El que creiem veure
"Mentre discutim sobre el significat polític d'un aparador, algú recull els vidres"
Hi ha imatges que semblen explicar-se soles. Un aparador trencat, algú que surt corrents amb una caixa, una multitud al fons. En pocs segons creiem saber què ha passat i qui en té la culpa. Sovint, fins i tot creiem saber qui hi ha al darrere.
M'inquieta aquesta rapidesa. Sobretot quan encaixa tan bé amb el que ja pensàvem.
Davant els aldarulls que acompanyen algunes protestes, la conversa sol dividir-se entre qui veu una causa que ho justifica massa i qui hi troba una violència que ho invalida tot. Al mig queden els treballadors que van tenir por i els comerciants que hauran d'aixecar la persiana l'endemà.
També queden les demandes. Hauríem de continuar preguntant-nos què es reclamava, qui podia donar una resposta i què va fer quan va tenir la responsabilitat de fer-ho. Donar suport a una protesta resulta més senzill que explicar per què una solució promesa segueix pendent.
La mateixa exigència serveix per interpretar la violència. Una manifestació necessita organització. Un saqueig pot tenir preparació o sorgir d'una oportunitat. Atribuir ambdós a una mateixa voluntat requereix alguna cosa més que trobar-los en el mateix vídeo.
Les xarxes faciliten aquesta confusió. Veiem consignes semblants en ciutats diferents i sentim que les peces encaixen. Pot haver-hi connexions. També pot haver-hi imitació, malestars semblants o imatges antigues que tornen a circular. El dubte mereix temps, encara que competeixi malament amb una explicació contundent.
A Catalunya coneixem el pes que determinades imatges poden adquirir sobre una ciutat. També sabem com de difícil resulta recuperar els matisos quan el relat ja està construït. Una nit acaba explicant mesos. Un grup acaba representant milers de persones.
I mentre discutim sobre el significat polític d'un aparador, algú recull els vidres.
Crec que aquí convindria aturar-nos. En aquesta realitat concreta que tan fàcilment desapareix darrere de les etiquetes. Podem prendre'ns seriosament una reivindicació i exigir responsabilitats pels danys. Podem qüestionar qui governa i revisar els nostres propis sospites amb la mateixa severitat.
El difícil és mantenir aquesta disposició quan els fets incomoden els nostres. Potser és aleshores quan més ens cal.
