El Rei, a l'Àfrica
"Ses majestats protagonitzen una escenificació d'Estat per evitar que s'estengui el pànic i el desànim entre els habitants de Ceuta i Melilla, espantats per la invasió de marroquins de finals de juliol, disfressada de crisi migratòria"
Felip VI i la seva esposa, la Reina, visiten per primera vegada en el seu regnat Ceuta i Melilla, les dues ciutats de sobirania espanyola enclavades al costat del Marroc. Fins i tot es quedaran a dormir a Ceuta, detall glossat a tort i a dret per les veus monàrquiques com un fet històric de transcendència inconcreta.
L'objectiu de la visita no té cap secret. Es tracta de proclamar l'espanyolitat de les dues ciutats i subratllar la importància de la recent declaració dels responsables de la Unió Europea en considerar ambdós territoris com la frontera del sud d'Europa.
Un apanyo per anar tirant. Ses majestats protagonitzen una escenificació d'Estat per evitar que s'estengui el pànic i el desànim entre els habitants d'aquestes ciutats autònomes, espantats per la invasió de marroquins de finals de juliol, disfressada de crisi migratòria.
El Rei del Marroc s'ha queixat, però poc, d'aquestes presències reials. La seva reclamació d'aquestes ciutats com a part del seu país és coneguda i segurament també podria aportar alguna declaració de la Unió Africana, assegurant que aquestes ciutats són la frontera del nord d'Àfrica.
Una manera com una altra de guanyar temps per ambdues parts, que ara mateix donen prioritat als avantatges d'una bona relació veïnal en benefici dels interessos compartits. No s'espera cap incident diplomàtic durant aquesta visita, més enllà d'algun comunicat oficial del Govern marroquí recordant l'obvi o una invitació del ministre d'Exteriors a l'ambaixador espanyol a Rabat per prendre un cafè i comentar el que ha passat.
L'actual equilibri de forces internacional permet pensar que Felip VI no haurà de viure el desenllaç d'aquesta disputa territorial al nord d'Àfrica, com tampoc haurà de patir la secessió de Catalunya, llevat de catàstrofe institucional autoinfligida.
Aquestes apocalíptiques eventualitats no es preveuen com a probables a curt i mitjà termini, malgrat la insuperable divisió política imperant a Espanya i la temerària inconsistència dels dirigents que s'acosten.
Sa majestat pot dormir tranquil, sigui a Ceuta o a la Zarzuela. La seva hereva, potser no tant. Tot dependrà de les tensions de política interna que hagin d'administrar Mohammed VI o els seus hereus.
El futur de Ceuta i Melilla no està en mans d'Espanya. No ens enganyem. La història contemporània es mou en direcció contrària als interessos espanyols en aquestes places. Tampoc és imaginable un acte de força de la corona alauita (molt diferent de l'entrada de juliol) per accelerar un destí que només s'hauria de confirmar a partir d'una negociació llarga i complicada sobre drets adquirits pels descendents de generacions de residents i les expectatives de la integritat nacional de l'Estat reclamant.
Tot arribarà, encara que no sapiguem quan. El Marroc té poca pressa per entaular formalment el conflicte i Espanya no en té cap. Ni sembla que ningú al món estigui disposat a tolerar l'obertura d'un front d'inestabilitat al nord d'Àfrica, just quan el pas de l'estret de Gibraltar està recuperant un valor geoestratègic oblidat des de fa dècades gràcies a l'aventurerisme de Donald Trump al Golf Pèrsic.
La integritat territorial dels estats és un dret que no només serà esgrimit pel Marroc en el seu moment, també l'Estat espanyol el santificarà en cada intent de l'independentisme català de reclamar un Estat propi.
Els protagonistes del procés que va quedar en no res i han estat amnistiats per raons alienes a la força del seu moviment no estan legitimats ni als ulls dels sobiranistes per repetir jugada. Tanmateix, arribaran altres dirigents, potser més tard que d'hora, però ho faran i, en aquell moment, el respecte que exhibeixi Espanya per la integritat territorial del Marroc tindrà la seva rellevància davant la comunitat internacional quan ho faci servir per negar les aspiracions dels separatistes catalans.
