Passa’t al mode estalvi
Fernando Ortega opina sobre el uso de la IA en la agricultura
Pensament

La IA també genera polèmica en el sector agroalimentari

"La tecnologia pot ser una aliada extraordinària, sempre que complementi (i no substitueixi) el criteri i la responsabilitat humana"

Publicada

El cap de setmana passat es va obrir una interessant (o interessada) polèmica sobre aquell company fidel i inseparable de les nostres vides en què s'ha convertit l'anomenada intel·ligència artificial (IA).

Segur que esteu al corrent de la qüestió. Sam Altman, CEO de l'empresa OpenAI creadora de ChatGPT, expressa: "La IA podria sortir molt malament, podríem perdre el control del futur”. Abans d'això, va saltar a la premsa la següent afirmació: "Els empleats estem aterrats", advertia un exinvestigador d'Anthropic a la BBC.

Aquests fets, juntament amb un breu debat amb un entranyable amic a xarxes, aquell que tots tenim dedicat a la IA en el sector agroalimentari, m'han permès obrir camp per estrenar col·laboració amb aquest mitjà digital.

I és que la intel·ligència artificial ha trobat en el sector agroalimentari un terreny especialment propici per demostrar la seva utilitat. Exemples concrets com la gestió del reg, la predicció de collites, l'optimització d'insums o l'automatització de processos encaixen de manera natural en una activitat que depèn de dades, precisió i capacitat d'anticipació. En un context marcat per l'escassetat de mà d'obra i la pressió sobre els marges, la seva adopció avança amb una rapidesa inusitada.

Tanmateix, el desplegament de la IA no està exempt de debat. Al Japó, un dels països que més han accelerat la digitalització agrícola, s'ha iniciat un experiment que ha generat inquietud: explotacions on la IA no només assisteix, sinó que dirigeix; i on les persones executen instruccions sense responsabilitat directa sobre els resultats.

De manera gairebé immediata, em sorgeix la qüestió: la IA no només pot millorar l'agricultura, sinó que hem de configurar quin paper ha d'ocupar en la presa de decisions.

Entrant en detall, resulta que el Govern japonès ha habilitat zones especials a Hokkaidō per impulsar la seva automatització dins d'un entorn agrícola:

  • Tractors autònoms sense conductor.
  • Dron de fumigació sense supervisió humana.
  • Sistemes d'IA que gestionen cicles de cultiu, hivernacles i maquinària.

En aquest tercer punt sorgeix l'experiment més polèmic: explotacions on la IA actua com a “director tècnic” i els treballadors es converteixen en executors d'instruccions.

Hi afegeixo un factor important. I és que la IA falla i el seu impacte és real (hi ha alguns exemples). Tot i que la IA aporta eficiència, també pot cometre errors greus:

  • Un agricultor va perdre 25 acres de sèsam després d'aplicar un tractament recomanat per un algoritme que va interpretar malament les dades.
  • Un altre va veure arrasades 10 hectàrees en una nit per una decisió errònia del sistema que controlava reg i fitosanitaris.


En ambdós casos, els agricultors van seguir instruccions confiant en la precisió del sistema. El resultat va ser devastador.


I aquí és on continuo amb el meu dubte: si la IA decideix i l'humà executa, qui respon quan la IA s'equivoca?

Entrem en el camp de les implicacions ètiques i de governança.

L'experiment japonès planteja qüestions rellevants per al sector:

  • Responsabilitat difusa: qui assumeix les conseqüències econòmiques o ambientals?
  • Desprofessionalització: l'agricultura és coneixement i experiència; reduir el rol humà a l'execució pot erosionar aquest valor.
  • Dependència tecnològica: una explotació dirigida per IA és eficient… fins que deixa de ser-ho.
  • Transparència algorítmica: els sistemes no sempre expliquen per què recomanen una acció.

Cap a on ha d'evolucionar el sector?

La IA serà clau en l'agricultura del futur: optimització de recursos, reducció de minves i més precisió. Però l'experiment japonès mostra que el debat no és només tecnològic, sinó social i de governança.

El futur del camp no hauria de ser IA contra agricultors, sinó IA amb agricultors.

La tecnologia pot ser una aliada extraordinària, sempre que complementi —i no substitueixi— el criteri i la responsabilitat humana.

El debat està obert, la solució és complexa, i segurament no serà única. La IA és una eina, i amb aquesta clara practicitat l'hem d'utilitzar. Ara bé, la decisió ha de ser de les persones, portant implícita l'assumpció de responsabilitats. Inhibir-se o delegar en algoritmes no és admissible, els límits els fixem i assumim els humans.