Passa’t al mode estalvi
Tito Álvarez con una foto suya de fondo en una manifestación de los taxis
Pensament

Carta oberta als taxistes

"No estem copiant exactament Àustria ni Irlanda. Estem utilitzant precedents europeus que ja existeixen per construir un model propi, adaptat a Catalunya i molt més controlat. Un model on el taxi continuï sent el servei principal. Un model on les plataformes estiguin sotmeses a la llei i no al revés. Un model on cap categoria pugui utilitzar-se per fer de taxi encobert, abaixar els preus i destruir la facturació dels autònoms"

Publicada

Aquests dies hem estat analitzant com funcionen el taxi i els serveis contractats mitjançant aplicacions en altres països europeus. Hi ha dos exemples molt interessants: Àustria i Irlanda.

El primer que hem d'explicar és que el que proposem per a Catalunya no és cap invent ni cap salt al buit. Altres països europeus ja han obligat Uber, Bolt i la resta de plataformes a treballar dins d'un sistema professional regulat.

A Àustria es va prendre una decisió molt clara: unificar el taxi i els antics vehicles de lloguer amb conductor dins d'una mateixa activitat. És a dir, les plataformes poden continuar existint, però ja no poden utilitzar una categoria paral·lela amb menys obligacions per competir contra el taxi. Tots han de complir unes condicions professionals similars, i les administracions poden establir límits sobre els preus dels serveis contractats per aplicació.

Aquest model s'assembla molt al Bescanvi que proposem. Les VTC que voluntàriament s'acullin al bescanvi renunciarien a la seva autorització anterior i passarien a treballar dins d'una categoria catalana regulada. No conservarien els dos drets ni podrien tornar després a reclamar l'anterior.

Irlanda funciona d'una manera una mica diferent i, mirant la proposta completa, possiblement s'assembla encara més al model que volem construir a Catalunya. A Irlanda no existeixen només taxis. Tots els vehicles professionals formen part d'un sistema comú denominat SPSV, però dins d'ell hi ha diferents categories.

El taxi pot recollir passatgers al carrer, treballar a les parades i rebre serveis mitjançant aplicacions. El hackney, en canvi, només pot treballar amb reserva prèvia. No pot captar passatgers al carrer ni utilitzar les parades de taxi. A més, ha de poder demostrar que el servei havia estat contractat. També existeixen categories específiques per a serveis rurals, vehicles accessibles i limusines.

Per tant, Irlanda manté diferents tipus de servei, però tots estan dins d'un mateix sistema públic i professional. Els conductors han de superar un examen, obtenir una llicència professional i passar els controls corresponents. Els vehicles també han d'estar autoritzats.

I hi ha una cosa encara més important: Uber, Bolt o qualsevol altra aplicació no poden treballar amb qualsevol que tingui un cotxe particular. Les plataformes necessiten autorització com a operadors de reserves i només poden intermediar serveis prestats per conductors i vehicles professionals.

Això s'assembla força a el que proposem amb el taxi i la nova categoria d'alta disposició. El taxi continuaria tenint l'exclusivitat del carrer, les parades i la immediatesa. L'alta disposició únicament podria treballar amb reserva prèvia, sense captar passatgers al carrer, amb unes condicions molt més exigents i sempre sota control públic.

La nostra proposta, a més, va més enllà que el model irlandès: planteja precontractació de dues hores, vehicles d'unes característiques determinades, serveis amb una durada mínima, tarifa pública, prohibició de preus dinàmics i un sistema de caixa negra que permeti controlar cada servei. La caixa negra serviria per saber quina plataforma ha adjudicat el viatge, quan s'ha contractat, quan ha començat, quan ha acabat i si realment s'han complert les condicions legals.

Per això la nostra proposta recull el millor dels dos models. D'Àustria prenem la integració de les VTC i la igualtat d'obligacions. D'Irlanda prenem la possibilitat d'ordenar diferents categories professionals dins d'un mateix sistema regulat, reservant el carrer i les parades exclusivament per al taxi. I a Catalunya afegim controls encara més forts per impedir que les plataformes tornin a utilitzar una categoria com si fos un taxi barat i desregulat.

El Bescanvi no significa regalar llicències de taxi a les VTC. Significa obligar-les a renunciar a la seva autorització anterior, tancar els seus procediments judicials i sotmetre-les a les condicions que estableixi la llei catalana.

Tampoc significa convertir totes les VTC en taxis. El bescanvi seria voluntari, limitat i pensat per prioritzar els autònoms davant les grans flotes. Una part s'integraria com a taxi temporal i una altra dins de la nova categoria d'alta disposició. Les que no s'acollissin continuarien sent VTC interurbanes i quedarien controlades mitjançant la caixa negra. La diferència és molt important.

Ara tenim milers d'autoritzacions judicialitzades que podrien acabar aconseguint drets urbans. Amb la nostra proposta, una part d'aquest problema s'ordena, s'integra i renuncia expressament a continuar reclamant aquests drets. Mentre alguns intenten resumir-ho tot dient que “es regalaran llicències”, nosaltres estem treballant per tancar el problema d'arrel.

No estem copiant exactament Àustria ni Irlanda. Estem utilitzant precedents europeus que ja existeixen per construir un model propi, adaptat a Catalunya i molt més controlat. Un model on el taxi continuï sent el servei principal. Un model on les plataformes estiguin sotmeses a la llei i no al revés. Un model on cap categoria pugui utilitzar-se per fer de taxi encobert, abaixar els preus i destruir la facturació dels autònoms. I un model que permeti protegir les nostres llicències, la nostra facturació i el futur de milers de famílies. Això és el que estem defensant.

Podrem debatre els detalls i millorar tot el que sigui necessari, però abans de rebutjar una proposta l'hem de conèixer de veritat. Perquè aquí no es tracta de defensar unes sigles. Es tracta de decidir quin model de taxi volem deixar per al futur.