El Major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, va penjar l'uniforme i es va posar vestit i corbata per exercir en el primer govern de Salvador Illa la Direcció de la Policia.

Ara ha dimitit després de dos anys complexos, marcats per la lluita contra la multireincidència, la introducció de les càmeres de videovigilància, l'augment de la delinqüència amb armes, de foc i blanques, i un xoc amb els mestres per infiltrar policies a les assemblees de docents i introduir Mossos a les escoles.

Oriol Junqueras no va desaprofitar l'oportunitat que li va donar Ricard Ustrell a l'entrevista que va fer a Catalunya Ràdio el 31 d'agost per deixar anar un bon clatellot contra Trapero. No era cap secret que l'anterior conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, s'havia enfrontat amb Trapero i l'havia enviat al racó de pensar. ERC no havia tancat aquesta carpeta i atacava a la menor oportunitat contra el Director-Major de la Policia.

No debades, ERC ha celebrat la seva dimissió i fins i tot ha aplaudit el nomenament del seu substitut tot i que també és policia, una crítica recurrent dels republicans contra Trapero.

A aquesta inestabilitat política amb un soci del Govern, caldria afegir una relació substancialment millorable amb la consellera d'Interior, Núria Parlon, amb qui ha conviscut entre tensions sobre com entendre la feina policial i sobre temes organitzatius.

L'última va ser sobre el relleu de l'actual comissari en cap, Miquel Esquius, per jubilació. El desacord entre ambdós va aixecar butllofes i es va imposar Parlon. No van ser els únics frecs. Els seus enfrontaments van ser tònica constant.

“No vull entrar en especulacions sobre relacions personals perquè és un terreny pantanós”, ha dit Parlón a la roda de premsa on va comunicar els canvis al cos policial. No deia res, però se li entenia tot. Les seves paraules van ser tota una declaració formal sobre un conflicte latent des que Trapero es va convertir en el fitxatge estrella de Salvador Illa.

De fet, l'anunci no el va fer el president de la Generalitat sinó el candidat Illa. Mai es van portar bé. Parlon no va celebrar la seva dimissió com Esquerra, però no estava, precisament, tocada. Tots dos han estat molt professionals i han mantingut els seus pols entre bambolines però com diu la dita “tant va el càntir a la font que al final es trenca”.

El Govern li reconeix la feina ben feta i afirma que la seva marxa respon a una transició ordenada. Els fets i la realitat no acompanyen aquest relat.

Trapero serà substituït per Ferran López, un home de tarannà conciliador, que va ser el seu estret col·laborador i que va ocupar la prefectura dels Mossos substituint-lo després de l'aplicació del 155. A més de López, un altre canvi de relleu: per primera vegada els Mossos tindran al capdavant del cos una dona: la comissària Sílvia Catà, una aposta personal de Parlón.

Després de dos anys, Trapero dimiteix. No és un home que deixi indiferent. Dins, i fora del cos incloent els mitjans de comunicació, té partidaris irredempts i detractors a ultrança.

De caràcter ferm i amb determinació es va enfrontar a la Guàrdia Civil, a l'aleshores coronel de los Cobos, per la manera d'entendre la proporcionalitat en els tensos anys del procés; no es va estar per romanços per afrontar les conseqüències dels atemptats de les Rambles i en el seu judici a l'Audiència Nacional --on va ser absolt-- vam saber que tenia pensat detenir Puigdemont.

En poc temps, Trapero va ser enaltit com a estendard de l'independentisme per ser llançat de l'altar per traïdor. Ni una cosa ni l'altra. Pel seu tarannà, va passar d'heroi a vilà en un curt lapse de temps. Potser perquè no fa la gara-gara a ningú.

Trapero abans de res és un policia. Un bon policia que ha marcat, per bé i per mal, els darrers 15 anys dels Mossos d'Esquadra. Sens dubte, el Major Trapero seguirà sent “el Major” i, encara que alguns ho neguin, ha fet història als Mossos. Alguns el trobaran a faltar. D'altres, avui ho seguiran celebrant.

Un antic comandament policial em deia: “Ja era hora que marxés. No hi havia ningú amb ell”. Una manera de veure-ho, molt negativa, d'un home que es fa notar. Odiat i estimat alhora.

Tanmateix, la dimissió del Major Trapero obre la Caixa de Pandora al Govern. Farà bé el president Illa de pensar en una remodelació de l'Executiu per encarar amb èxit els dos anys de legislatura afrontant els diferents reptes alhora que pensa en les eleccions municipals que són a tocar. No seria un contratemps sinó fer un pas enrere per agafar embranzida.