Feijóo desmunta la presidenta de la Comunitat de Madrid buscant a Patrimoni l'explicació de l'àtic de Chamberí, cosa que comportaria malversació. No és poca cosa. Les paraules del líder del PP són demolidores per Ayuso; busquen el carisma automàtic de qui mana.

Mentrestant, davant el bloc de l'oposició, el ministre socialista Óscar Puente anuncia la darrera legislatura de Pedro Sánchez; es fa valedor del relleu, el rescat de la dupla Feijóo-Abascal. La llibertat de consciència està atrapada entre Ultramuntans i Lliurepensadors i la defunció del vell liberalisme és només una venjança, el plat que es menja fred. El poble jeu sobre la crosta endurida de les associacions professionals de la toga. És el que Nicolás Salmerón va anomenar la “atròfia nacional” per obra d'una catequesi ideològica, allunyada de la raó, que condemna els ciutadans a oscil·lar entre la servitud i la rebel·lia, el fanatisme de la dreta i el fanatisme de l'esquerra. “S'utilitza la memòria com a arma llençada”, en paraules del professor Manuel Cruz, a Letra Global. Res no és atzarós; tot està impregnat de fervor.

A les portes de 2027, els partits polítics es recomponen. L'oposició desmunta la parella Ayuso-González Amador, utilitzant el foc amic que li va costar el càrrec a Pablo Casado. El PSOE dona pas al desmuntatge de la Moncloa abans que Sánchez tregui l'últim as de la màniga i es quedi en el càrrec contra tots els sondejos.

Ningú treu el mosquetó davant un pronòstic tan clar a favor de la dreta. Els comicis generals poden endolcir la derrota socialista amb una dosi de presanchisme, després de l'externalització de la frontera, en mans de Rabat, la capital d'un Estat autàrquic. Els cenacles rojos perden el seny intentant trobar un terme mitjà entre l'Espanya de la intel·ligència artificial i la terra de la gleva on floreixen els timons i les estepes.

Consideren que l'orteguià Salvador Illa, interessat per les coses reals més que per les paraules, seria la solució; però no s'atreveixen. Temen el retorn de Carles Puigdemont, quan l'alcaldessa Orriols se'l menja pels peus i Junts intenta frenar-la rebutjant la quota autonòmica de menors migrants que li correspon, després de Ceuta.

Creix la xenofòbia de la nació blanca esperonada per l'abandó de la frontera sud. El nacionalisme no és un signe de vitalitat com en l'època de la Institució Lliure d'Ensenyament, fita de l'amistat entre el krausisme i el catalanisme. En aquesta tradició encaixaria la figura del president de la Generalitat, com a candidat del PSOE. L'exministre de Sanitat, més responsabilitat que optimisme, donaria un bon cop a la tribu del Dret, l'alternativa conservadora abanderada per la memòria del regeneracionisme ranci. El debat abandonaria els cercles econòmics per reunir-se als Ateneus, la tradició de Giner de los Ríos.