Càmeres sense complexos
"L'anunci de l'ampliació de la videovigilància a Barcelona arriba amb un creixement insuficient"
La societat té unes necessitats i l'Administració, quan va en la mateixa direcció, ho fa amb comptagotes. Ho hem viscut la setmana passada a Barcelona amb la llum verda de l'Ajuntament a l'increment del pla de videovigilància que necessita la ciutat. En breu, la capital catalana augmentarà les 186 càmeres que té desplegades a l'exterior amb 99 nous dispositius, i l'objectiu és que, en un temps prudencial, el nombre de càmeres que estableixin funcions de videovigilància siguin 500 més de les 186 actuals.
Sense cap dubte, és una bona notícia, però moltes vegades tenim la sensació que qüestions que tenen tot el sentit són massa difícils d'aconseguir.
L'anunci de l'ampliació de la videovigilància arriba amb un creixement insuficient. És cert que l'equip municipal que dirigeix la seguretat ha hagut de suar sang per aconseguir l'augment que acaba d'anunciar, però això no vol dir que la nova realitat sigui suficient per combatre el greu problema de seguretat que es viu als carrers de la capital catalana.
Sé que les xifres globals de delictes indiquen un descens respecte a l'increment brutal que es va viure fa uns anys, però la realitat als carrers no afavoreix que les autoritats autoritzin millores en la vigilància massa moderades.
Venim d'un període de tiroteigs i homicidis als carrers del centre de la ciutat, a més dels delictes greus que també s'han produït a les ciutats veïnes. Això convida a pensar que l'aposta per les càmeres a la via pública hauria de ser molt més decidida que la que s'ha anunciat.
Tot i que l'increment de 500 càmeres multiplica per tres el nombre de dispositius que operen a l'espai públic, la veritat és que una ciutat com Barcelona —i m'atreviria a ampliar aquesta necessitat a totes les del cinturó metropolità— necessitaria comptar amb moltes més càmeres de vigilància.
L'aprovació del pla anunciat ha hagut de comptar amb l'informe favorable de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància de Catalunya i amb l'aquiescència de la justícia.
En general, tant el món judicial com el polític, les autoritats no acaben d'entendre que la societat actual necessita molt més control, i que aquesta situació no implica vulnerar llibertats.
Quina diferència hi ha entre tenir 600 càmeres o disposar, per posar un exemple, de 3.000? El que és important és l'ús que es faci d'aquestes imatges, no tant l'existència de les mateixes. Si algú de l'Administració fa un ús indegut de la videovigilància s'haurà d'enfrontar a la justícia. Però per combatre el crim, una urbs com Barcelona necessita una aposta tecnològica sense complexos, en nombre i en qualitat, perquè la videovigilància que s'ampliarà ho farà sense l'ajuda del software d'intel·ligència artificial. Una cosa que no s'entén, llevat que qui pren la decisió ho faci lligat per aquesta por ancestral a no rebre crítiques de l'univers bonista, el mateix que amb la seva actitud encongida ha fomentat espais perillosos d'ingovernabilitat a la ciutat.
