La situació política d'Isabel Díaz Ayuso no passa pel seu millor moment. La seva parella, Alberto González Amador, continua sent investigat per presumptes delictes fiscals i per una causa relacionada amb corrupció en els negocis. Tot i que inicialment, a través del seu advocat, va mostrar disposició a arribar a un acord amb la Fiscalia, posteriorment va modificar la seva estratègia de defensa.

A això s'hi ha sumat la polèmica per la compra d'un àtic de luxe per part de la Comunitat de Madrid, una operació qüestionada per l'oposició com a pura especulació immobiliària i defensada per l'Executiu madrileny com una simple "actuació administrativa".

L'oposició considera que l'operació podria contenir irregularitats i ha anunciat accions judicials, mentre que l'Executiu madrileny sosté que l'adquisició responia a fins administratius i posteriorment va decidir posar l'immoble a la venda.

Aquest episodi ha reactivat el debat polític i ha incrementat la pressió sobre l'entorn de la presidenta. El que Ayuso sembla intentar és ocultar aquesta operació completament opaca, la qual cosa és pràctica habitual en operacions delictives. Això coincideix amb la decisió de la parella d'Ayuso de vendre l'àtic, la seva residència actual.

Les repercussions dels negocis immobiliaris d'Ayuso i la seva parella han acabat afectant la imatge de la presidenta. Encara ressona en l'ambient tot el relacionat amb l'àtic que la Comunitat de Madrid va comprar al barri de Chamberí per sis milions d'euros com a presumptes oficines per a Isabel Díaz Ayuso.

Després de tot l'enrenou, la Comunitat de Madrid va anunciar que posava aquest i altres pisos en possessió de la regió a la venda per recaptar fons destinats a la reconstrucció de les zones afectades pels incendis. Tot el que envolta aquest àtic ha generat per primera vegada veritables problemes a Ayuso, qui mai no havia tingut ningú dins el PP qüestionant les seves decisions.

A això caldria afegir les irregularitats derivades de viatges institucionals sense agenda pública, pagaments encara sense aclarir i nous dubtes sobre els possibles interessos empresarials vinculats al seu viatge a Mèxic.

En aquest context, han cridat especialment l'atenció unes declaracions en una entrevista concedida a El País el passat 3 d'agost per la senadora del PP madrileny, Cayetana Álvarez de Toledo, en què comentava que encara no havia entès "allò d'Ayuso i l'àtic".

En aquestes declaracions, Cayetana va reiterar el seu suport a Núñez Feijóo i va reivindicar l'exemplaritat i el suport institucional com a principis bàsics de l'acció política. Tot i que no va formular una acusació directa contra Ayuso, les seves paraules van ser interpretades com un distanciament respecte a la versió oferta per la direcció madrilenya del partit.

Les seves manifestacions van cridar l'atenció perquè poques vegades es qüestiona públicament dirigents del Partit Popular, cosa que ha atorgat un significat polític afegit a les seves paraules.

Més que un enfrontament personal entre Ayuso i Cayetana, el que destaca és el contrast entre dues formes d'entendre el lideratge. Cayetana representa un perfil marcadament intel·lectual, amb una ideologia de liberalisme doctrinari, gran autonomia política i una influència basada en les idees i el debat parlamentari.

Ayuso, per contra, encarna un lideratge polític recolzat en una potent organització territorial, un discurs directe i populista, i una extraordinària capacitat de mobilització dels seus votants.

Per ara, més que una batalla entre Ayuso i Cayetana, el que comença a percebre's amb una certa incomoditat dins el PP són determinades explicacions sobre el cas de l'àtic. Aquesta pèrdua d'unanimitat resulta políticament significativa. La conclusió és que ambdues representen models de lideratge diferents.

En comparar en profunditat els perfils de Cayetana Álvarez de Toledo i Isabel Díaz Ayuso, observem que les seves diferències rauen en l'estil i la forma d'exercir el lideratge. No existeixen diferències ideològiques significatives entre ambdues: comparteixen posicions sobre la majoria dels temes, tant econòmics com polítics, destacant una forta oposició al nacionalisme independentista.

Una altra diferència important rau en la seva base de poder. Ayuso controla àmpliament el PP madrileny i disposa d'una sòlida estructura orgànica, política i mediàtica. Per la seva banda, Cayetana no disposa d'un aparell propi comparable; el seu prestigi prové de la seva capacitat intel·lectual, la seva presència pública i la seva trajectòria parlamentària, però no compta amb una xarxa de suports interns.

Cercant aquest equilibri intern, Núñez Feijóo, com a president nacional del Partit Popular, necessita compatibilitzar el seu lideratge amb l'enorme pes polític d'Ayuso, evitant qualsevol tipus de discrepància pública i mantenint alhora una bona relació amb els presidents autonòmics. D'altra banda, l'actual posició de José María Aznar dins el PP, tot i que ja no exerceix responsabilitats orgàniques, conserva influència política a través de la fundació FAES i dels seus contactes amb diversos dirigents.

Està Ayuso tocada? Ha iniciat el seu declivi? Pel que fa a la situació actual de la presidenta, caldria distingir clarament entre el pla judicial i el polític. Judicialment, les investigacions sobre el seu entorn i la polèmica de l'àtic incrementen la pressió mediàtica.

Tanmateix, políticament continua mostrant una notable fortalesa gràcies a un lideratge consolidat, un electorat molt fidel i una oposició que, fins ara, no ha aconseguit convertir aquests assumptes en una alternativa de govern.

Està políticament debilitada? Ha iniciat un cert declivi institucional i polític? Tot i que el cas de l'àtic afegeix un nou element de desgast, el seu lideratge continua sent sòlid gràcies a la seva fortalesa electoral, al control del partit a Madrid i a una oposició que, fins ara, no ha aconseguit rendibilitzar aquest desgast en una alternativa política sòlida.

Parlar de declivi seria prematur. Aquest escenari dependrà de l'evolució de les investigacions judicials iniciades i de l'aparició —o no— de nous fets rellevants.