Obstrucció a la justícia
"Potser aquests tres mindundis pringaran, però no van ser els únics que es van integrar a la comitiva presidencial. A les fotos del moment, s'aprecia clarament la presència de pesos pesants del nacionalisme català com Josep Rull o Laura Borràs, als quals també es podria incloure en l'acusació d'obstrucció a la justícia, però ni tan sols se'ls ha cridat a declarar"
Encara que a l'assumpte se li havia donat carpetada, una jutgessa de Barcelona ha decidit reobrir-lo i portar a judici als tres agents dels Mossos d'Esquadra que, durant la fugissera estada de Puigdemont a Barcelona per boicotejar-li a Illa la presa de possessió, van exercir de guàrdia pretoriana de l'Home del Maleter i fins i tot el van ajudar a escapar en un cotxe conduït per l'esposa d'un d'ells.
No entenc com la justícia ha trigat tant de temps a identificar un cas claríssim d'obstrucció a la ídem.
En primera instància, els tres mossos (vergonya del cos policial) se'n van sortir de ros perquè un estava de permís, un altre de vacances i el tercer de baixa mèdica (que no li va impedir ficar-se en un tumult fenomenal propens a les lipotímies i les baixades de tensió).
Com que no estaven treballant, podien al·legar que passaven per allà, però les fotos en què se'ls veu agafant el Gran Home pel braç, com fa el servei secret nord-americà cada vegada que disparen a Donald Trump, denoten unes clares tasques de protecció de l'expresident número 252 de la Generalitat de Catalunya (número aproximat).
És a dir, que aquests tres paios (Xavier Manso, Jordi Rodrigo i David Goicoechea) van exercir de guardaespatlles de Puchi durant la seva breu visita a la Ciutat Comtal. I si això no és obstrucció a la justícia, que baixi Déu i ho vegi.
Potser aquests tres mindundis pringaran, però no van ser els únics que es van integrar a la comitiva presidencial. A les fotos del moment, s'aprecia clarament la presència de pesos pesants del nacionalisme català com Josep Rull o Laura Borràs, als quals també es podria incloure en l'acusació d'obstrucció a la justícia, però ni tan sols se'ls ha cridat a declarar.
Qui sí haurà de donar explicacions sobre la seva desenfadada actuació durant la visita de Cocomocho és el cap de la policia autonòmica d'aquells dies, Eduard Sallent, que no es va distingir precisament per la seva perspicàcia ni per prendre's seriosament la detenció del colpista (els mossos es van esforçar tant per fer complir la llei com el dia de les votacions del referèndum il·legal).
La qüestió és on s'atura la investigació del que va succeir el dia de l'aparició per sorpresa de Puchi a Barcelona. Jo diria que, a partir de Sallent, caldria seguir tirant cap amunt i intentar esbrinar què va passar a la frontera francesa perquè ni policies ni guàrdies civils reparessin en la presència del presoner de Waterloo.
I no em digueu que va tornar a ficar-se al maleter perquè els maleters es poden obrir quan es detecta alguna possible anomalia (i no em refereixo al coeficient mental de Puigdemont).
Després de Sallent, hauria de ser cridat a declarar grande Marlaska. I Pedro Sánchez. Per veure si és veritat que, com molts sospitem, van donar instruccions als cossos de seguretat perquè no veiessin res sospitós a la frontera i Puchi pogués arribar tranquil·lament a Barcelona.
Aquesta actitud, absolutament impropia d'un ministre de l'Interior i d'un president del govern, resulta força versemblant en dos subjectes com grande Marlaska i Sánchez, per als quals la llei només està molt bé quan els beneficia.
Seria un escàndol que aquesta teoria conspiranoica es revelés certa? Sens dubte, però plou sobre mullat.
Després del de Ábalos, Cerdán, Koldo, la parella i el germà del president o les joies de la Castafiore de Rodríguez Zapatero, un ciri més dels sociates no és que passés desapercebut, però ens agafaria a tots molt acostumats a aquesta catàstrofe política i moral per entregues a la qual estem assistint en perpetu estat d'estupor.
Si tot consisteix a enviar a la presó tres mindundis patriòtics i no passar d'aquí, més val perdonar-los (després que hagin estat expulsats del cos, evidentment) i que es col·loquin de vigilants si poden, mentre la xofessa de Puchi es busca la vida a Uber.
