Adhesius contra el que s'acosta
"Els clars clarins de la demoscòpia alerten de l'arribada a la Cambra catalana d'un seguici nombrós de bàrbars de dretes, tant de secessionistes com d'espanyolistes, que suposaran una commoció parlamentària"
Les enquestes insisteixen, una rere l'altra, a alertar-nos que la pròxima legislatura del Parlament pot ser el paradigma de la inestabilitat, en què la configuració d'una majoria de govern serà gairebé una entelèquia. Per fer-nos-en una idea, un galimaties com el del Congrés dels Diputats, però en català.
Els clars clarins de la demoscòpia alerten de l'arribada a la Cambra catalana d'un seguici nombrós de bàrbars de dretes, tant de secessionistes com d'espanyolistes, que suposaran una commoció parlamentària.
Mentrestant, els paladins de les institucions democràtiques semblen convençuts que posar a Aliança Catalana i a Vox l'etiqueta d'extremistes insolidaris i xenòfobs serà suficient per evitar la catàstrofe.
L'últim sondeig publicat, el del Gesop per a El Periódico, ofereix una fotografia del present i una projecció del futur per posar-se a tremolar. De confirmar-se els resultats (el PSC baixa, ERC es manté i els Comuns segueixen tan malament com sempre) seria difícil reeditar la majoria d'esquerres.
Tampoc l'independentisme ho tindria fàcil, malgrat la pujada de Sílvia Orriols que empataria amb ERC en el 16% dels vots, relegant Junts a la misèria parlamentària.
L'enquesta no referenda l'estabilitat celebrada del Govern d'Illa, adornada recentment amb l'aprovació dels pressupostos. Només un 29,3% dels consultats aprova la gestió del Govern del PSC, menys dels que la suspenen, tot i que els dubtosos són els que predominen.
El president de la Generalitat ha fet saber des de Vietnam que està convençut de la bona direcció per la qual avança el Govern, i tot i que ha subratllat que es tracta només d'una enquesta més, també ha deixat caure que “caldrà sacsejar algunes coses”. Realment té on triar.
La desconfiança en els partits tradicionals i la inseguretat ciutadana són els factors més determinants, segons els catalans, per explicar la tempesta que ve.
L' inseguretat, o més ben dit la percepció d'inseguretat, és un clàssic de les campanyes de la dreta i la desconfiança en els partits de l'establishment fa molt temps que es cou.
El procés va donar a aquesta tendència un impuls històric, especialment entre els partits de l'independentisme oficial i la corrupció ataca els partits majoritaris des dels primers passos de la Transició com un virus sense vacuna.
Els partits reconeguts com a institucionals i els governs que els sustenten no poden superar l'amenaça de catàstrofe democràtica d'un dia per l'altre. Però és de suposar que podrien evitar avivar el foc de la desconfiança amb nous fiascos.
Per exemple, demà es reunirà el Consell de Política Fiscal i Financera per complir el tràmit d'enviar la proposta de nova finançament autonòmic al Govern, que després la passarà a les Corts, on, de moment, no hi ha una majoria disponible per aprovar-la.
En general, el que més es recorda d'aquest projecte és que les comunitats autònomes rebran gairebé 21.000 milions més —dels quals Catalunya percebrà 4.686 milions—, i que la participació de les autonomies en la recaptació de l'IRPF passarà del 50% al 55%.
El tràmit de demà se superarà perquè el Govern votarà lògicament a favor, Catalunya per descomptat i a última hora sembla que Canàries també ho farà. Una sortida en fals del PSOE i una declaració de guerra del PP en una qüestió inequívocament d'Estat.
En particular, els catalans atents a la crònica política recordaran que durant mesos la nova finançament havia d'establir de manera imperativa la recaptació del 100% de l'IRPF per part de l'Hisenda catalana i el respecte obligatori del principi d'ordinalitat fiscal (el mateix ordre en aportar i en rebre).
La primera exigència va decaure fa mesos; la segona no rebrà reconeixement legal, tot i que en aquesta primera proposta, si s'aprova, es compliria.
En definitiva, el projecte de finançament respon molt millor a les advertències de cafè per a tothom de l'exministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que a les premonicions optimistes de PSC i ERC. Cap sorpresa, naturalment.
El cafè estarà més carregat, tindrà millor gust, segons una campanya institucional de la Generalitat avançada als esdeveniments, però ¿en què ajuda aquest resultat a recuperar la confiança en els discursos dels partits i les promeses dels governs?
