AP-7: més una historieta que una vinyeta
"El Parlament ja està estudiant de quina manera tornar a fer de pagament l'AP-7 sense que sembli que el poble es va equivocar en reclamar-ne la gratuïtat"
Del “No vull pagar” al “Tornem a pagar”. La campanya amb què heroics catalans es saltaven els peatges de l'autopista AP-7 plantant cara als pobres treballadors de la finestreta, fins que van aconseguir eliminar el pagament, ha resultat un fiasco, ja que l'autopista s'ha col·lapsat i s'està deteriorant dia a dia per manca de manteniment.
En haver-se convertit en una carretera que tothom pot utilitzar sense pagar, ha augmentat el nombre d'accidents a causa de l'excessiu trànsit, els camions ocupen permanentment un dels carrils, i el seu estat recorda sospitosament les també anomenades “autopistes” que travessen Cuba —també gratuïtes, és clar—, on un automòbil pot caure en un sots i no saber-se'n mai més res.
Volíem autopistes gratuïtes? Doncs ja les tenim. Ja hem vist que són una mala invenció, gràcies per l'experiència, però tornem enrere en el temps, si us plau.
Tot el que sigui deixar de pagar, al poble li sembla perfecte, si fos pel poble, no existirien els impostos, i no se n'adonaria de la seva necessitat fins que els hospitals estiguessin en la ruïna, i no hi hagués professors, policies ni bombers. Després voldria tornar a pagar.
El Parlament ja està estudiant de quina manera tornar a fer de pagament l'AP-7 sense que sembli que el poble es va equivocar en reclamar-ne la gratuïtat, perquè al poble se l'ha de tractar com si mai no s'equivoqués, encara que això, equivocar-se, és el que fa més sovint.
Sembla que li diran “vinyeta” en lloc de peatge, potser perquè tot el procés sembla una historieta de Mortadelo y Filemón. O millor, de Pepe Gotera y Otilio, els de les nyaps a domicili, perquè una autèntica nyap ha resultat ser la gestió de l'AP-7 des del seu rescat.
Tornarem a pagar, això segur, ja veurem de quina manera i sota quin nom, el que està clar és que l'autopista actual serveix per a ben poc, precisament per culpa de no ser de pagament.
Per sort, el poble català és fàcilment manipulable i se'l pot convèncer avui d'una cosa i demà de la contrària, fent-li creure en ambdós casos que és sobirà i que la raó està sempre de la seva part.
![Tráfico en la AP-7](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/532371.jpg?p=w:320\/h:240&h=GDdKA4tF"])
Segur que, organitzant una bona campanya a les xarxes i als mitjans públics, convencen fins i tot els líders del “No vull pagar” que el més revolucionari, ara, és pagar el doble que abans.
Les revolucions estan molt bé, però quan millor estan és quan fracassen. El Brexit n'és un exemple palpable, i això que als britànics els ha costat menys temps adonar-se de l'error d'abandonar la UE que als catalans amb els peatges.
Un altre exemple hauria estat el mateix procés en cas d'haver triomfat, encara que això va ser sempre una utopia. Si per casualitat, o —molt més probable— per estar tips dels catalans, Espanya hagués concedit la independència a Catalunya, avui estaríem sol·licitant tornar a l'anterior statu quo, perquè el nou país s'esfondraria i estaria governat per uns xenòfobs totalitaris que ni tan sols admetrien la discrepància.
Ens hauríem adonat de l'error en trobar-nos vivint en una dictadura populista, no cal més que recordar l'amenaça de “constitució” amb què tenien previst governar-nos.
![Montaje con la AP-7, la Cambra de Comerç de Barcelona y la Directora d'Infraestructures de la entidad, Alicia Casart](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/557454.jpg?p=w:320\/h:240&h=UK16C4FQ"])
Posats a fer experiments donant al poble la capacitat de decisió sobre assumptes dels quals no en té ni idea —que són gairebé tots—, millor que hagi estat amb els peatges que amb el futur de Catalunya i de les nostres llibertats.
Per acabar amb els peatges: no és per donar idees al Govern sobre la nova forma de pagament, però potser, en lloc de vinyeta, el que procediria seria dir-li acudit. O acudit, si ho prefereixen a la catalana.
