La Ciutat Comtal acull un dels principals centres europeus de supercomputació: el Barcelona Supercomputing Center (BSC), que és a més Centre Nacional de Supercomputació (CNS); un consorci públic de referència a Europa especialitzat en supercomputació, intel·ligència artificial, bioinformàtica, computació quàntica, ciberseguretat… Actualment compta amb prop de 1.400 empleats i investigadors de desenes de nacionalitats, experts en diferents disciplines.

El BSC és sens dubte un dels principals centres d'innovació tecnològica d'Europa, que desenvolupa tecnologies pròpies i facilita la seva transferència a la indústria i a la comunitat científica. El centre no només realitza recerca capdavantera en diferents tecnologies, sinó que també proporciona capacitat de càlcul a universitats, empreses i institucions de tota la UE. L'arribada del superordinador Mare Nostrum 5, un dels més potents del continent, situa Espanya en una posició privilegiada per participar en el desenvolupament de models avançats d'IA i en projectes científics estratègics.

El BSC és, a més, un centre de sobirania tecnològica, la qual cosa no suposa en cap cas apostar per l'autosuficiència tecnològica, ni imposar restriccions a l'intercanvi tecnològic, ni aixecar barreres al comerç internacional. La sobirania tecnològica consisteix a disposar de les capacitats científiques, industrials i digitals suficients perquè un país pugui decidir amb autonomia sobre aquelles tecnologies que condicionen la seva seguretat, la seva economia i el seu benestar. En un context de creixent rivalitat entre Estats Units i la Xina, i en plena aposta de la Unió Europea per una "autonomia estratègica oberta", Espanya no ha de renunciar a les seves fortaleses per convertir-se en un dels pilars tecnològics del projecte europeu.

Durant les dues últimes dècades, el nostre país ha construït una moderna infraestructura digital, amb una de les majors cobertures de fibra òptica d'Europa i un ràpid desplegament de xarxes 5G. Aquesta connectivitat constitueix un avantatge competitiu per a la digitalització d'empreses, administracions públiques i serveis essencials, sent sens dubte un excel·lent instrument per atraure inversions vinculades a la “economia de la dada”. Una economia que permet desenvolupar un model econòmic on les dades són un recurs estratègic, comparable al que van ser el petroli o l'electricitat en altres èpoques i en l'actualitat la intel·ligència artificial...

Disposem d'una indústria altament competitiva en energies renovables, especialment en eòlica, solar fotovoltaica, així com en el desenvolupament de xarxes elèctriques intel·ligents. Empreses espanyoles figuren entre els líders mundials en enginyeria, construcció i gestió d'infraestructures energètiques que faciliten la descarbonització europea i garanteixen una major independència energètica del continent. Al mateix temps, no podem ni hem de renunciar a implementar mesures i polítiques mediambientals que facilitin la transició energètica i ajudin a combatre el canvi climàtic, malgrat els intents de l'extrema dreta de VOX amb el suport in crescendo del PP de Feijóo, de menystenir i fins i tot negar l'existència del canvi climàtic.

L'autèntic escenari estratègic del segle XXI està definit pel domini d'un conjunt de tecnologies crítiques que determinaran el creixement econòmic, la seguretat nacional i la capacitat d'influència internacional. La intel·ligència artificial, els semiconductors, la computació quàntica, la ciberseguretat, la biotecnologia, la robòtica, els nous materials, les xarxes de comunicacions 6G, les bateries de nova generació, els satèl·lits i l'accés a minerals crítics i terres rares… constitueixen els pilars d'aquesta nova revolució industrial. Necessitem augmentar la inversió en R+D i al mateix temps afavorir la creació i el creixement d'empreses tecnològiques nacionals, que permetin impulsar la fabricació de components crítics potenciant la cadena de valor i enfortint la col·laboració del triangle: universitats, centres de recerca i teixit empresarial.

Europa és l'àmbit d'actuació on podem i hem de participar, contribuint a la construcció d'una Europa tecnològicament més forta. Per això necessitem desenvolupar una autèntica política d'Estat, sostinguda durant les pròximes dècades, que a més contribueixi a reforçar la nostra sobirania tecnològica, la qual cosa és garantia de seguretat nacional, de competitivitat empresarial i d'autonomia política.

Europa té importants limitacions derivades de la fragmentació de les seves polítiques industrials i d'innovació. L'absència d'una estratègia veritablement integradora limita la seva capacitat per competir amb les grans potències mundials: EUA i la Xina, la qual cosa suposa una preocupant dependència tecnològica exterior en sectors essencials per a la seva economia i la seva seguretat.

L'autonomia estratègica europea necessita d'una major coordinació entre els Estats membres, la mobilització de recursos comuns i una política industrial compartida. La col·laboració públic-privada, l'enfortiment del mercat únic i una política tecnològica comuna han de convertir-se en prioritats estratègiques. No es tracta de tornar a l'intervencionisme clàssic –la globalització ho fa inviable–, sinó construir una UE que actuï com a catalitzador del desenvolupament tecnològic, redueixi les dependències externes i reforci la seva sobirania econòmica.

Aquesta transformació requereix, a més, assumir que la intel·ligència artificial i les tecnologies digitals seran el principal motor de la productivitat, la competitivitat i l'organització del treball durant les pròximes dècades.

La transició energètica no pot deixar-se exclusivament a les forces del mercat. És necessària una planificació estratègica capaç d'orientar les inversions, impulsar la innovació, desenvolupar capacitats industrials pròpies i garantir la formació del talent que demandarà la nova economia del coneixement.