L'any 1985, l'aleshores alcalde de Jerez de la Frontera, Pedro Pacheco, va pronunciar una frase criticant una sentència judicial: “La justícia és un despropòsit”. El Col·legi d'Advocats de Jerez es va reunir en conclave —millor aquelarre inquisidor— per carregar contra l'alcalde i esquinçar-se les vestidures. Un any després va ser condemnat per l'Audiència Territorial de Sevilla. El 1988, el Tribunal Suprem va revocar el càstig en entendre que les paraules estaven emparades per la llibertat d'expressió. És a dir, al Suprem li va caure la cara de vergonya pel despropòsit comès contra l'alcalde del Partit Andalucista.

L'any 2026, després d'una cacera sota el comandament de la UCO a Badajoz, el germà del president del Govern és condemnat a nou anys d'inhabilitació. El motiu? Haver estat endollat, però la sentència no té proves. No sap qui hi ha darrere dels tres fets que van centrar la investigació: la contractació del germà del president com a coordinador dels conservatoris de Badajoz, el posterior canvi de nom d'aquest lloc i l'adjudicació d'una altra plaça per a un amic de David Sánchez.

Investigació, per cert, a càrrec de la UCO del coronel Balas. El mateix comandament es va involucrar personalment en la recerca de proves d'un suposat endoll. De debò? No té una altra cosa a fer? No en va trobar cap, més enllà de construir un relat. L'aquelarre mediàtic va fer la resta i l'Audiència de Badajoz va acabar encarnant allò de “la justícia és un despropòsit”. Ara el Suprem té l'oportunitat de corregir el ridícul.

David Sánchez és culpable de ser el germà del president. És culpable de presentar-se a una plaça pública sent el seu germà que, dit de passada, no era ni secretari general del PSOE en aquell moment, i és culpable d'acceptar el lloc per ser el seu germà. Aleshores Pedro sí que era secretari general del PSOE, no president del Govern com alguns afirmen fins a l'extenuació i per pesats han convençut el tribunal. Durant les primàries, el PSOE de Badajoz no li va fer la gara-gara: van estar en contra seva. Un petit detall oblidat. Ha estat condemnat sense proves. Com Pacheco. Tots dos van ser condemnats perquè havien de ser condemnats. Proves? Qui ha dit proves? Això té un sinònim: lawfare.

Pacheco va dir que la justícia és un despropòsit, però ara, com que els temps han canviat, ho diré d'una altra manera, més grollera: la justícia és una merda. En casos com aquest, quan deixen lliure un narco; quan no fan fora a puntades de peu de la carrera judicial a jutges que fiquen a la presó persones innocents, als que investiguen de manera vomitiva persones només per vexar com el tal Peinado, als que obren causes simplement per fer la gara-gara a organitzacions parafeixistes, als que condemnen sense proves seguint un mandat obscè de “qui pugui fer que faci”.

La sentència és la que és, però la critico i és sospitosa. I no ho penso només jo. Fa uns dies, dinava amb un alt executiu d'una multinacional. Com no podia ser d'una altra manera, vam parlar de política i de quina manera. El meu interlocutor és un home assossegat, moderat i amb llenguatge mesurat. “Estem davant d'un cop d'estat encobert”, em va dir. “Jutges, policies, polítics, mitjans de comunicació amb un únic objectiu, acabar amb el Govern”, va reblar. Ja els dic que aquest interlocutor és molt crític amb l'executiu i dubto que voti PSOE, ni PSC, of course.

Em va sorprendre que fos tan expeditiu. Hi estic totalment d'acord. Molts ciutadans estem horroritzats. Justícia no és sinònim de cacera i la política té els seus límits. El populisme i el colpisme sembla que no en tenen. Cert que hi ha claveguera, però l'assetjament i enderroc em sembla indecent. En periodisme, va fer fortuna fa anys la coneguda màxima "que la realitat no et faci malbé un bon titular”. És la temptació de prioritzar allò sensacionalista, el preconcebut, per damunt de la veritat, com es pot llegir a la Viquipèdia. Ara, l'Audiència Provincial de Badajoz ha posat de moda una altra: “Que la realitat, que els fets, no et faci malbé una bona sentència”.

Crec, sincerament, que la justícia no és un despropòsit. Estic convençut que estem davant d'alguna cosa molt pitjor.