Aquesta setmana, Alberto Núñez Feijóo s'ha coronat desenvolupant noves tesis del seu recentment estrenat trumpisme amb boina.

Cal reconèixer que el líder de l'oposició, que -recordeu- no és president perquè no vol, ha estat sembrat. La primera andanada va ser a Barcelona, al congrés del Partit Popular de Catalunya, quan va afirmar que “cal passar pàgina” sobre el procés.

Si realment volgués passar pàgina, Núñez Feijóo retiraria els recursos que el seu partit ha presentat contra la Llei d'Amnistia, que fa un any per al president popular era "il·legal" i, segons la seva interpretació trumpista, va servir per “comprar la investidura”, passant-se pel folre l'aval del Constitucional.

Ara diu voler passar pàgina d'una llei que era “una vergonya per a qualsevol demòcrata; un exercici de corrupció política”. Si no retira els recursos, a un altre gos amb aquest os.

En conclusió, ara toca mirar cap a una altra banda, succedani aquest de passar pàgina, no fos cas que Junts sigui necessari en unes properes eleccions.

Haurà de convèncer a Isabel Díaz Ayuso que va qualificar l'amnistia, en llenguatge de la reina de les chulapes, com una manera d'actuar que “blanqueja la corrupció d'Estat” i a Moreno Bonilla, que va ser més caut afirmant que “serà legal, però no ètica”.

Ara amb el pas del temps, Feijóo es posa de perfil copiant el millor Rajoy quan va afirmar que derogaria la llei que feia possible el matrimoni homosexual. Mai ho va fer.

Feijóo també va prometre derogar l'amnistia per il·legal, immoral, per ser un obús contra la separació de poders, segons va dir ell mateix, i per ser el pitjor dels mals del món mundial, hi afegeixo jo.

Literalment va afirmar que la derogaria "perquè no en quedi rastre que l'Estat va demanar perdó als colpistes" i “per eliminar tot vestigi jurídic del sanchisme”. Ara ho compra tot a preu de saldo. De moment, Junts li ha apartat el calze. Fins quan?

El trumpista Feijóo deu considerar que cal passar pàgina de tots aquests exabruptes que van aupat la catalanofòbia mirant a un Junts que vol intimar amb el PP i amb la vista posada en la sentència del Tribunal de Justícia Europeu.

Després d'aquesta “elaborada idea”, l'estimat líder es va posar més trumpista que Trump sembrant dubtes sobre una “gran manipulació electoral” del Govern amb la Llei de Memòria Democràtica.

La Llei dels Nets va ser aprovada el 2022 per reparar les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Un dels seus punts més destacats va ser l'accés a la nacionalitat espanyola, el termini ordinari i pròrroga de la qual van finalitzar el 22 d'octubre de 2025 per a fills i nets d'exiliats o descendents de dones espanyoles que van perdre la nacionalitat en casar-se amb estrangers abans d'aprovar-se la Constitució espanyola.

Aquesta regularització preveu que adquireixin la nacionalitat espanyola gairebé dos milions i mig de persones. I dels autors del Gran Reemplaçament, que van donar la tabarra mentint com a bergants i propagant bulos de la regularització d'immigrants que també pronosticava una manipulació dels comicis generals, sorgeix el Gran Frau Electoral.

Feijóo s'ha quedat tan panxo en el seu trumpisme amb boina, però una boina ben calada fins a les celles.

La participació electoral dels residents absents sol ser molt escassa. En les últimes generals amb prou feines va sumar 203.000 vots, menys del 9%, i com era d'esperar els residents absents no són beneits i voten segons el seu criteri.

El 2023, el PP va guanyar amb un 32,7% i el PSOE es va quedar en un 24,9%. De fet, la Reina de Chueca va guanyar un diputat més pel vot d'aquests ciutadans. Que les dades no enterboleixin una bona mentida, un bon bulo. Sempre hi ha qui s'ho creu.

Tanmateix, sorprèn com de molt que Feijóo es preocupa de les eleccions. Les té més que guanyades, però veu mans negres darrere de tot perquè potser, només potser m'atreveixo a apuntar, no té clara la seva victòria.

La seva esotèrica proposta de dotar amb un plus de diputats el partit guanyador -el model grec suma 50 diputats al vencedor- fa olor de por i a més és un impossible amb l'actual parlament.

Ni tan sols el suport de Junts el té a la mà, perquè cap partit amb escassa representació està disposat a fer-se un harakiri en la seva influència. Vaja, aquesta darrera proposta és un brindis al sol que durarà el que l'aguantin els seus forofos mediàtics en tertúlies de tota mena.

Bé, perdó, d'una sola mena, la que encimbella el líder com a nou president sent incapaç ni tan sols de presentar una moció de censura.

Les idees de Feijóo encanten i entusiasmen el Madrid DF, però fora d'aquest estat federal independent no desperten ni fred ni calor.

I això, l'hauria de preocupar. Però no ho farà, perquè mirarà cap a una altra banda, com amb l'amnistia, perquè està convençut que la Moncloa caurà com fruita madura.

Compte que no se li caigui la branca primer al cap perquè no hi haurà boina que el protegeixi. De fet, s'ha ficat en un embolic ell sol. Una llàstima que la dreta no tingui un líder solvent.