Junts ja persegueix noves promeses
"És difícil d'aventurar amb quin programa intentaran frenar els successors de Puigdemont el temut 'sorpasso' d'Aliança Catalana. Caldrà estar atents a la loquaç Nogueras"
Junts no és Convergència, però s'hi assembla una mica, per això manté fidelitat a alguns dels principis fonamentals dictats per Jordi Pujol.
Així, continua vigent l'equiparació entre PSOE i PP, en termes d'estratègia nacionalista. Socialistes i populars són el mateix per a l'independentisme de dretes, un ramat de polítics enemics a qui munyir. L'únic que fa variar la seva actitud respecte d'ells són les circumstàncies del poder que atresoren en cada moment.
Aquesta perspectiva és tan evident que ni el PSOE ni el PP es criden a engany. Els dos partits autoproclamats d'Estat afinen la seva condescendència envers aquests adversaris de l'Estat tan bon punt veuen a prop el dia que els necessitaran per assolir la majoria al Congrés.
La fórmula funciona a satisfacció de les parts des que Miquel Roca la va aplicar a UCD, el segle passat. No hi ha, doncs, motiu d'escàndol davant l'interès de la portaveu de Junts a Madrid per accelerar unes eleccions que ella calcula li permetran obrir negociacions amb Núñez Feijóo per inaugurar un nou període d'“avanços històrics” per a Catalunya. El líder del PP ja s'ha posat en situació i qualsevol dia elogiarà el procés de 2017 com un exercici democràtic exemplar.
El festeig entre PP i Junts va començar fa setmanes. Tanmateix, la condició d'“amnistiats pendents de confirmació” de Puigdemont i Turull complica i ralentitza la cerimònia del flirteig.
Junts és, des de fa molts mesos, un partit en stand-by que confia en les ocurrències de la seva portaveu al Congrés per poder ocupar la seva quota de minutatge als Telediarios d'aquí i d'allà.
En aquest escenari, Míriam Nogueras, a qui alguns analistes madrilenys albiren com a successora de Jordi Turull tan bon punt l'actual secretari general de Junts passi a la reserva patriòtica juntament amb Carles Puigdemont, ha demanat a Pedro Sánchez que se'n vagi a casa, però sense convocar eleccions.
D'aquesta manera, Junts s'estalviaria el tràmit de votar amb PP i Vox una eventual moció de censura que ni Feijóo vol però, sobretot, eliminaria l'obstinat líder del PSOE de la cursa electoral. Qui sap si Sánchez, a qui Junts dona per amortitzat com a font de promeses (algunes incomplertes), pot resistir fins a la campanya de 2027 i donar la campanada.
La portaveu de Junts justifica la seva petició en què la continuïtat de Sánchez a la presidència del Govern fa créixer les expectatives electorals de l'extrema dreta pel seu protagonisme central en la inestabilitat política del país. Dit així, per part de l'independentisme de dretes que impedeix a Sánchez governar des de fa mesos, té la seva gràcia.
L'extrema dreta creix per moltes raons al conjunt d'Espanya i, especialment, a Catalunya, de la mà d'Aliança Catalana. Cap partit democràtic no està aprovant l'assignatura de com combatre l'extrema dreta, tot i que tots asseguren esforçar-s'hi al màxim. El grau de responsabilitat, per descomptat, no és el mateix per a tots ells.
El cas del partit de Sílvia Orriols té la seva pròpia explicació, segons els analistes demoscòpics. El fracàs del procés impulsat per Junts i ERC ha deixat un pòsit de frustració i pèrdua de confiança en els votants dels partits de l'independentisme oficial que actua d'accelerant de les expectatives electorals del partit nascut a Ripoll.
El més perjudicat per les projeccions electorals de l'extrema dreta independentista és Junts, tot i que tots els partits es deixaran algunes plomes al proper Parlament, llevat d'error garrafal de les enquestes. Això ajudaria a entendre l'especial sensibilitat de Nogueras en aquesta qüestió.
El futur post-Puigdemont de Junts, amb aquest nom o amb el que sigui, requerirà d'aquest espai electoral de la dreta sobiranista un posicionament identificable respecte d'Aliança Catalana. És difícil d'aventurar amb quin programa intentaran frenar els successors de l'expresident de la Generalitat el temut sorpasso d'Orriols. Caldrà estar atents a la loquaç Nogueras.
