Catalunya discuteix sobre aeroports des de fa dècades, però sovint ho fa des de la urgència, la fragmentació i la confrontació territorial.
El debat sobre l'ampliació d'infraestructures, la connectivitat internacional, la sostenibilitat ambiental i la funció dels aeroports regionals sol aparèixer de forma reactiva, condicionat per decisions puntuals i sense una mirada global del sistema.
La creació de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya representa una oportunitat per superar aquesta dinàmica i dotar el país d'un instrument de governança adaptat als reptes del segle XXI.
El sistema aeroportuari català és molt més que un conjunt d'infraestructures independents. És una xarxa complexa integrada per aeroports comercials, aeroports regionals, heliports, aeròdroms i centres d'activitat logística i aeronàutica que compleixen funcions diferents, però complementàries. Pensar en cadascun d'aquests elements de manera aïllada és, simplement, un error estratègic.
La mobilitat global, la digitalització, la transició energètica i la competència entre regions per atreure inversions i talent han convertit els aeroports en autèntics motors de desenvolupament econòmic. Ja no són només punts d'arribada i sortida de passatgers; són nusos logístics, pols d'innovació i plataformes de projecció internacional.
En aquest context, Catalunya necessita una estructura capaç de planificar, coordinar i avaluar les polítiques aeroportuàries amb una visió de conjunt. Aquest és, precisament, el principal argument que justifica la creació de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya.
La nova entitat neix per posar ordre allà on fins ara hi havia dispersió competencial. Les funcions estratègiques relacionades amb la planificació, la coordinació institucional, el seguiment i l'avaluació del sistema aeroportuari estaven repartides entre diversos departaments i organismes.
Aquesta fragmentació dificultava la definició d'objectius compartits, frenava la presa de decisions i reduïa la capacitat d'interlocució de la Generalitat davant l'Estat, les institucions europees i els operadors del sector.
Concentrar aquestes funcions en un únic organisme especialitzat no significa crear més burocràcia, sinó guanyar coherència, eficiència i capacitat d'anticipació.
Un dels grans encerts del model proposat és la separació clara entre la planificació estratègica i la gestió operativa. L'Autoritat Aeroportuària no administrarà ni explotarà infraestructures; aquestes funcions continuaran corresponent als ens gestors competents. La seva missió serà una altra: definir prioritats, coordinar polítiques, supervisar resultats i garantir que l'interès general prevalgui sobre les necessitats conjunturals.
Es tracta d'un principi de bona governança molt consolidat en altres sectors regulats. Separar qui planifica de qui opera permet evitar conflictes d'interès, reforçar la transparència i assegurar una avaluació independent de les polítiques públiques.
Els beneficis potencials d'aquesta nova arquitectura institucional són nombrosos.
En primer lloc, permetrà impulsar una veritable estratègia aeroportuària de país. Catalunya podrà definir amb més precisió quin paper ha de jugar cada infraestructura, com es complementen entre elles i quines inversions són prioritàries.
En segon lloc, reforçarà la connectivitat internacional. Una interlocució tècnica i especialitzada facilitarà la participació de la Generalitat en els processos de planificació que afectin els aeroports d'interès general i contribuirà a defensar millor els interessos del territori.
En tercer lloc, afavorirà la integració de les polítiques aeroportuàries amb altres àmbits clau, com la mobilitat, la logística, el turisme, la indústria aeronàutica, l'ordenació territorial i l'acció climàtica. Les infraestructures del futur no es poden gestionar en compartiments estancs.
Finalment, la nova autoritat pot esdevenir un centre de coneixement especialitzat capaç de generar dades, elaborar estudis prospectius i avaluar l'impacte econòmic, social i ambiental de l'activitat aeroportuària. En temps d'incertesa i transformació accelerada, disposar d'intel·ligència estratègica és tan important com disposar d'infraestructures físiques.
Naturalment, la creació de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya no resoldrà per si sola els reptes del sector. El seu èxit dependrà de la seva capacitat real d'incidència, de la qualitat dels seus equips professionals i de la voluntat política de convertir-la en un espai de consens i cooperació institucional.
Però renunciar a una governança moderna i especialitzada seria condemnar el sistema aeroportuari català a continuar gestionant el futur amb les eines del passat.
Catalunya necessita més capacitat de decisió, més coordinació i més visió estratègica. L'Autoritat Aeroportuària de Catalunya pot ser el primer pas per aconseguir-ho.