Aquesta és la gran pregunta davant les eleccions municipals de 2027 que se celebraran el 30 de maig. Carles Puigdemont i la seva tropa de Junts per Catalunya gaudien d'una absoluta majoria des de 2017 en aquest espai polític fins que va començar a tenir esquerdes a les municipals de 2023 i autonòmiques de 2024.

En aquell moment, a Junts van considerar que la Verge Gòtica, com la qualifica Iván Redondo, era només una anècdota grotesca i que no representava cap perill.

Com tantes altres vegades, es van equivocar. Sílvia Orriols només té dos diputats al Parlament, una alcaldia -la que exerceix ella mateixa a Ripoll- i representació en un parell d'ajuntaments més.

Junts els va menysprear. Aleshores, no només era la segona força al Parlament guanyant al 77% dels municipis -726- a les eleccions de 2024, sinó que en el món municipal els juntaires governen en 334 municipis catalans i tenen gairebé 2.700 regidors.

La majoria d'aquests consistoris són petits nuclis de població, amb les excepcions de Sant Cugat, Olot i Vic. I aquí rau el seu principal problema. Aliança Catalana està sent molt activa a tot Catalunya i fa un especial esforç a l'Eix Transversal. La C-25 des de Cervera fins a Girona, passant per Osona, s'està convertint en un calador de vots per a la formació d'ultradreta i en un maldecap per als juntaires.

En aquesta zona, la mossegada d'Aliança Catalana podria arribar a les 30 alcaldies i més de 300 regidors. Tot un tsunami al partit de Puigdemont. Un tsunami que té tints de tragèdia grega en unes autonòmiques amb una Aliança disparada que relegaria Junts a l'ostracisme al Parlament.

A l'àrea metropolitana de Barcelona, i de Tarragona, les perspectives de les hordes d'Orriols no són per tirar coets, però una mossegada d'aquí i d'allà pot ser letal per a Junts per Catalunya, que es veu assetjat pels ultres independentistes i, fins i tot, per l'ascens de Vox, que reduiria les seves possibilitats d'obtenir representació en poblacions amb més densitat de població.

Davant d'aquest escenari, Junts no sap reaccionar. El clar exemple és Barcelona, on han obert unes primàries en llenguatge oficial i una lluita cainita pel lideratge de la candidatura en un “tots contra Jordi Martí”. Puigdemont, d'una manera o altra, ha apadrinat fins a tres candidats per descavalcar el candidat de Xavier Trias.

Hi ha una màxima que diu que primer és l'important i, després, l'urgent. La Matriu d'Eisenhower recomana classificar els temes pendents segons el seu impacte i límit de temps. El que és important t'acosta als teus objectius, l'urgent exigeix atenció immediata. Cal dedicar tots els esforços a l'important per evitar que es torni urgent.

És a dir, l'important era definir un candidat potent per afrontar l'urgent, que seran les eleccions amb la irrupció d'Aliança Catalana i un Vox crescut. Orriols ha desfullat la margarida després de diversos fiascos en l'elecció del candidat, amb portades incloses de candidats independents que s'han allunyat del seu calze, i ha escollit Jordi Aragonès, diuen que ideòleg de la cosa, per a les municipals. Encara no sabem si el postula el partit o es postula en primera persona.

Sigui com sigui, l'ungit per la Verge Gòtica tindrà el vent de cua, mentre que Martí, si surt escollit, li segaran l'herba sota els peus i, si és un altre candidat/a el triomfador, l'herba se la segarà ell mateix, sense ajuda de ningú, perquè Junts segueix altiu navegant enmig d'un remolí que l'està arrossegant. Al final, Puigdemont s'adonarà que l'urgent se'l menjarà -Aliança Catalana- perquè no ha sabut gestionar l'important.

Tampoc sembla que els de Puigdemont prestin atenció al degoteig -continu- de militants i regidors de Junts que, per supervivència, s'estan apuntant, amb més o menys rebombori, al que ja veuen com a candidatura de referència, i guanyadora.

Junts fa pinta de ser un malalt terminal i l'equip mèdic no encerta amb la medicació. A les autonòmiques cauran en picat, però amb la seva estratègia fa pinta que els caucus municipals del món independentista de dretes tindran un nou guanyador i referent. Per això el seu entossudiment en forçar unes generals abans que municipals. Com que no es presenta Aliança podran treure múscul i, a més, compten amb el retorn de Puigdemont després de la sentència del TJUE al juliol.

Qui havia de dir que l'esperança de Junts passa per Madrid.