Els conflictes es poden afrontar de diferent manera. Uns volen anar de victòria en victòria fins a la derrota final i d'altres prefereixen anar de derrota en derrota fins a la victòria final. Aquí el moll de l'os és la victòria final. Aconseguir-la és l'objectiu.

Els mitjans per arribar a la meta poden variar. A vegades cal cedir, fer passos enrere i fintar l'adversari. És el sensat, però d'altres són maximalistes: ho volen tot i ho volen ja. Volen doblegar l'adversari amb un guanyar i guanyar. La majoria de vegades arriben al final tan esgotats que pateixen la seva gran derrota.

La cita en qüestió s'atribueix a molta gent. Churchill, Grouxo i un reguitzell de personatges històrics. Però la veritat és que només una persona va escriure una frase sobre derrotes i victòries. Va ser Rosa Luxemburg, la revolucionària alemanya, el 1919. “La victòria final només es pot preparar mitjançant una sèrie de derrotes”, va dir el dia abans del seu assassinat a Die Rote fahne -Bandera Roja-, al diari de La Lliga Espartaquista-Partit Comunista.

En aquest món, tots busquem la victòria final. Encara que alguns fan moviments molt aplaudits, acompanyats de víctors i aldarulls. Però el soroll els encega i acumulant victòries arriben a la derrota final. No s'adonen que arriben despullats. Que ho preguntin a Albert Rivera, Pablo Iglesias, Artur Mas o Carles Puigdemont.

Ara sumarem a aquesta llista el sindicat Ustec, que s'ha posat maximalista en un tot o res. Tenen repercussió mediàtica, embolic als carrers i xivarri. Té pinta que arribaran a la derrota perquè mai aconseguiran el tot. I les vagues indefinides no són una bona eina per a la victòria. Una vaga indefinida i sostinguda és una derrota.

“La gent no les resisteix perquè tenen la mania de menjar. Les vagues es convoquen per guanyar-les. Si les perds, trigues a tornar a guanyar una vaga. En la vaga mai guanyes per golejada. Una vaga és un pols. I en el pols si et dobleguen la mà, no guanyes fins que recuperes la força i la mobilitat. Si perds una vaga indefinida trigues a tenir força i mobilitat”, em deia un veterà líder sindical d'UGT ja traspassat. Un bon mestre, les seves ensenyances encara segueixen vives.

La líder d'USTEC hauria de prendre nota d'aquest “la gent es cansa”. El seguiment de la vaga aquesta setmana és del 32%, inferior al del 20 de març (43,77%) i al de l'11 de febrer. Abans que es signés el pacte amb UGT i CCOO va ser del 54,73%.

Mentre s'entesten a acumular victòries fotre el personal amb inútils talls de carreteres no pensen que cada cop tenen menys seguiment. Quan cobrin aquest mes els professors, el fruit de l'acord i l'horitzó s'enfosqueixi amb poques expectatives, veurem el seguiment. Perquè també veuran els descomptes que els comporten les aturades. De 129.000 professors només van anar a la manifestació 26.000. Feu números.

Com que la cosa es va posar lletja, Yolanda Segura d'USTEC va dir que si el Govern paga 400 euros al mes s'ha acabat la festa. Ha caigut en la seva trampa. Si en posa 300 també s'acabarà la gresca? Tot era diners, o també es protestava pels mitjans tècnics i humans? Canviar les reivindicacions no és una bona recomanació. Abraçar-se a última hora a una taula de negociació és un símptoma de fragilitat. La prova del cotó que estan arribant a la seva derrota final.

Un altre, en canvi, sembla que arribarà a una victòria final sustentada en diverses derrotes. Va presentar pressupostos i els va haver de retirar. Va presentar el Consorci d'Inversions i va patir una severa derrota.

Però Salvador Illa superarà la prova. Ha sabut gestionar les derrotes i sembla que, si res no ho torça, arribarà a la victòria final aquesta setmana aprovant els pressupostos. Sense estridències, sense soroll mediàtic, ha superat les adversitats i amb pressupostos es garanteix més estabilitat en un moment polític mogut.

Illa ha sabut llegir Rosa Luxemburg. Altres, molt d'esquerres, no. Han confós vèncer amb convèncer i, per això mateix, perdran i frustraran les legítimes -encara que no les comparteixi- reivindicacions d'un col·lectiu.

La citada vaga laboral, és política?