Junts és un partit seriosament assetjat per Aliança Catalana, lligat per la direcció erràtica de Carles Puigdemont, indecís sobre la seva evolució ideològica i aferrat al fracàs de 2017.

L'únic que està clar a Junts és la seva ferma voluntat de perjudicar ERC en tot el que pugui i d'entorpir el Govern d'Illa, encara que sigui a costa de la salut dels interessos dels catalans.

El vot de Junts en contra de la creació d'un consorci d'inversions Estat-Generalitat, coincidint amb PP, Vox i PNB, respon perfectament a les seves prioritats de partit desorientat. La més rellevant, impedir que la Generalitat pugui aprovar els seus pressupostos gràcies als diputats d'ERC. I, en cas de no poder evitar-ho, elevar al màxim el cost polític per als republicans.

L'estratègia del partit de Puigdemont és realment pobra; tanmateix, és l'única que té. Negant la creació del consorci d'inversions aconsegueix, en primera instància, dificultar el pacte pressupostari entre PSC i ERC, encara que sigui incomodant Foment del Treball.

Els empresaris fa temps que reclamen la instauració d'alguna fórmula mixta públic-privada per gestionar la inversió pública en les infraestructures a Catalunya. Per argumentar aquesta col·laboració, denuncien periòdicament el dèficit d'aquesta inversió. L'última actualització, d'ahir mateix, ascendeix a 49.543 milions d'euros, entre 2009 i 2025.

El consorci dibuixat per ERC i PSC, tombat pel Congrés, li anava bé a Foment, tot i saber que difícilment podria eixugar a curt termini l'astronòmica xifra de retards en la inversió però que, com a mínim, ajudaria a gestionar l'acceleració de l'execució de les obres pressupostades.

El percentatge d'execució d'obra pública a Catalunya per part de l'Administració Central és sospitosament baix. Un 43%, segons Foment. Aquest percentatge no pot ser conseqüència de la incompetència; si fos així, a totes les comunitats es reproduiria un retard similar i la solució arribaria per un simple canvi de gestors.

Aquest ridícul compliment de la inversió podria ser degut al desinterès públic o, potser pitjor, l'expressió d'una desconfiança institucional crònica de l'Estat respecte de les institucions catalanes, engrandida per processos identitaris esbojarrats. L'existència de desconfiança institucional resulta més perniciosa i greu que el mateix dèficit inversor.

El consorci mixt entre la Generalitat i l'Administració Central constituiria un escenari apropiat per combatre la fatídica distància entre administracions, facilitant el consens sobre obres prioritàries i, finalment, la reducció paulatina del volum dels endarreriments inversors.

La raó de Junts per no votar aquest instrument segurament és el fet d'haver estat ideat per ERC i PSC. L'excusa pública és que ells tenen una alternativa molt més senzilla. Que l'Estat transfereixi a la Generalitat els diners pressupostats i ja s'espavilarà el Govern autonòmic en executar les obres decidides per l'Administració central. És a dir, el camí que allunya la cooperació institucional en benefici de l'allunyament entre administracions. Per arribar una altra vegada al 2017?