Patraña és un sinònim de mentida. Segons la Reial Acadèmia de la Llengua és una invenció urdida amb propòsit d'enganyar. Col·loquialment una bola que es defineix com a engany, falsedat, mentida. O millor, calúmnia, una acusació falsa, feta maliciosament per causar dany.

Ajunti-ho tot i tindrà com a resultat això d'un tal Ndongo, que es suggereix periodista, a la xarxa X: “Periodistes afins al PSOE passen uns dies de luxe a Barcelona convidats pel president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa. Hotels de luxe”.

També s'hi va apuntar un tal Quiles i un tal Javier Negre que va dir “Els de la foto són els que diuen que no sóc periodista. El president català Salvador Illa va convidar a viatjar a Barcelona als palmeros mediàtics del sanchisme per viure el Sant Jordi”.

Anem per parts. Primer felicitar a Ndongo per la seva habilitat amb el catañol, la barreja de català i espanyol. Tot un crack amb la seva Generalidat. Ni Generalitat ni Generalidad. Després a Negre que considera “sanchista” l'univers mediàtic inclosos El Confidencial, ABC, La Razón o El Mundo.

Continuem amb la patraña, mentida, calúmnia, bola, engany, invenció, falsedat, infundí, fal·làcia, ficció, embolic, falsificació, conte. Triï la seva preferida. “Passen uns dies de luxe convidats per Salvador Illa”.

La veritat és que el president va convocar un sopar a la Casa dels Canonges a un grup de periodistes que segueixen Govern i PSOE per donar la seva visió de l'actualitat política coincidint amb el Dia de Sant Jordi.

El mateix -igualet, igualet que el seu iaio com deia la terrible Fifí a l'encantador -i brutot- Agamenón, personatges entranyables de Nené Estivill- que tots els líders polítics realitzen amb periodistes per explicar la seva postura davant l'actualitat o per donar-los informació. Amb aquest bagatge, els periodistes fan el que no fan altres: periodisme.

El sopar frugal. Qui conegui l'Illa sap de què parlo. Va durar un parell d'hores perquè el president es va retirar poc abans de les onze perquè l'endemà, Sant Jordi, tenia una agenda de bojos. Nosaltres ens vam retirar tot seguit i vam anar a aquests “hotels de luxe”. Hotels sí, de luxe no crec, perquè el cost va anar a càrrec dels respectius mitjans de comunicació.

Si algú té dubtes que busqui els tuits amb les despeses que van penjar alguns companys. L'únic que va anar a un gran hotel de luxe vaig ser jo. Ho he de reconèixer. És acollidor i molt còmode. Per mi és el millor de tota Barcelona, i de llarg. Es diu casa meva.

L'endemà, vam ser convidats a la recepció de Sant Jordi al Palau amb xocolatada inclosa. Igual que més de 500 persones entre periodistes, polítics de tots els colors, representants de la societat civil, cultural i econòmica, i institucions.

Alguns no vam poder assistir perquè teníem obligacions. Participava a la tertúlia a la qual assisteixo des de fa 18 anys amb Carlos Alsina a Onda Cero. El que són les coses, participo en aquesta tertúlia i encara Pedro Sánchez no era president i no em va poder col·locar.

Ho dic a compte del tuit de Negre “tots són degudament col·locats per Moncloa en tertúlies. Estómacs agraïts”. Aquesta afirmació no és que sigui una mentida és una bajanada. Carlos Alsina no figura entre els periodistes sanchistes i això que el dia 22 d'abril va entrevistar el president Illa al Palau.

Amb tota seguretat, els confirmo que va ser subornat amb un cafè i un got d'aigua. O va ser cafè amb llet? Ho hauré d'investigar.

No els entretinc més amb les meves cuites. Només dir-los que és indecent, indecorós, obscè, groller, impúdic, immoral, desvergonyit, deshonest, vergonyós, desaprensiu, abusiu, vil, humiliant i repugnant, els atacs que hem rebut de l'extrema dreta indocumentada només per fer la nostra feina.

Ells també fan la seva, però no insultin la intel·ligència, això no és periodisme.