El relat de la por
"Si les aerolínies tenen una cobertura de preu raonable i hi ha assegurança de combustible, per què tot aquest enrenou? Suposo perquè el ciutadà espantat és menys lliure"
No hi ha dubte que vivim en una època en què als qui ens governen i als seus portaveus els encanta aterroritzar els ciutadans. Si a això li afegim una educació cada cop més pobra, la facilitat per manipular la població és enorme.
Així ha estat durant segles i sembla que així tornarà a ser. Els xamans, els bruixots, els reis absoluts,… combinaven la ignorància amb la por per controlar els ciutadans, aleshores súbdits.
Al llarg de la història hi ha hagut moments on el pensament crític dominava, però sembla que l'actual està tocant a la seva fi i tornarà a ser un nou parèntesi de la història.
El que no han pogut fer dictadures i controls fèrrics ho està aconseguint el populisme, en totes les seves formes i colors, amb la inestimable tasca de les xarxes socials.
Fa ara sis anys vam demostrar que som una societat tremendament dòcil i ens vam empassar tot el que ens van fer fer: ús permanent de mascaretes, confinaments intermitents, neteja de soles en tornar a casa, limitacions absurdes a la mobilitat… fins i tot vam arribar a tenir horaris partits en bars i restaurants a Catalunya (07.30-09.30 i de 13.00 a 15.30), com si el SARS-CoV-2 entengués d'horaris.
El sentit crític era dissidència i la majoria de la població recriminava a qui dubtava. El nostre Tribunal Constitucional va declarar al juliol de 2021 parcialment inconstitucional el primer estat d'alarma i a l'octubre totalment inconstitucional el segon, amb pràcticament cap conseqüència, per cert.
La invasió russa d'Ucraïna va portar un nou discurs de la por. Cereals, terres rares, fertilitzants… tot provenia d'Ucraïna. A més, les sancions a Rússia ens deixarien sense gas i Europa moriria congelada.
Tot i que la guerra ja està en el seu cinquè any, el més rellevant és que ha servit d'excusa per apujar els preus i és igual si l'activitat estava o no afectada directa o indirectament per Ucraïna, tots els preus han pujat, però no han faltat ni cereals ni gas ni res.
Ara hi ha un altre motiu per tenir por, el tancament de l'estret d'Ormuz. I ens diuen que no podrem volar perquè no hi haurà querosè. Les dades no diuen això, almenys per a Espanya. Però sembla una bona excusa per accelerar l'agenda verda, castigar els avions i, a més, tornar a fer que els ciutadans tinguin por.
Espanya només importa el 10% del seu petroli des d'Orient Mitjà. No ho dic jo, ho diuen les dades de CORES (Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petrolífers), una corporació de dret públic sense ànim de lucre, tutelada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. 10,7%, per ser exactes.
La resta ve d'Amèrica i d'Àfrica, sobretot, essent, oh sorpresa, Estats Units el primer país subministrador, seguit per Brasil, Mèxic, Nigèria, Líbia,… I pel que fa al querosè, Espanya exporta petroli refinat.
A diferència d'altres països, a Espanya s'ha invertit en les nostres refineries i no només tenen capacitat suficient per a tot el consum nacional, sinó que són prou flexibles per processar diversos tipus de cru, cosa que ara és un gran avantatge.
S'estima que menys del 5% del querosè que s'utilitza a Espanya prové de petroli que passa per l'estret d'Ormuz. No sembla que per un 5% menys d'oferta s'hagin de quedar els avions a terra.
Una altra cosa són els preus. El mercat del petroli és global i es mou per impulsos. Per l'estret d'Ormuz passa entre el 20 i el 25% del petroli mundial, essent el principal destí l'Índia i la Xina (per a la Xina suposa el 40% del seu petroli).
Però per més que altres productors poguessin augmentar la seva producció, que el petroli estigui a 100 dòlars el barril no li va malament als productors, per la qual cosa no produiran més per abaixar el preu, que podrien.
El petroli ha passat dels 60 dòlars als 100, així que per a algunes aerolínies els números no els acaben de sortir, però en part és culpa seva perquè si alguna cosa és estàndard són les cobertures de preu del petroli.
El combustible pot suposar el 30% del cost d'una aerolínia, per la qual cosa la majoria tenen cobertures de preu entre un 60% i un 80% del volum. Si “només” es tenen cobertures del 60%, estem parlant d'un increment de costos en el 12% de la seva base de costos… tampoc sembla tan greu.
Si les aerolínies tenen una cobertura de preu raonable i hi ha assegurança de combustible, per què tot aquest enrenou? Suposo perquè el ciutadà espantat és menys lliure i, per tant, què millor que dir-li que es pot quedar sense les vacances amb les quals porta somiant tot l'any.
A més, és una fantàstica oportunitat per apujar preus i, també, per associar l'avió a quelcom a erradicar. Poder volar de Barcelona a Londres per menys de 40 euros sembla que a la religió woke ha deixat d'agradar-li.
Sembla que a l'esquerra woke li sembla bé dir que volar ha de ser privilegi dels rics, tot i que molts dels seus líders són abonats als vols privats. Com deia Sant Joan, (Joan 8:32) la veritat us farà lliures. Contra la por, la informació. Contra el relat, la dada.
