Un bon ciutadà paga els seus impostos i atén les seves obligacions. Quan arriba la seva jubilació, entén que els seus anys de cotització han de ser revertits per l'Estat per cobrir les seves necessitats en el darrer tram de la seva vida. Tanmateix, la inestimable Seguretat Social no està a l'alçada. Ni de bon tros.

Aquest bon ciutadà va treballar tota la seva vida per compte d'altri, fins que un dia va canviar de bàndol i es va convertir en emprenedor. Va muntar una empresa i, com a autònom, va ser conscient que mai es posaria malalt de dilluns a divendres. Va fer bo el dit de si no treballes, no factures i no cobres. Va arribar als 65 anys en força bona forma, encara que ja no és capaç de passar una ITV. Si no són els frens, són els fars i, de vegades, l'ordinador central necessita un reset per reiniciar la rampa final amb els mitjans i la força necessaris.

En assolir l'edat fatídica es va posar en matèria per iniciar els tràmits de la jubilació. Es va decidir per la jubilació activa, aquella que et permet compatibilitzar la feina amb el cobrament del 50% de la pensió de jubilació i seguir treballant. Complia tots els requisits. Tenia l'edat i havia cotitzat 50 anys. Volia perllongar la seva vida laboral perquè a la seva dona encara li queden uns anys, i a ell no li venia de gust matar el temps ni amb petanca, ni amb golf, ni amb dòmino esperant la seva jubilació.

Va demanar hora a la Seguretat Social. Li va costar trobar la cita més de dos mesos, però la va aconseguir. Viu a Barcelona, però li la van donar a Igualada. Déu n'hi do! A l'oficina igualadina el van atendre bé i van ser puntuals. Li van informar que, per tenir diversos pagadors i haver cotitzat com a autònom i en el règim general, en un mes li enviarien un informe detallat de quan començaria a cobrar i la quantia anual de la seva retribució. Es va sentir alleujat.

Un mes? Doncs va a ser que no. La cita d'Igualada va ser al setembre de 2025 i, a data d'avui, estem com Eduardo Mendoza “sense notícies de Gurb”. Ni una paraula de la Seguretat Social. Per si de cas, va insistir. Va demanar cita, aquesta vegada telefònica. Va tenir sort, i l'atenció va ser ràpida. Una funcionària molt amable va revisar el seu cas. Li va informar que la pensió havia estat sol·licitada, que tenia dret a la pensió activa, però —sempre hi ha un però— l'informe preceptiu no estava fet, perquè “el departament estava col·lapsat”. Manda carallo, diria un gallec. Si està col·lapsat és que molts són ciutadans pringats esperant una resposta, i el dit mal de molts, conhort de boigs, és un mal, però no un consol.

Tocava esperar. La fórmula moderna del "Torni vostè demà", l'article de costums escrit per Mariano José de Larra i publicat el 1833, on narrava les vicissituds d'un estranger que intentava fer negocis a Madrid. Sempre rebia la mateixa resposta dilatòria fins a desesperar-se.

Avui no hem millorat. Som autòctons, no estrangers, però som víctimes de la ineficiència burocràtica i, per què no dir-ho, de la mandra espanyola. No hi ha més remei. Això sí, quan rebi resposta, el bon ciutadà tindrà 66 anys, i no sap si encara podrà seguir passant ITVs. Mentrestant, podrà continuar barallant-se amb Hisenda cada any. Aquí no hi ha retards. Des de fa cinc anys rep l'agradable visita d'una paral·lela. Al·legacions, emprenyaments, visites a correus a recollir les “bones noves”, i hores perdudes omplint les justificacions per sortir-ne airós a la pròpia Agència o al Tribunal Econòmic Administratiu.

En cinc anys, les diferències amb Hisenda van ser uns 2.000 euros, després de recurs rere recurs, i de deixar-se una pasta en advocats, sense oblidar que a Hisenda, primer ets culpable i pagues. Després ja et tornen els diners avançats amb uns interessos ridículs. El problema rau en si no tens aquests diners per avançar el pagament o per cobrir les despeses de l'advocat. No tinc constància de si tenien raó els intrèpids inspectors, però el que s'havia de pagar era menys del que costa iniciar tràmits al TEA. En fi, beneïda burocràcia.

A Hisenda el temps és or, a la Seguretat Social el temps és un tema insubstancial. Es prenen el seu temps sense importar-los gens solucionar la incidència. Només funcionen com un rellotge per reclamar la compensació anual de la cotització. Aquí funcionen amb puntualitat britànica.

Deixo l'article. No fos cas que rebi, per fi, la notificació de la Seguretat Social amb un informe elaborat amb cura per un funcionari/a que ha tingut a bé donar una resposta. Ja ho sabeu, més val tard que mai. De passada, també enviaré una carta a la ministra per informar-la que el seu departament deixa molt a desitjar. O millor, convertiré aquest article en una carta oberta. Tampoc em faran gaire cas. Ja ho sabeu: estan col·lapsats.