La segona revolució digital: la feina davant el desafiament de la intel·ligència artificial

Ens trobem immersos en la segona revolució digital, impulsada per la intel·ligència artificial i l'economia digital, que està comportant una profunda redefinició de les bases del nostre sistema econòmic, social i relacional, conduint-nos cap a la incipient nova era digital.

En aquesta, hi ha un factor que ens interpel·la directament a tots: l'impacte real de la intel·ligència artificial sobre el món laboral.

Catalunya atrau l'interès de 26 centres de dades per aplanar el terreny a la gigafactoria d'IA

La segona revolució digital, que implica un canvi d'era, igual que va passar en les revolucions tecnològiques precedents, té una gran capacitat transformadora, si bé l'actual és encara més gran, ja que no només automatitza processos, sinó que incideix directament en el coneixement i en les capacitats cognitives.

Per això, a diferència de les etapes anteriors en què la tecnologia substituïa principalment la feina manual, la intel·ligència artificial està impulsant l'automatització de la feina intel·lectual.

Els actuals sistemes basats en intel·ligència artificial són capaços de generar textos, analitzar grans volums d'informació, programar, oferir suport tècnic o elaborar diagnòstics.

Es tracta d'una realitat present que ja s'està integrant en múltiples sectors i ho fa amb rendiments comparables als humans en tasques específiques. Aquest procés té una conseqüència directa sobre el mercat laboral.

La presència online dels despatxos d'advocats guanya pes en l'era de la IA i la cerca digital

Per això, igual que en revolucions anteriors, molts llocs de treball es veuran afectats, però amb una diferència clau: la velocitat. Mai abans una tecnologia havia tingut una capacitat d'adopció i aprenentatge tan accelerada.

A més, aquests sistemes no només executen ordres, sinó que aprenen, s'adapten i, en certa mesura, “imiten” comportaments humans en tasques complexes.

Aquests avenços poden comportar, de forma progressiva, la desaparició de tasques en moltes ocupacions, la transformació interna dels rols professionals i, alhora, la possible desaparició de professions tradicionals.

Paral·lelament, els perfils professionals es redissenyaran, posant el focus en funcions de supervisió, validació, presa de decisions i disseny de processos.

En aquest context, creixerà la demanda de perfils altament qualificats en intel·ligència artificial, dades i estratègia, mentre que els rols basats en processos repetitius i estandarditzats estaran sotmesos a una pressió creixent.

Els inversors ja depenen de la IA per decidir: l'Ibex mostra debilitat i un dèficit en reputació corporativa algorítmica, segons RepIndex

Aquesta transformació implica també un canvi profund en les competències requerides. Ja no n'hi haurà prou amb “saber fer” una tasca concreta. Caldrà, a més, saber dirigir, interpretar i utilitzar sistemes d'intel·ligència artificial.

Això exigeix comprendre com funcionen aquestes eines, desenvolupar pensament analític i sistèmic i ser capaços de treballar de manera col·laborativa en entorns híbrids on humans i màquines comparteixen fluxos de treball.

Per tot això, el repte no és només tecnològic, sinó també educatiu i institucional.

Es requereix un reajust profund del sistema educatiu, repensant com aprenem al llarg de tota la vida. La formació contínua s'ha convertit en una necessitat. Una realitat que interpel·la tant les administracions com les empreses i, sobretot, cada ciutadà.

Petia Radeva, experta en IA: “És una tendència imparable i hi ha oportunitats de futur”

En un entorn canviant, la millor protecció davant l'obsolescència professional serà la capacitat d'aprendre de manera constant. Estudiar de manera continuada es convertirà en una estratègia de progrés i adaptació.

Tot i així, cal evitar visions catastrofistes. El futur de la feina no apunta a una substitució total de l'ésser humà, sinó a una reorganització profunda de la feina al voltant de sistemes d'intel·ligència artificial.

Això també obre oportunitats: nous sectors, noves professions i noves formes de crear valor que avui tot just comencem a entreveure.

Estem, en definitiva, en un procés que transformarà l'economia i la societat amb una intensitat fins i tot més gran que la de les grans revolucions del passat. Alguns llocs de treball desapareixeran, però també en sorgiran de nous.

La realitat és que el veritable risc no és el canvi en si, sinó quedar-se al marge. Per això, cal allunyar la por i assumir la nova realitat: a nivell individual, formant-se per adquirir capacitat d'adaptació; i a nivell col·lectiu, desplegant polítiques públiques ambicioses, sistemes educatius flexibles i estratègies empresarials que integrin la intel·ligència artificial per a millorar la competitivitat i posar la tecnologia al servei de les persones.

La tecnologia, en darrera instància, ha de continuar sent una eina per al progrés humà. El repte no és substituir el criteri humà, sinó reforçar-lo. I això dependrà, en gran mesura, de les decisions que prenguem avui.