La derrota d'Orbán a Hongria obre la gana turística del vaixell de vapor sobre el Danubi amb destinació a Budapest, la capital partida per les aigües del gran riu.
Reapareix la imatge d'Isabel de Baviera, Sisi, tocada amb el vel que cobreix la seva cabellera imperial amb el front arrufat i els ulls d'esmaragda.
Els pacífics ciutadans de la capital hongaresa s'instal·len sota les ombrel·les torrades pel sol de primavera, davant la tassa de te i la tarta Sacher perfumada amb generoses gotes de groc Pálinka.
Orbán ja no mana; deambula potser per les praderies magiars que un dia van trepitjar les tribus mongoles. Mai més podrà trencar la unanimitat exigida a la UE.
Putin ha perdut el seu únic amic i la UE s'ha alliberat del Cavall de Troia hongarès, que enviava al Kremlin per escrit les deliberacions de les cimeres secretes del Consell Europeu.
El món ultra perd la seva gran basa; l'ombra europea de Trump periclita i la seu de Vox és un funeral de pobre. S'esvaeix l'última basa del segon Cisma d'Occident, muntat per evangelistes de poca volada, amb el president dels EUA fent d'antipapa Luna.
Trump, amb la suposada llum de Déu al pit, pretén imposar-se al Papa, Leó XIV, contrahegemònic, agustinià i defensor de les relacions horitzontals amb les quals va començar el moviment de Jesús de Natzaret.
El pinzell grotesc de l'actual Casa Blanca i el seu saló de ball, de ridícul toc pompier, vol comandar la moral del món amb la Bíblia hebrea a la mà, exhibint el llenguatge al·legòric, que el Despatx Oval no entén.
Leó XIV, com Pau de Tars, un gentil amb arrels jueves, predica l'Evangeli de Crist davant l'evangeli del Cèsar, el Trump bocamoll dels nostres dies.
El dropo incendiari de Mar-a-Lago ha perdut d'una tacada tres anhels: Canadà, Dinamarca amb Groenlàndia integrada en el seu si i Hongria, el nucli dels partits patriòtics ultres que financen Vox.
El magiar, Péter Magyar, guanyador eixordador de les eleccions hongareses, recupera els 18.000 milions d'euros bloquejats a Brussel·les com a càstig a les polítiques antidemocràtiques d'Orbán.
El nou primer ministre és fidel a la UE, abandona l'homofòbia i el racisme, i està disposat a jugar les seves noves cartes seguint els passos del nacionalisme francès i l'aggiornamento italià de Meloni, les dretes dures estovades en conservadores per les amenaces de Trump contra la UE i l'Aliança Atlàntica.
Simbòlicament, Magyar entra al Parlament de Pest amb sacs de robins, mantells de vellut i teles de Damasc. Tothom el vol. El Danubi és més blau; pot amb els dimonis en travessar les Portes de Ferro i els congostos de Visegrad i Kazan.
Sobre el Duna, com l'anomenen els hongaresos, s'obre l'Est cosmopolita i bell, barreja d'eslau i austríac.
Péter Magyar serà nomenat primer ministre al Parlament de Budapest, el més digne de l'Europa central, amb estils neogòtic, renaixentista i barroc. Les nits reverberen de nou sobre el mantell aquàtic danubià. Orbán se'n va i Vox cau.