Un fantasma recorre Europa i no és precisament el del comunisme. Aquest nou espectre polític respon a una suposició terrorífica: els governants democràtics serien insolvents per fer front a les amenaces i les mentides de l'extrema dreta.
Les raons que alimenten aquesta hipòtesi són múltiples i varien d'un lloc a un altre. Es podrien concretar en dues: la ruptura del sistema d'informació i comunicació vigent en l'últim segle, en què els governs mantenien una supremacia incontestable, i l'obstinació d'aquests mateixos governs a despatxar l'extrema dreta amb desqualificacions ideològiques, sense entrar en el cos a cos, figurant-se que així eviten legitimar-la, com si les urnes no ho haguessin fet.
Les xarxes digitals permeten a qualsevol convertir-se en emissor del que sigui. Un paradís per als extremistes, mentiders, apocalíptics, conspiranoics, bromistes i, especialment, per als prescriptors de la intolerància en general i la xenofòbia en particular.
Lògicament, el poder polític també ha après a utilitzar les xarxes. Generalment per transformar els seus governants en youtubers d'inauguracions i portaveus dels seus propis èxits.
No es tracta d'això, de propaganda, sinó d'utilitzar el poder dissuasiu de la informació per refutar una per una les mentides i les mitges veritats que permeten als partits d'extrema dreta créixer contínuament, segons alerten els sondejos.
L'extrema dreta local, Aliança Catalana, per exemple, ve repetint que la seguretat social universal resulta insostenible, perquè, diuen que hi ha massa dels seus beneficiaris que no contribueixen a finançar-la. Òbviament, assenyalen els immigrants com els responsables del desequilibri.
És capaç el govern de la Generalitat de rebatre aquesta afirmació de Sílvia Orriols amb dades irrefutables, de manera pedagògica i dirigint-se al conjunt de la ciutadania? I qui diu finançament de la seguretat social, diu el conjunt de la despesa social pròpia de l'Estat del benestar, la viabilitat del qual han aconseguit posar sota sospita els enemics de la solidaritat.
Els errors de la posada en marxa del portal de transparència no són gaire encoratjadors. La seva inauguració va fomentar justament el que es pretén combatre, facilitant la feina als prescriptors de l'assetjament i enderrocament del sistema de benestar, els que confonen la política de subvencions amb un suposat mecanisme de malbaratament i amiguisme.
La voluntat de transparència de l'Administració queda coixa sense una política d'informació pedagògica que l'acompanyi. Com tot en la governació democràtica. Mai s'havien disposat de tants recursos, vies i formats per arribar al ciutadà. Encara que, de moment, sembla que són els dinamiters del sistema els que en treuen millor profit de la tecnologia.