Abascal bat Feijóo
"La política viu al subsòl i la desil·lusió s'estén sota el cel ras dels narradors de cafè, copa i ateneu popular"
Pot aclarir els crims d'ETA? Feijóo l'hi pregunta al pobre Oskar Matute pensant que els tancs ja són al carrer; se li ha estovat el cap durant el penúltim aiguat o li ha fet malbé el cervell l'interrogatori de Rufián en l'última sessió parlamentària sobre la dana. No sortim del trabuc. Davant les grans preguntes, el subjecte, sigui qui sigui, per definició és idiota “perquè no existeix més que en si mateix” (Clement Rosset).
Això d'ETA, el joker a la baralla de l'oposició, clama al cel. A què ve? És el codi de barres del PP i, en sentir-lo, amb les detonacions de la Parabellum al clatell de la memòria, un no acaba de sentir-se còmode fins que entra al baptisteri de la Catedral per resar a les ànimes del Carnaval o travessa acollonit la llotja del Camp Nou en obres per veure Lamine Yamal.
La política viu al subsol i la desil·lusió s'estén sota el cel ras dels narradors de cafè, copa i ateneu popular. Així som, a l'Espanya de cuiners i amanuenses; encara hi ha més pa que garrotades.
Abascal avança i pronostica a l'Ebre un futur estòlid per a tothom, menys els “no passaran”. Té un toc a l'estil Elon Musk, l'encisat, amb la diferència que aquest segon viu a l'espai sideral i acaba d'anunciar la fusió entre l'empresa aeroespacial SpaceX i l'empresa emergent xAI.
L'home ric per antonomàsia crearà un motor d'innovació integrat verticalment, fora de la Terra, amb IA, coets, internet espacial, comunicacions directes a dispositius mòbils i la principal plataforma mundial d'informació en temps real; i “llibertat de premsa”, afegeix el molt murri.
Barallant-se amb Irene Montero, al trapezi sense xarxa, l'astrofísic més ric que la mateixa NASA és una combinació de violència, intel·ligència i invenció, un vessant còmic de tonalitat tràgica. Només queda dir que Dadà és idiota.
La imbecil·litat pretensiosa governa els extrems: l'esquerra espanyola de les taifes davant la dreta aeroespacial inverificable, tret que sigui veritat això de Musk. No oblidem que l'exassessor de la Casa Blanca va acomiadar desenes de milers de funcionaris als EUA per reduir la càrrega pública i que, ara, Washington es gasta la diferència en l'ICE.
Sotmetent-nos a tots davant la frontera de l'espai, Musk encén el futur sobre la tristesa del present, esborrat per l'Illa dels pedòfils d'Epstein, caigui qui caigui, menys Trump.
Abascal encaixa, pel costat MEGA, amb el pilot del Despatx Oval. És un taronja mecànica de Kubrick donant cops de cap amb la punta de la seva bota a les llaunes descrostades, que hi ha sobre les voreres. Senyoreja els territoris de Calahorra banyats per l'ombra de “El Cid cavalca, amb dotze dels seus”.
Es creu més guapo que qualsevol conservador de coll blanc; recorda els camises marrons de Mussolini compartint ball amb els camises vermelles, sota tendals, a la pel·lícula de Bernardo Bertolucci, Novecento. El líder de Vox dorm prou i fa dieta. Abascal bat Feijóo.
