Els grans emprenedors del món no creuen en l'Organització Mundial de la Salut, ni en els científics que fa setmanes que s'esgargamellen per advertir-nos que el virus més perillós és el de la por, que el coronavirus presenta un perill de contagi i mortalitat molt per sota de les recents pandèmies que van assotar la humanitat. La suspensió del Mobile serà un cop econòmic per a la ciutat, per a GSMA, l'empresa organitzadora de l'esdeveniment, però sobretot és un torpede a la credibilitat de l'OMS i la de tots els governs que, aconsellats pels experts, fa temps que reclamen prudència davant l'alarmisme que reclama restriccions dràstiques en els moviments de persones per limitar el perill del contagi.

La decisió de no desplaçar-se a Barcelona presa per les companyies que han empès John Hoffman a suspendre la convocatòria respon a una lògica elemental, la salut, primer, i segon, evitar-se el risc d'indemnitzacions milionàries per eventuals contagis.

És molt comprensible, però té un punt de perversitat perquè implicava situar les empreses que mantenien la decisió d'assistir al Mobile en la disjuntiva d'aparèixer davant l'opinió pública i davant els seus empleats, clients i amics com uns irresponsables, quan justament aquestes eren les que complien amb les recomanacions de mantenir la normalitat emeses pel màxim organisme internacional en la matèria.

La dicotomia prudència/imprudència davant una epidèmia de baixa mortalitat, segons els experts, però mortal al cap i a la fi sempre queda a mercè de l'evidència que ningú pot assegurar científicament un desenllaç concret. Ni ningú podrà saber mai què hauria passat si s'hagués celebrat el congrés mundial.

El dubte sobre l'eficàcia de totes les mesures preventives posades en marxa per les autoritats sanitàries guanya pes quan no es poden catalogar d'infal·libles. I en el dubte, la por s'imposa perquè la seva força ancestral és inassolible per a les certeses científiques, sempre susceptibles de ser contestades per la natura humana.

A partir d'aquí, les preguntes. Disposen les companyies que han forçat la suspensió d'informació científica confidencial sobre el coronavirus diferent de la que es divulga entre els mortals de peu? Quin sentit té crear i invertir en organitzacions internacionals en salut si arribat el cas no s'atén a les seves recomanacions?

Les autoritats sanitàries ens enganyen o simplement no els concedim credibilitat quan els seus vaticinis no coincideixen amb la nostra natural predisposició a l'alarmisme? Existeix més perill de contagi a Barcelona que a Amsterdam, on la fira audiovisual no ha estat cancel·lada?

I finalment, com afectarà aquesta suspensió al futur comercial del MWC i a la relació entre el senyor Hoffman i les autoritats locals, autonòmiques i estatals que solen desvivir-se per atendre les seves exigències i que ara han vist menyspreades les recomanacions oficials de mantenir la convocatòria, i ignorades les mesures preventives? És molt probable que després de negociar les indemnitzacions i superada l'epidèmia, tot torni a la normalitat, encara que les lamentacions per la pèrdua dels famosos 500 milions d'impacte econòmic persisteixin durant algun temps. L'absència de víctimes per coronavirus a Barcelona ajudarà a recuperar-se.