La cita que encapçala aquesta notícia l'ha pronunciada una de les veus de referència a Catalunya en defensa, estratègia i geopolítica, el professor Josep Baqués.
L'adjudicació a Boluda Maritime Terminals de la terminal multipropòsit del moll Príncep d'Espanya podria obrir la porta a l'entrada de l'Estat marroquí al Port de Barcelona.
Tanmateix, Baqués, professor de la Universitat de Barcelona (UB), adverteix que, darrere d'aquesta operació, també s'hi podria projectar l'ombra de la Xina.
Una terminal al Port
Boluda i Marsa Maroc
El passat 30 de setembre, el consell d'administració del Port de Barcelona va adjudicar la terminal per 16 anys a Boluda Maritime Terminals (BMT), filial del grup valencià Boluda. L'oferta guanyadora es basava en la seva aliança amb la marroquina Marsa Maroc (Société d’Exploitation des Ports).
El mateix informe tècnic del Port va valorar aquesta aliança i li va posar una pega: l'acord amb Marsa Maroc “encara està en negociació”.
Marsa Maroc no és una empresa qualsevol: l'Estat marroquí controla el 70% del seu capital a través del grup portuari Tanger Med (35%), el Tresor (25%) i altres inversors institucionals (10%).
El desembre de 2025, Marsa va acordar comprar el 45% de Boluda (BMT) per 80 milions d'euros. Gairebé un any després, l'operació segueix sense tancar-se. Està bloquejada a la Junta d'Inversions Exteriors (Jinvex) del Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa.
Com va avançar El Confidencial, compta amb informes contraris del CNI i de Defensa, que veuen amb recels que el Marroc entri en terminals portuàries espanyoles.
És a dir, el Port ha premiat en el concurs una aliança que el Govern encara no ha autoritzat. És el que denuncia Grupo Mestre (Sammer), l'operador que explotava fins ara la terminal, i que ja ha anunciat que impugnarà l'adjudicació.
L'ombra de la Xina
Però Baqués apunta a un factor que va més enllà de Rabat: el vincle de Marsa Maroc, segons ell, és “igual de fort” amb la Xina. En concret, amb Cosco, la naviliera estatal xinesa que ja opera la terminal de contenidors més gran del Port de València.
“El Marroc està actuant com a soci estratègic de la Xina, d'una manera encoberta o, si més no, poc ostensible. Segurament (òbviament) per no aixecar la llebre als EUA”, sosté.
Segons el professor, la relació entre ambdues companyies és “de client-proveïdor” i està “molt consolidada”.
“Des de la perspectiva de Cosco (és a dir, de la Xina), Société d’Exploitation des Ports és un apèndix seu”, afirma.
Des de 2018, els vaixells de la naviliera xinesa fan escala a la terminal de Marsa a Casablanca, on l'empresa marroquina s'encarrega de carregar-los i descarregar-los.
Port de Barcelona
Cosco, ja dins
No és la primera vegada que capital xinès entra als ports espanyols. El 2017, Cosco va comprar el 51% de Noatum Ports, que tenia les concessions de les terminals de contenidors més grans de València i Bilbao. Ho va fer abans que existís el control d'inversions estrangeres per motius de seguretat nacional, que va arribar el 2020.
Avui, la seva filial a Espanya, CSP Spain, té el 100% de la terminal de València i el 77,47% de la de Bilbao, a més de terminals ferroviàries a Madrid i Saragossa. La francesa CMA CGM ha acordat quedar-se amb l'altre 49%.
I aquí es creuen els camins. CMA CGM és sòcia de Cosco a València i Bilbao, i alhora sòcia de Marsa Maroc a Nador West Med. És el megaport que el Marroc acaba d'inaugurar a una trentena de quilòmetres de Melilla, i amb el qual aspira a competir amb Algesires i València.
“Rabat li posa les banyes” als EUA
Per a Baqués, aquí hi ha la clau. “La bomba és que, mentre els Estats Units li ballen l'aigua al Marroc, Rabat li posa les banyes”, resumeix.
“Rabat, de fet, sempre ha jugat a diverses bandes alhora. No és amic de ningú. És un joc legítim, però perillós”, afegeix. “Però Washington prioritza que necessita el Marroc, per si falla Espanya, perquè està a mig camí entre els Estats Units i la zona de conflicte per antonomàsia: Orient Pròxim”.
La decisió, després del 29N
L'última paraula la tindrà el Consell de Ministres que surti de les eleccions generals del 29 de novembre. Podrà avalar l'operació, vetar-la o imposar-li condicions. Baqués, que considera Pedro Sánchez proper a la Xina i al Marroc i distant de Washington, llença una pregunta: “¿Dinamitarà, partint de les seves filies i fòbies, el poc que queda de la política exterior de l'OTAN?”.
El Port de Barcelona ha declinat fer declaracions sobre aquesta anàlisi.
