La corrupció sistèmica que va arrelar en la contractació pública catalana durant l'etapa convergent torna aquest dilluns a primera línia judicial.
L'Audiència Nacional inicia la vista oral contra 17 acusats en una de les peces clau derivades del Cas 3%, centrada en el presumpte amañament d'adjudicacions d'infraestructures a Catalunya entre els anys 2008 i 2015.
Al nucli de la trama hi figuren els màxims responsables de la principal empresa pública d'obra civil de la Generalitat en aquell període i una xarxa d'enginyeries que, segons la fiscalia, va alterar la lliure competència per repartir-se contractes milionaris a costa de l'erari públic.
La Fiscalia Anticorrupció sol·licita penes de presó que oscil·len entre els sis anys i tres mesos i els vuit anys i nou mesos per als processats, als quals atribueix delictes d'organització criminal, frau a les administracions públiques i prevaricació.
La cúpula de GISA
D'entre els noms propis que s'asseuen al banc dels acusats destaquen Joan Lluís Quer i Josep Antoni Rosell, que van exercir com a president i director general, respectivament, de Gestió d’Infraestructures S.A.U. (GISA) —posteriorment rebatejada com a Infraestructures de la Generalitat de Catalunya S.A.U.—, el braç executor de l'obra pública del Govern durant els executius de Convergència i Unió (CiU).
Segons l'escrit de conclusions provisionals del ministeri públic, ambdós exalts càrrecs haurien actuat en connivència amb les empreses que concorrien a les licitacions.
La seu central de GISA (Gestió d'Infraestructures, S.A.U)
La fiscalia sosté que Quer i Rosell "manipulaven tot el procés d'adjudicació de contractes" i que fins i tot van arribar a crear un pas intermedi en la valoració de les ofertes que depenia exclusivament del seu criteri.
Un cop s'asseguraven que la proposta escollida era la que desitjaven, "influïen decisivament" en els membres de la mesa de contractació per garantir-ne l'aprovació final.
El càrtel 'Núria Bofill'
A l'altre costat de la taula operava una trama d'empreses del sector de l'enginyeria. El fiscal relata que diverses companyies van constituir, en el si de l'Associació d'Empreses d'Enginyeria i Consultoria Independents de Catalunya (Asinca), un càrtel batejat sota el nom en clau de Núria Bofill.
L'objectiu d'aquesta aliança —dinamitzada des d'Asinca pels també acusats Josep Narcís A. F. i Tomás B. C.— era pactar prèviament els preus dels concursos públics per excloure competidors aliens al grup.
D'aquesta manera, les mercantils implicades obtenien "contractes més beneficiosos que els que haurien aconseguit en condicions d'igualtat" si haguessin concorregut de forma independent.
Aquest mecanisme permetia que les mateixes empreses decidissin, sota la supervisió de Quer i Rosell, en quina forquilla quedava fixat el preu d'adjudicació, cosa que provocava un perjudici directe al patrimoni públic en plena crisi econòmica i etapa de retallades pressupostàries a la Generalitat.
Nou expedients i 5,5 milions
Tot i que el gruix de l'operativa va colpejar GISA, les ramificacions del pacte van arribar, segons l'escrit de l'acusació, a bona part del sector públic català.
La fiscalia identifica com a organismes afectats l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Aigües del Ter Llobregat (ATLL), Regs de Catalunya (Regsa), Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat), Tabasa, el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), el Servei Territorial de Carreteres i Ferrocarrils i el mateix Ajuntament de Barcelona.
En concret, es delimiten nou expedients de contractació adjudicats mitjançant aquesta presumpta operativa il·lícita per un import global de 5.585.325 euros.
D'entre els projectes afectats hi figuren actuacions ferroviàries i de metro, com l'estudi per perllongar la línia Llobregat-Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) entre plaça d'Espanya i Gràcia, la direcció de les obres d'ampliació de la línia a Sabadell i l'extensió de la xarxa del Metro de Barcelona.
Obres al metro de Barcelona.
La relació inclou també projectes de construcció i millora de carreteres a Sant Julià de Ramis (Girona), l'eix del Llobregat, la variant de Gandesa (Tarragona) i els desdoblaments entre Sant Llorenç d’Hortons i Martorell, així com a Manresa.
L'inici del judici
La sessió d'aquest dilluns a la seu de l'Audiència Nacional obrirà la vista oral, en la qual les defenses dels 17 processats intentaran impugnar proves i al·legar possibles dilacions indegudes després de més d'una dècada d'instrucció judicial.
La macrocausa del 3% es remunta a una denúncia per presumptes irregularitats en contractes públics de Torredembarra. Les investigacions van conduir a la constructora Teyco, vinculada a la família Sumarroca, on els investigadors van trobar el juliol de 2015 anotacions manuscrites sobre suposats pagaments de comissions a canvi d'adjudicacions.
Dos mesos després, la Guàrdia Civil va registrar la seu de Convergència i la seva fundació CatDem. A l'octubre va tornar a entrar a les oficines del partit, aquesta vegada en una operació que es va saldar amb la detenció del seu tresorer, Andreu Viloca, i de Josep Antoni Rosell, que, juntament amb Quer, torna ara al focus judicial en una de les seves ramificacions.
Aquesta peça, centrada en les licitacions d'infraestructures, aborda específicament el suposat acord entre enginyeries i antics responsables de GISA.
