Pimec ha traslladat a les formacions polítiques un document amb deu prioritats de cara a la pròxima legislatura. A través de 400 propostes, el document inclou pactes d'Estat en matèries com ocupació, creixement, energia i indústria, amb la vocació que es plasmin en lleis amb el màxim consens possible.
La patronal catalana de les pimes insisteix en la necessitat de comptar amb una Llei de Creixement, amb l'objectiu que les empreses adquireixin una mida més gran i permetin generar més riquesa, més productivitat i salaris més elevats.
És un dels pilars del document que Pimec ha presentat aquest divendres a Madrid, en vigílies de les pròximes eleccions generals del 29 de novembre. "El país necessita pensar i legislar per fer créixer a tothom, sobretot als petits. L'objectiu és que aquests es transformin en mitjans i els mitjans, en grans", ha assenyalat el president de la patronal, Antonio Cañete.
En aquest sentit, el secretari general de Pimec, Josep Ginesta, ha insistit en la necessitat d'"eliminar les barreres que impedeixen que el 75% de les empreses que realment volen créixer ho facin. No es poden demanar els mateixos requeriments a una pime de 10 treballadors que a un gran grup de 5.000".
Deflactar l'IRPF
Les propostes de Pimec també incideixen en la necessitat que el creixement macroeconòmic es traslladi a l'economia real. La patronal de les pimes ha destacat que la pujada del 22% registrada pels salari bruts des de 2020 s'ha traduït en una pèrdua del 0,3% del poder adquisitiu dels treballadors.
Entre les reclamacions de Pimec s'inclouen la deflactació de l'IRPF per eliminar l'efecte de la inflació, l'elevació del mínim exempt i la reforma de l'impost d'activitats econòmiques.
Ferran Bel, representant permanent de Pimec a Madrid / PIMEC
El representant permanent de Pimec a Madrid, Ferran Bel, ha insistit en la conveniència que els possibles pactes comptin amb el màxim consens possible al Parlament que resulti dels pròxims comicis.
Bel s'ha mostrat convençut que per desenvolupar algunes de les propostes es requereixen reformes estructurals, el recorregut de les quals "és molt curt quan s'aproven amb la meitat més un dels vots". En aquest sentit, ha recordat que "les empreses necessiten escenaris previsibles i seguretat jurídica; els seus plans són a cinc o deu anys vista i no poden dependre de cicles electorals".
Missatge a CEOE
D'altra banda, Pimec reitera que la seva presència al Consell Econòmic i Social (CES) resulta fonamental perquè les seves propostes aspiren a traduir-se en normatives. "No és imprescindible, però tenir veu és molt útil perquè passem del paper al BOE", ha admès Bel.
Per la seva banda, Cañete ha denunciat que l'entrada efectiva de Pimec al CES es troba actualment bloquejada pel fet que "alguns actors no han presentat les seves propostes de representants", en relació implícita a la CEOE.
El president de Pimec ha recordat que el 2025 van caducar els mandats dels representants i del president del CES. "Algú hauria de dir si el fet de no respondre al nomenament dels seus representants és una mena de rebel·lió". Cañete ha reclamat "a la CEOE que compleixi amb la Llei i que si se li ha demanat que designi la seva representació, ho faci".