L'estat en què es troba el transport ferroviari a Espanya ha fet que molts catalans dirigeixin la seva mirada cap a l'avió com a mitjà de transport més segur.
Tanmateix, els controladors aeris de l'aeroport de Barcelona-El Prat també tenen dubtes que volar sigui avui tot el segur que hauria de ser.
Un avió sobrevolant El Prat
"Inacceptable"
Fa tot just un mes, el 6 d'octubre, es va produir una doble fallada elèctrica a la torre de control de l'aeroport, que els controladors qualifiquen d'"inacceptable" i que va tenir lloc, a més, molt poc després d'un altre incident similar a l'agost. Els dos incidents van provocar nombrosos retards i cancel·lacions a l'aeròdrom barceloní.
"Encara no ens han explicat exactament què va passar. És una cosa inadmissible perquè estem parlant d'una infraestructura crítica", explica Pau Marí, portaveu del sindicat USCA (Unió Sindical de Controladors Aeris), a aquest mitjà.
Marí assenyala directament el gestor aeroportuari públic Aena com a responsable d'aquest deteriorament: "En els últims anys, Aena s'ha instal·lat en el capitalisme més salvatge, que l'únic que busca és maximitzar el dividend per acció, sense tenir en compte la qualitat del servei que s'està prestant", sosté.
Teoria del formatge suís
El sistema aeri, com el ferroviari, hauria de funcionar seguint el que es coneix com la teoria del formatge suís. Cada llesca representa una barrera de seguretat i els forats, les fallades que poden produir-se en cadascuna d'elles. Si se superposen diverses llesques, és molt difícil que tots els forats quedin alineats i que un error aconsegueixi travessar totes les barreres.
"El sector aeronàutic és un sector en què la seguretat és crucial i en què hi ha més barreres de l'habitual, perquè qualsevol fallada pot derivar en un accident", explica Marí. "Tanmateix, últimament s'estan laminant aquestes llesques de formatge".
En el cas de la fallada de la torre de control d'El Prat, no es van haver de lamentar conseqüències greus, més enllà de la cancel·lació i el retard d'alguns vols, perquè el factor humà va aconseguir evitar que l'incident anés a més.
El problema va estar en el sistema de suport elèctric, que no va respondre com havia de fer-ho. Segons explica Marí, podria haver passat que no entrés en funcionament quan es va produir el tall de subministrament o que, un cop esgotada la seva autonomia (els equips funcionen amb gasoil), tampoc respongués. És una cosa que encara no saben.
Avió volant
El fantasma d'Urda
L'episodi recorda la fallada que es va produir a Urda amb el sistema LZB, el mecanisme de senyalització i protecció automàtica que permet la circulació segura de trens a velocitats elevades. En ambdós casos, la preocupació no resideix únicament en la fallada inicial, sinó en què també puguin fallar els sistemes dissenyats precisament per evitar-ne les conseqüències.
"La por hi és perquè ha passat dues vegades, però confiem en els equips humans, en els tècnics de manteniment. Tenim una infraestructura relativament fiable i robusta. El problema és que, quan falla, l'impacte és molt cridaner perquè cal aplicar restriccions de capacitat molt fortes", apunta el portaveu sindical.
La formació
D'entre els factors que contribueixen a debilitar aquestes barreres, el portaveu assenyala el que considera el deteriorament de la formació dels controladors. "Fa uns anys durava pràcticament dos anys, era pública, s'impartia en una escola pública i estava becada", recorda.
"Avui s'ha privatitzat, s'ha convertit en un negoci i ja no prima tant la qualitat. Les empreses competeixen per veure qui acaba abans la formació: ara pot durar set mesos i és privada. La qualitat és la que és. Continua existint aquesta capa de seguretat, però ja no té la mateixa consistència", afegeix.