La caiguda de Solfy Renewables deixa en l'aire centenars de clients exigint els seus diners de tornada, però també amaga un capítol marcat per l'ambició de créixer "massa ràpid".
Segons fonts coneixedores del cas, un dels seus fundadors (l'actual CEO) va tenir una "ambició excessiva" per ampliar el negoci sense haver consolidat una estructura sòlida. Atribueixen directament a la seva gestió la fallida de la firma i consideren "imminent" la fallida.
Fundada el 2022, l'empresa d'autoconsum va entrar en preconcurs d'acreedors el setembre passat després de quedar-se sense caixa, només dotze mesos després de tancar una exitosa ronda de finançament.
Aquesta operació, de quatre milions d'euros, va comptar amb la participació de Bonsai Partners i Ona Capital, vehicle inversor de les famílies catalanes Font (Bonpreu) i Carandell (Benito Urban), respectivament.
Model atractiu
Solfy va néixer a Barcelona el març de 2022, en un escenari de boom de l'autoconsum fotovoltaic, amb l'objectiu de 'democratitzar' l'accés a l'energia solar.
A través del seu marketplace, connectava els clients amb enginyers que elaboraven estudis personalitzats per instal·lar plaques solars i després amb instal·ladors de la seva zona. Així mateix, gestionava les subvencions disponibles per col·laborar amb la transició cap a les energies renovables.
El model no va trigar a donar resultats. En només sis mesos, la CleanTech comptava amb prop de 1.000 instal·ladors a la seva xarxa i havia superat els 300.000 euros de facturació.
La cúpula de Solfy, després de tancar una ronda d'inversió
Tres rondes
Per accelerar el seu creixement, va tancar una primera ronda de finançament de 415.000 euros el mateix any de la seva fundació, amb la participació d'inversors com Bonsai Partners, David Tomás, Albert Ribera, Rubén Ferreiro i François Derbaix.
L'any següent, el 2023, va captar un milió més i va continuar estenent la seva activitat. El 2024, va assolir els 7,2 milions de facturació i prop de 1.000 instal·lacions, triplicant les xifres de l'exercici anterior.
El setembre de 2025, la companyia va anunciar el tancament de la seva tercera ronda de finançament, amb un total de 4 milions d'euros entre deute i capital (equity), una operació en la qual van participar Bonsai Partners i Ona Capital.
Adquisicions
En paral·lel, Solfy també va apostar pel creixement inorgànic, en concret, per adquisicions; una via que les fonts consultades descriuen com "precipitada". Segons indiquen, la startup destinava els fons captats a comprar empreses, amb l'objectiu d'accelerar la seva cobertura territorial, a costa d'un endeutament creixent.
L'estratègia es va posar en marxa el 2025, any en què Solfy va encadenar quatre operacions. La primera es va anunciar al març, amb la compra de Ecolium Energia S.A., la divisió energètica de Parlem. L'empresa instal·ladora, amb seu a L’Escala (Girona), comptava amb una cartera de més de 800 clients.
Plaques solars instal·lades per Solfy en una teulada
Dues més
Al maig va arribar l'absorció de DC Solutions, especialitzada en enginyeria, execució i manteniment de projectes fotovoltaics al sud-oest d'Espanya, amb seu a Badajoz. L'operació havia de facilitar a Solfy l'obertura d'un magatzem i una nova base operativa a Madrid.
A l'octubre, la companyia va sumar dues noves operacions sense fer públic els imports. Es tractà de la compra de Eficiencia Ecológica (de Pontevedra) i de la unitat de negoci d'autoconsum per a habitatges unifamiliars de Samara Energy.
"Ego"
Aquesta expansió, però, no va evitar el deteriorament financer. Al setembre passat, Solfy va anunciar un preconcurs d'acreedors i va plantejar un ERO per a tota la plantilla. La companyia havia deixat de pagar les nòmines de l'agost i es trobava sense liquiditat, mentre centenars de clients seguien pendents de les seves instal·lacions.
Al capdavant hi han estat aleshores el mateix Sergi Sans, fundador i actual CEO, i Alejandro Sánchez, exdirectiu d'Endesa. Segons relaten les fonts consultades, darrere d'aquesta cursa expansiva hi havia el mateix Sans, que hauria prioritzat el creixement de Solfy "a qualsevol preu".
"El problema és que semblava que créixer s'havia convertit en una qüestió d'ego. Deia que calia seguir comprant, encara que no poguessin sostenir el ritme", remarquen.
Imatge de plaques solars en una teulada
Fallida "imminent"
Els problemes venien de fa mesos. L'empresa havia esgotat els límits de crèdit amb alguns proveïdors, cosa que dificultava el subministrament de materials i va acabar traslladant la crisi als seus instal·ladors i autònoms.
Alguns acumulaven factures pendents de cobrament i, a l'agost, van deixar d'acceptar nous treballs fins rebre part de les quantitats degudes, segons va avançar El Confidencial.
Tot i que la negociació amb els creditors encara es pot allargar (prop d'un mes), les veus consultades per aquest mitjà consideraven "elevat" el risc que acabi en fallida, cosa que "ocasionarà una allau de reclamacions" per instal·lacions que mai van arribar a executar-se, sobretot a Catalunya.