El president de l'associació Denaria, Javier Rupérez, ha demanat als partits polítics que corregeixin l'obligació de pagar el lloguer de l'habitatge per mitjans electrònics i evitin relegar l'efectiu a casos excepcionals.
Ho ha demanat en la jornada L'efectiu, garantia d'una transició digital justa, inclusiva i segura, celebrada a la seu de Foment del Treball, en la qual ha participat el director de Crònica Global, Ignasi Jorro.
Rupérez ha recordat l'article 17.3 de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), que estableix que el pagament s'efectuarà a través de mitjans electrònics. "Excepcionalment", afegeix, "quan alguna de les parts manqui de compte bancari o accés a mitjans electrònics de pagament i a sol·licitud d'aquesta, es podrà efectuar en metàl·lic i a l'habitatge arrendat".
"Obligar a pagar el lloguer per mitjans electrònics no protegeix ningú: discrimina qui més necessita l'efectiu per controlar la seva despesa i li posa un obstacle més per accedir a un habitatge. Per això demanem als partits polítics que corregeixin aquesta norma i que l'efectiu torni a tenir les mateixes condicions que els mitjans electrònics per pagar el lloguer", va afirmar.
Una consumidora utilitzant una màquina de diners en efectiu
Tres raons
Al parer de Rupérez, la mesura manca de sentit econòmic i social per tres motius. En primer lloc, el lloguer és la despesa recurrent més gran dels llars que viuen en règim d'arrendament, i a Espanya una proporció elevada d'aquests suporta una càrrega d'habitatge que Eurostat qualifica d'excessiva.
En segon lloc, l'efectiu continua sent el principal mitjà de pagament per a més de la meitat de la població espanyola, i per a una proporció molt superior entre la gent gran i al medi rural, segons el Banc d'Espanya.
En tercer lloc, la Unió Europea negocia un reglament sobre el curs legal dels bitllets i monedes en euros que obliga a precisar en quines circumstàncies es pot limitar l'ús de l'efectiu, i els arrendadors figuren entre els supòsits d'excepció que s'han discutit al Consell.
Bitllets i monedes d'euro sobre una taula, imatge relacionada amb els diners en efectiu que has de guardar a casa per emergències.
Un sistema vulnerable
La jornada L' efectiu, garantia d' una transició digital justa, inclusiva i segura va abordar aquesta i altres qüestions per reivindicar el paper dels diners en efectiu. En la seva intervenció de benvinguda, Rupérez es va referir a la caiguda de Revolut d'aquest dimarts com a prova que un sistema de pagaments exclusivament digital és vulnerable i que l'efectiu continua sent una xarxa de seguretat imprescindible.
A continuació, Ana Gil Lafuente, catedràtica de Matemàtica Financera de la Universitat de Barcelona, i Eduardo Magallón, cap d'Economia de La Vanguardia, van conversar sobre l'ús de l'efectiu en un món digital. Després, Manel Pérez, adjunt a la direcció de La Vanguardia, va dialogar amb el president de Denaria sobre les amenaces actuals a l'ús de l'efectiu a la Unió Europea.
La darrera taula, dedicada als costos i les alternatives dels pagaments digitals, va estar moderada per Ignasi Jorro, director de Crònica Global, i va reunir representants d'alguns dels col·lectius més afectats per la digitalització dels pagaments.
Eva Higuera, secretària general d'Afammer Catalunya - Dones Rurals, va assenyalar que més de la meitat dels consumidors prefereix pagar en efectiu als comerços i va qüestionar la responsabilitat de les entitats bancàries davant l'abast limitat dels ofibusos.
Josep Carné Teixidó, vicepresident de Ceoma (Organitzacions amigables amb les persones grans) i president de Fatec (Federació d'Associacions de Persones Grans de Catalunya), va destacar la privacitat que garanteix l'efectiu i la seva utilitat per estalviar, i va advertir que a moltes persones grans els costa seguir el ritme de la transformació digital.
Per la seva banda, Benjamín Sánchez Soler, representant de la Federació Empresarial de Farmacèutics Espanyols (FEFE) a Barcelona, va alertar de l'elevat cost que suposen per al comerç les comissions dels pagaments digitals, i Ingrid de la Rosa, directora de Down Catalunya, va subratllar les enormes dificultats d'accés de les persones amb discapacitat intel·lectual, que necessiten la proximitat i la senzillesa que ofereix l'efectiu.