El ‘think tank’ liberal que planta cara al Sindicat de Llogateres: "Això no és una pel·lícula Disney"
L'Institut Ostrom reclama més lliure mercat davant l'intervencionisme que defensa el sindicat, al qual acusa de ser “un tentacle polític”
Més informació: Qui és qui a l'esquerra radical que organitza l'acampada per l'habitatge a Barcelona
Tothom coincideix que hi ha un problema amb l'habitatge. De fet, un 23% dels barcelonins ja considera que l'accés a una llar és el principal problema de la ciutat, el valor més alt de la sèrie històrica i molt a prop de la inseguretat, que continua encapçalant la llista amb el 23,8%.
En el que difereixen la ciutadania i els diferents actors és en els motius i, sobretot, en les solucions. El Sindicat de Llogateres reclama molta més intervenció en el mercat; l'Institut Ostrom de Catalunya, una major liberalització.
L'americana, el paper i el to assossegat ja reflecteixen la distància que hi ha entre el think tank liberal català i el Sindicat de Llogateres. Però, més enllà de les aparences, les diferències són de fons: la defensa del lliure mercat davant el socialisme.
"Xantatge emocional"
Ostrom es presenta com un actor disposat a aportar serietat, dades i una defensa del liberalisme a un debat que, en conversa amb Crónica Global, el seu president, Pau Vila, considera que ha acabat reduït a “una pel·lícula de Disney”.
“Això del fons voltor contra l'àvia dèbil és un espectacle”, explica. Ho titlla de “xantatge emocional” i qualifica els arguments del Sindicat de Llogateres de “fal·làcies lògiques”.
"El sindicat és un tentacle d'un partit polític [es refereix als Comuns]. Això és legítim, simplement cal tenir en compte que la seva opinió serà parcial", remarca. "El que no pot ser és que intentem fer veure que aquesta gent són catedràtics independents".
Des que l'habitatge ha començat a ocupar cada cop més espai als mitjans, l'Ostrom ha intensificat la seva activitat en aquesta matèria i publica informes i dades pràcticament cada dia al seu perfil de X.
Manifestació del Sindicat de Llogateres tallant la Diagonal de Barcelona
Les dades del sindicat, a prova
En un d'ells, contrasta les quatre principals demandes del Sindicat de Llogateres amb dades. Sobre la petició d'una renovació automàtica i indefinida dels contractes, sosté que Espanya ja ho va provar i que el lloguer es va reduir: del 51% el 1950 al 15% el 1991. Entre ambdues dates, els contractes eren indefinits per llei.
Sobre la regulació del lloguer de temporada, el think tank explica que aquest va créixer precisament quan va caure el lloguer habitual. El 2023 representava el 28% del total dels anuncis; el 2025, ja prop del 50%.
Pel que fa a congelar el preu durant el contracte de lloguer, Ostrom mostra com això ha provocat que cada any es lloguin menys pisos: 132.988 el 2023; 118.626 el 2024, quan va entrar en vigor el topall al març, i 107.157 el 2025, ja amb el límit aplicat durant tot l'any.
Manifestació del Sindicat de Llogateres tallant la Diagonal de Barcelona
Els més vulnerables, fora
Davant la demanda del sindicat que no hi hagi cap desnonament de persones vulnerables sense alternativa, l'Ostrom sosté que, si el risc l'assumeix el propietari, la conseqüència serà endurir encara més l'accés al lloguer i, per tant, deixar fora precisament els perfils més vulnerables.
Així, explica que el 60% dels propietaris ja ha endurit els seus requisits als llogaters durant l'últim any, que el 70% exigeix uns ingressos equivalents al triple del lloguer i que el 60% demana una assegurança d'impagament o un avalador.
Una altra dada que han difós recentment és la d'un informe que xifra en 147.000 els habitatges que arribarien cada any al mercat espanyol si es reformés la fiscalitat de l'habitatge. Segons el model de simulació del think tank, la major part serien pisos que avui no es venen perquè canviar de casa resulta massa car; la resta correspondria a obra nova i rehabilitació.
Dos receptes enfrontades per fer front a la crisi de l'habitatge. Igual de legítimes, però una d'elles compta clarament amb menys espai mediàtic. Una cosa que no desanima Vila: “Com més soroll, més necessitat de dades”, conclou.
