Freixenet i els 40 milions d'ampolles que va retirar: l'origen de la crisi del cava?
El sector retreu una decisió de la companyia, ara integrada al grup alemany Henkell, que va deixar fora de la denominació una part important de la seva producció
Més informació: Codorníu culpa Freixenet de la crisi del cava per la retirada d'ampolles el 2024
Ho va insinuar dimarts passat el CEO de Codorníu, Sergio Fuster, i ja ho havia plantejat abans de la verema l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre: la decisió de Freixenet de retirar prop de 40 milions d'ampolles de la DO Cava podria estar darrere, almenys en part, de la crisi que travessa el sector.
A Codorníu, de fet, fins i tot neguen que es pugui parlar d'una crisi del cava. En el seu portfoli ho consideren un “brot verd” i un dels principals motius de les vendes i els resultats rècord que han presentat. La seva opinió és que el problema actual del sector està relacionat, en bona mesura, amb aquella retirada.
Les instal·lacions de Freixenet
Què va passar?
Què va succeir exactament? El 2024, Freixenet va deixar d'elaborar i certificar unes 40 milions d'ampolles —la xifra exacta es desconeix— sota la Denominació d'Origen Cava.
El motiu que va adduir va ser la sequera, que havia reduït enormement la producció de raïm i disparat els preus.
És una cosa que el seu principal competidor, Codorníu, va patir molt menys, sobretot perquè aproximadament la meitat del raïm que utilitza prové de Raimat, una finca d'unes 3.000 hectàrees que es beneficia de l'aigua procedent dels Pirineus.
Va ser la sequera?
Tanmateix, en la trobada amb mitjans de dimarts passat, Fuster va posar en dubte que la sequera fos el veritable motiu d'aquella decisió.
L'Institut Agrícola Català de Sant Isidre va ser una mica més benèvol: admetia que la retirada podia deure's a la sequera, però reclamava que enguany, quan el problema ha passat a ser l'excedent i no l'escassetat, Freixenet retornés aquestes ampolles a la DO.
“És una marca que s'ha fet gràcies al cava. És de sentit comú que hi ha d'haver una compensació”, va defensar Baldiri Ros, president de la Comissió d'Agricultura de Foment del Treball i president d'honor de l'Institut Agrícola.
Verema de la DO Cava DO Cava
Per què no tornen?
I per què no ho fan? A això apuntava la insinuació de Fuster.
Aquestes prop de 40 milions d'ampolles van passar a comercialitzar-se, amb un aspecte pràcticament idèntic, com a Premium Sparkling Wine. Això permetia a Freixenet, ja aleshores part del grup alemany Henkell, evitar no només els alts preus del raïm d'aquell any al Penedès, sinó també les exigències del reglament de la DO: què ha d'aparèixer a l'etiqueta, els mesos de criança, com s'ha de vestir l'ampolla, etcètera.
En treure aquestes 40 milions d'ampolles de la DO, Freixenet s'alliberava de bona part d'aquestes exigències. On compra ara el raïm i a quin preu és una cosa que es desconeix.
Caves Codorníu EUROPA PRESS
Alemanya
I no li va penalitzar en vendes? Doncs podria ser que no, per una cosa que també va apuntar Fuster en aquella roda de premsa: “El client alemany és molt menys exigent”.
Alemanya és el principal mercat internacional de Freixenet i representa entre el 25% i el 30% de les seves vendes. La hipòtesi és que els seus consumidors no haurien penalitzat el canvi de categoria.
“Les marques de champagne, quan hi ha sequera, pugen preus; no s'inventen un producte escumós fet de raïm de qualsevol lloc i sense els reglaments per continuar venent el mateix volum sota la mateixa marca sense ser DO Champagne”, retreuen fonts del sector.
Una mesura temporal?
La sequera, així, no explicaria per si sola la decisió. Però fins i tot encara que la justifiqués, podria haver estat una mesura temporal. Freixenet podria retornar ara aquestes 40 milions d'ampolles que el sector tant necessita.
Perquè, amb aquestes ampolles de més, la veritat és que els comptes quadren. El 2024 es van vendre més de 218 milions d'ampolles de cava, mentre que el 2025 en van ser al voltant de 190 milions. Són 28 milions d'ampolles de diferència: una quantitat que permetria superar les xifres del 2024 i acostar-se a les 251,8 milions d'ampolles venudes el 2023, donant un respir a un sector que ho està passant malament.
Imprevisible i inevitable
No és la primera vegada que Freixenet recorre a la sequera per justificar alguna decisió polèmica.
El 2024, la companyia no només va utilitzar aquest argument per explicar la retirada d'ampolles, sinó també per justificar un ERTO per força major ordinària, però la Generalitat li'l va denegar.
La sol·licitud va ser rebutjada perquè no complia amb els dos elements que justifiquen aquests ERTO: la imprevisibilitat i la inevitabilitat.
Pel que expliquen algunes fonts i alguns dels grans actors del sector, tampoc la crisi del cava ha estat imprevisible i, sobretot, no té per què ser inevitable.
