El grup japonès Shinko Shoji, especialitzat en la distribució de components electrònics i semiconductors, ha constituït a Barcelona una filial.
La societat, amb un capital inicial de més de cinc milions d'euros, està domiciliada a l'avinguda Diagonal 640, a l'edifici Alta Diagonal.
És la primera seu de la companyia al sud d'Europa i la seva segona base al continent, després de la de Frankfurt (Alemanya).
L'objecte social de la nova filial inclou expressament la compravenda de components, materials i accessoris per a equips elèctrics i electrònics, inclosos els semiconductors, a més del desenvolupament i comercialització de software.
Gegant nipó
Shinko Shoji, amb seu a Tòquio, va ser fundada el 1953 i està especialitzada en la distribució de components electrònics, entre ells circuits integrats i elements semiconductors.
La companyia declara unes vendes consolidades de 99.113 milions de iens en l'exercici tancat al març de 2026 i una plantilla de 667 empleats a escala de grup. Cotitza al mercat Prime de la Borsa de Tòquio.
Seu de Shinko Shoji al Japó
En concret, el grup ofereix serveis relacionats amb el desenvolupament de productes, selecció de components, suport tècnic, disseny i fabricació mitjançant socis, a més de serveis logístics. Shinko Shoji compta amb 17 bases internacionals, de les quals només una es troba a Europa, concretament a Frankfurt (Alemanya).
Al capdavant de la filial espanyola figuren Katsuhiko Suzuki i Tatsuya Ogawa com a administradors solidaris. Aquest darrer és, a més, el president i conseller delegat de la matriu japonesa.
Guerra de xips
L'arribada a Barcelona es produeix en un moment en què els microxips han deixat de ser un assumpte exclusivament industrial per convertir-se en una qüestió de seguretat econòmica i estratègica.
La pandèmia, les tensions entre els Estats Units i la Xina i la concentració de la fabricació mundial de xips han portat les principals potències a intentar reduir la seva dependència exterior i assegurar les seves pròpies cadenes de subministrament.
El juny de 2026, la Comissió Europea va presentar la proposta d'una nova Chips Act 2.0, destinada a reforçar la indústria comunitària, reduir dependències estratègiques i augmentar la capacitat europea en tecnologies avançades de microxips. Brussel·les reconeix que Europa continua depenent de tercers països en àmbits com la fabricació avançada i el disseny de xips.
Espanya també ha situat els semiconductors entre els seus sectors estratègics. El Perte Chip, aprovat el 2022, contemplava una mobilització d'uns 12.250 milions d'euros per reforçar l'ecosistema espanyol de microelectrònica i semiconductors, des del disseny i la fabricació fins a la indústria electrònica que utilitza els xips.
I Catalunya?
A Catalunya, el projecte central és InnoFAB, el primer centre de desenvolupament i prototipatge de xips de la comunitat, que s'ubicarà al Parc de l'Alba de Cerdanyola del Vallès, al costat del Sincrotró. La inversió ronda els 400 milions d'euros, dels quals gairebé 200 els aporta la Generalitat.
Un altre exemple de l'aposta catalana per aquest mercat és l'empresa Openchip, una companyia de Barcelona que dissenya processadors per a supercomputació i intel·ligència artificial. Aquesta va néixer el 2021 per iniciativa del Barcelona Supercomputing Center, i avui ja ocupa uns 300 professionals.
Al juny, el Consell de Ministres va autoritzar una inversió de 115,77 milions d'euros a través de la SETT, la societat pública de participacions industrials. Abans, l'empresa ja havia captat 111 milions de fons Next Generation i altres 35 milions en crèdits de la Generalitat.