Publicada

“Potser hi ha algun espai així a Barcelona, però cap en què tot segueixi el mateix criteri estètic”, explica Ernestina Torelló a Crònica Global mentre fem servir un dels ascensors del Cercle del Liceu i recorrem els seus recarregats salons vuitcentistes.

Tot en aquest club, fundat el 1847, sembla efectivament aturat al segle XIX. Però la veritat és que ara sí que hi ha una nota discordant: per primera vegada en la seva història, el presideix una dona, un fet que no va deixar de suscitar els recels d'algun soci. És l'únic senyal que el temps, també aquí, ha passat.

A diferència de la dona que condueix un cotxe de nit en un dels quadres de Ramon Casas que decoren les parets del Cercle —la casa compta amb una magnífica col·lecció de l'artista—, no es pot dir que la també presidenta de Torelló Viticultors sigui una pionera en assumir aquest lideratge el 2026.

Però sí que està saldant un deute pendent d'un club que no va admetre dones fins al 2001.

Ernestina Torelló, presidenta del Cercle del Liceu SIMÓN SÁNCHEZ BARCELONA

Pregunta.-És vostè la primera dona a presidir un club. És una cosa que li enorgulleix especialment?

Resposta.-Em sento orgullosa, sí, de ser la primera dona, que les dones tinguem veu i que puguem viure i fer les mateixes coses que els homes, que al cap i a la fi és el normal. Sento il·lusió per una banda, però també responsabilitat, perquè represento un club que té molts anys, que ha tingut molts presidents, brillants tots ells.

-Coincideix el fet que vostè sigui la primera dona a presidir el Cercle amb el fet que Helena Guardans es converteixi en la presidenta de la Fundació del Liceu. La coneix?

-La conec molt. És una persona estupenda, una empresària d'èxit, i ho farà molt bé. Fins ara ha portat tot el tema del mecenatge, que és molt important, perquè aconseguir que les empreses i els particulars et donin diners, sobretot amb aquesta llei de mecenatge que tenim, que no acaba de funcionar, és difícil, i ella ha aconseguit molts diners per al Liceu.

Saló del Cercle del Liceu Òscar Gil Coy Barcelona

-Ja porta vostè uns mesos en el càrrec, des del 30 de juny. Ja ha après alguna lliçó en aquest breu temps?

-El primer que he après és a ser humil, que ho sóc, perquè aprens de tothom amb qui tractes. Ara, a més, conec tots els socis més profundament. M'adono que cada dia aprens coses. I ens portem molt bé tant amb la Junta sortint com amb la Junta que ha tingut per a mi l'honor d'acompanyar-me, així que crec que ho faré molt bé.

"Jo crec que el que funciona no s'ha de canviar"

-Quina és la seva història personal amb el club?

-Jo tenia un avi que tocava el violí i era molt amic de Pau Casals i havia vingut al teatre. Després et cases, tens fills…, però la relació amb el Liceu ha estat molt propera, sobretot des que les dones vam poder entrar. Jo ja vaig entrar en una penya i vaig començar a palpar molt més a fons el que era el club i el que eren els socis; el que la gent volia, el que li agradava, aquestes coses.

-Té algun objectiu especial com a presidenta?

-Jo crec que el que funciona no s'ha de canviar, i fins ara ha funcionat tot. Cada persona que entra té el seu toc, és clar. Per exemple, els presidents que hi ha hagut fins ara eren presidents presidencialistes; jo sóc una presidenta que delego. Delegar no vol dir absentar-me, vol dir que cada membre de la Junta tingui una tasca perquè el club vagi millor.

-Francisco Gaudier ens va explicar que ell seguiria encarregat de l'estat de la casa.

-És que la Junta sortint ha hagut de sortir, no perquè no agradés al soci, sinó perquè els estatuts diuen que només poden estar-hi vuit anys. Però tots ells han aportat coses importants al club, i sortir de la Junta no vol dir sortir del club i que no puguin aportar els seus coneixements. El president sortint, el senyor Gaudier, no només s'ocuparà de la casa, que ho ha fet divinament, sinó que també podrà ser el delegat de la presidenta en certs assumptes. Per exemple, aquest quadre de La Sargantain [de Ramon Casas, el més important que té el club], que ara se'n va a una exposició a Munic, és una cosa que va començar ell, així que serà ell qui assisteixi el dia de la presentació d'aquest esdeveniment.

Ernestina Torelló, presidenta del Cercle del Liceu, davant de 'La Sargantain', de Ramon Casas SIMÓN SÁNCHEZ BARCELONA

-És la presidenta d'un club que té 179 anys d'història, però imagino que no li fa por perquè també és presidenta d'un celler que té més de 600 anys d'història. Què representa la tradició per a vostè?

-Per mi és molt important la tradició. T'ensenya a passar al següent el que reps, i si pot ser millorat. La teva obligació és que qui vingui després ho trobi millor, si és possible.

Cercle del Liceu Òscar Gil Coy Barcelona

-Francisco Gaudier va aconseguir que el Rei visités el club. No sé si vostè té algun objectiu així.

-El Rei va venir amb motiu del 175è aniversari. Perquè vingui un convidat així, has de tenir una excusa o un motiu. El 175è aniversari ja era un motiu, perquè el Cercle del Liceu és el que té la seu social més antiga d'Espanya. Amb tot això, podies trucar a la porta del Rei. Ara en aquest moment no se m'acut, però si hi ha ocasió, evidentment ho farem.

"L'alcalde ve aquí habitualment"

Interior del Cercle del Liceu Òscar Gil Coy Barcelona

-Potser, amb motiu de les eleccions municipals de 2027, l'alcalde?

-L'alcalde ja ve aquí habitualment.

-En el seu mandat també s'acabaran les obres de La Rambla. No sé quina opinió té de l'estat en què es troba el carrer, i si és optimista respecte al futur.

-Ja tenim previst fer una festa. És clar, de les obres concretament, jo no sé dir-te si faran que La Rambla estigui millor o pitjor. El que tenim és moltes ganes que s'acabin, perquè realment en aquest moment baixar aquí és un sacrifici, perquè els taxis arriben malament, el metro sí però no, has de vigilar el carrer per no ensopegar, i és un agraïment més que hem de tenir als socis, que malgrat La Rambla segueixen venint.

-Té algun objectiu pel que fa a nombre de socis? Gaudier va aconseguir passar de 771 a 1.060. O, si no, pel que fa a edat o sexe.

-No... Sí que hem observat que les dones som molt actives i en aquest moment hi ha 300 i escaig de dones sòcies, de les 1.060. Jo crec que en arribar als 1.100 ens hem de plantejar si ens aturem o si seguim, caldrà veure-ho. Però bé, en qualsevol cas, de moment som 1.060 i estem encantats amb els que som.

Notícies relacionades