El Govern podrà condicionar el canvi de control de Volotea, rescatada per la SEPI
El paper d'Aegean Airlines i la consideració del transport aeri com a sector estratègic faculta la Moncloa per aplicar l'anomenat ‘escut antiOPA’ per controlar inversions estrangeres
Més informació: Volotea tanca tres bases internacionals i deixa en l'aire més de 300 treballadors
La reestructuració de Volotea va camí de la taula del Consell de Ministres. El Govern tindrà un paper determinant en l'operació que està en marxa, ja que, en cas de concloure amb èxit, la maniobra derivarà en què la grega Aegean Airlines es faci amb els comandaments i el control de la companyia, amb el suport d'altres inversors.
D'aquesta manera, l'Executiu podrà aplicar la potestat de controlar inversions estrangeres en empreses de sectors considerats com a estratègics. Es tracta del ja cèlebre 'escut antiOPA' que ha estat determinant per a operacions com l'entrada en el capital de Naturgy del fons australià IFM, la presa de control de Celsa per una majoria de fons internacionals creditors o l'intent de guanyar pes en el capital de Prisa per part del grup francès Vivendi.
Precisament, aquest és un dels aspectes dels quals està pendent la reestructuració de Volotea que els socis van posar en marxa fa setmanes, amb l'impuls de l'aerolínia de bandera grega. I a més, un dels que més preocupa, juntament amb els necessaris consentiments i compromisos amb la banca creditora.
En el cas de la intervenció del Govern, es dóna a més la circumstància que Volotea va rebre el 2022 un préstec de 200 milions provinent del fons que l'Estat va articular a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) per rescatar empreses estratègiques colpides pels efectes del Covid-19.
Avió de la companyia Volotea Volotea
L'aerolínia de baix cost ja ha tingut dificultats per començar a retornar el citat préstec. Fins al punt que s'ha vist obligada a negociar amb l'organisme públic, dependent del Ministeri d'Hisenda, una sèrie d'ajornaments per complir amb els pagaments.
En virtut de l'ús de l''escut antiOPA', el Govern pot vetar una operació que suposi que un inversor estranger es faci amb més d'un 10% d'una empresa espanyola inclosa en un sector estratègic. Però també pot donar un vistiplau condicionat a una sèrie de compromisos.
Possibles compromisos
D'aquesta manera, la Moncloa podria aprofitar la situació per exigir als inversors que lideren la reestructuració de Volotea més fermesa a l'hora de complir amb la devolució del préstec públic. Igualment, té la potestat d'incloure entre els compromisos aspectes relacionats amb el manteniment de l'ocupació; una qüestió que condicionarà el pla per reestructurar l'aerolínia amb la finalitat de treure-la de la delicada situació financera en què es troba actualment.
Després de dos anys de carència, el juliol de 2024 Volotea afrontava el primer pagament d'interessos del préstec de la SEPI, que ascendia a una mica més de 14 milions d'euros.
Seu de la SEPI a Madrid
Poc abans de la data del compromís, la companyia va acordar amb l'organisme públic el seu pagament en tres terminis al llarg de 2025. L'aerolínia va aconseguir complir amb el pacte però, novament, va haver de sol·licitar una demora en la satisfacció dels interessos corresponents a 2025.
Un import de 15,4 milions d'euros que Volotea ha liquidat el passat mes d'abril. L'empresa també ha recorregut a l'ajornament del pagament corresponent al present exercici; en aquest cas, els 14,6 milions que hauria d'haver abonat a la SEPI el passat juliol han quedat pendents per al juliol de 2028. En aquest cas, la dispensa s'ha estès a dos anys.
![un-avio-n-de-volotea-del-que-bajan-pasajeros-suscritos-a-megavolotea-gva-ep_4_1200x757.webp](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/541760.jpg?p=w:320\/h:240&h=a1OWnDqo"])
Els nous acords per afrontar els interessos del préstec públic han elevat en prop de 4,5 milions d'euros les despeses financeres de Volotea en aquests tres últims anys. Un període en què l'aerolínia de baix cost ha acumulat quantioses pèrdues, tot i que l'activitat aeroportuària s'ha recuperat completament i torna a registrar xifres rècord pel que fa a afluència de passatgers.
El control sobre inversions estrangeres en empreses de sectors estratègics va ser instaurat pel Govern el març de 2020, en plena pandèmia. L'objectiu principal va ser la protecció de les companyies, especialment les cotitzades després de les quantioses caigudes en borsa que van patir com a conseqüència dels efectes del Covid-19. Posteriorment, l'Executiu ha anat prorrogant la seva vigència tot i que l'escenari pandèmic ha desaparegut completament.
Precedents
En casos anteriors, el Consell de Ministres va autoritzar la entrada d'IFM en el capital de Naturgy, condicionada a una sèrie de compromisos. Entre ells, els de no promoure un canvi de seu de l'empresa ni la seva eventual exclusió de borsa, apostar pel manteniment de l'ocupació i alinear-se amb el pla que el consell de l'energètica acabava d'aprovar en aquell 2021.
Per la seva banda, els fons creditors de Celsa també van assumir compromisos amb el manteniment de l'ocupació i de l'activitat a les plantes situades en territori espanyol per obtenir l'autorització de la Moncloa a l'hora d'assumir el control de la siderúrgica.
En ocasions, la postura del Govern ha frustrat operacions d'aquest tipus. Va ser el cas de Vivendi, que va sol·licitar la pertinent autorització per incrementar la seva participació a Prisa fins al 29,99%. El grup francès de mitjans va desistir mesos més tard després que l'Executiu no emetés una resposta al respecte.
