La família Barrau, propietària d'Ona Hotels & Apartments, i Josep Ibern, expresident de Caixa Laietana, una de les entitats financeres més exposades a la polèmica de les accions preferents, van maniobrar d'esquena als històrics hotelers Aceña de Lloret de Mar (Girona) per quedar-se amb part de la seva cadena.
El pols ha acabat amb Ona fora de la gestió del Don Juan, el major resort de Catalunya, i la sortida d'Ibern del consell, tal com ha avançat aquest mitjà.
Ho detallen fonts properes al conflicte que ha acabat amb el macrohotel de 1.000 habitacions en mans de la mallorquina Fergus Hotels, la firma que el va operar fins al 2024, quan va entrar en litigis amb la propietat.
Desafiament a l'hereva
Durant aquest període, el gestor temporal, Ona, i Ibern, conseller, "van conspirar a l'ombra" per fer-se amb dos trams del 20% d'accions en mans de dos fills del malaguanyat Juan Aceña, fundador de la cadena, indiquen fonts coneixedores.
La participació els hauria servit per guanyar força davant de Sandra Aceña, accionista majoritària (60%).
Imatge de l'hotel Don Juan de Lloret de Mar
Avortada
Aquest mitjà ha preguntat a Ona Hotels sobre el moviment accionarial fallit. La cadena de la família Barrau ha precisat que està analitzant el que ha passat en les últimes hores.
Altres fonts del sector han confirmat l'intent d'Ona i Ibern de fer-se amb el percentatge "minoritari" de dos dels germans Aceña. Amb això, s'haurien quedat al Don Juan com a copropietaris.
L'hotel ha passat de ser un allotjament de sol i platja a disparar la seva rendibilitat. El marge brut d'explotació arriba als cinc milions d'euros, assenyalen les mateixes veus.
Nacho Barrau
L'operació la va pilotar Ignacio Nacho Barrau, l'actual conseller delegat d'Ona. És descendent directe de Carlos Barrau, fundador de la cadena.
Ona va entrar a gestionar el Don Juan quan els Aceña i Fergus van trencar amarres per discrepàncies en les condicions contractuals. Ha tingut dos estius per aixecar el macroresort.
"Ni apareixien"
La gestió de la cadena al capdavant del macrocomplex genera valoracions diverses. Directius del sector asseguren que el resort "anava com un coet", amb xifres d'ocupació, preu i rendibilitat molt més saludables que amb Fergus.
Hotel Don Juan de Lloret de Mar
Per contra, altres veus discrepen, assegurant que els Barrau "gairebé no passaven pel Don Juan". Aquestes veus crítiques sostenen que Ona va entrar a gestionar l'hotel de manera temporal mentre durava el conflicte Aceña-Fergus. Però la família mai els va entendre.
"Els propietaris van entendre que tenir Ona era pagar un peatge mentre negociaven la seva refinançament".
Sandra pren el comandament
Aquesta difícil convivència va acabar quan Sandra Aceña, hereva principal de Juan Aceña, va desbaratar la maniobra d'Ona i Ibern.
Aquesta mateixa setmana, Don Juan ha liquidat el contracte d'explotació per mitjà de burofax. En paral·lel, s'ha apartat l'expresident de Caixa Laietana del consell d'administració.
La decisió es ratificarà a la pròxima junta d'accionistes, en la qual, previsiblement, entrarà José María Valls --marit de Sandra Aceña-- a l'òrgan de govern.
Marfà, fora
El cop sobre la taula ha significat que l'advocat que conduïa els litigis contra Fergus, el lletrat Genís Marfà, també exadvocat de l'Estat, ha quedat fora.
Marfà, que va fer una tasca brillant, derrotant la cadena mallorquina a la peça de cautelars, va explicar aquest mitjà, ha sortit de l'equació en haver estat contractat per Josep Ibern.
El 'rei de les preferents'
Aquest directiu financer signa a Lloret la segona gran polèmica de la seva carrera. La primera va ser la seva etapa al capdavant de Caixa Laietana (2000-2011) marcada per la polèmica de la venda d'accions preferents als clients de la caixa d'estalvis local.
La Fiscalia de Barcelona es va querellar per estafa i apropiació indeguda per aquesta pràctica, i el jutge va citar set directius com a investigats. Josep Ibern era un d'ells.
Josep Ibern, en la seva etapa de president de Caixa Laietana
La causa penal no va arribar enlloc, però hi va haver una cadena de sentències d'altres jurisdiccions que van obligar a retornar el que s'havia invertit als petits estalviadors.
En paral·lel, l'Ajuntament de Mataró va declarar persona non grata Ibern i Pere Antoni de Dòria, exCEO de Laietana, pel nombre de veïns afectats per la comercialització d'aquest producte.
En total, s'estima que hi va haver uns 6.000 perjudicats a la capital del Maresme i altres ciutats.