La mala situació que travessa el cava queda ben reflectida en una imatge que deixarà aquesta verema tan primerenca al Penedès: raïm que es queda a la vinya perquè als viticultors no els surt a compte recollir-lo.
Aquest dijous, el Consell Regulador de la DO Cava es reunirà i es sabrà quina és —si no es maquillen les dades— la magnitud exacta de la tragèdia.
Però els números no seran més que la constatació del que ja es veu sobre el terreny: moltes cares llargues. “És molt dur per a un viticultor deixar raïm per recollir o regalar-lo a 0,12 o 0,15 euros el quilo”, explica un viticultor a aquest mitjà.
Vinya
David Sendra
El viticultor David Sendra, del sindicat Unió de Pagesos, té un paper complicat en tota aquesta història. D’una banda, com a viticultor, no pot més que constatar que la situació del camp és lamentable.
En conversa amb Crónica Global, explica que enguany el preu s’ha desplomat de tal manera que li consta que hi haurà raïm que es quedarà a la vinya.
D’altra banda, Sendra és, des de fa uns mesos, vicepresident del Consell Regulador de la DO Cava, el mateix que, en un comunicat ja eliminat de la seva pàgina web, celebrava que el sector mantingués enguany, de manera majoritària, els preus de compra de raïm de la campanya anterior.
La veritat és, i Sendra ho sap perfectament, que, si s’han mantingut, ha estat només per a un percentatge escàs del raïm. Per a la resta, el preu ofert en alguns casos és irrisori: entre 0,12 i 0,15 euros el quilo.
Cal tenir en compte que el cost de referència de l’Incavi (Institut Català de la Vinya i el Vi) per produir un quilo de raïm destinat a cava se situa enguany entre 0,53 i 0,56 euros. En altres paraules: els viticultors estan venent a pèrdues.
El cas del 'prosecco'
El problema no és només del cava. Es parla molt del prosecco com un escumós al qual el cava hauria d’emular. I amb raó: l’any passat, el cava va vendre 190 milions d’ampolles, mentre que el prosecco en va vendre prop de 770 milions.
Però el problema és general del sector de les begudes alcohòliques: se’n venen cada cop menys. També a Itàlia han tingut un problema d’excedent de raïm aquest any, fins al punt que el Govern italià ha decidit finançar l’arrencada de vinya en zones de sobreproducció.
Aquesta és una mesura que el cava, en gran mesura, rebutja. L’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, que va arribar a xifrar l’excedent d’enguany en 100 milions de quilos de raïm —una previsió que Sendra, de moment, no descarta—, va qualificar al juliol aquesta solució de “traumàtica”.
Vinya
El Penedès, mort
Ho va dir en una trobada amb mitjans en què no van faltar previsions amargues: “La comarca del Penedès està morta sense viticultura”.
No li falta raó. Sendra també ho insinua: “Cal ser conscients que el cava és el que realment sosté aquest territori”.
Però poc es pot fer si es venen cada cop menys ampolles —les vendes van caure un 12,88% el 2025—, les empreses fugen de la DO per passar-se a la variant de Corpinnat i les que hi romanen passen a mans estrangeres, l’interès de les quals pel futur del Penedès és entre escàs i nul.
El 2024 i 2025, la sequera havia reduït la collita i disparat els preus del raïm, de manera que encara es podia pensar que el problema era circumstancial.
La bona collita d’enguany deixa una conclusió ja impossible d’ignorar: el cava s’enfonsa.