Rosaura Alastruey: "Hi ha qui confon 'networking' amb l'endollisme de tota la vida"

Rosaura Alastruey va estudiar Publicitat i Relacions Públiques a la UAB i, a més de treballar en empreses del món editorial, va començar a assistir i, sobretot, a col·laborar en l'organització d'esdeveniments empresarials, el que avui coneixem com a esdeveniments de networking, tot i que en aquella època, a principis dels 2000, el concepte era desconegut aquí.

Va ser en un viatge a Silicon Valley, el 2004, quan Alastruey va tenir l'oportunitat de descobrir que allò que ella ja feia de manera força natural —posar en contacte professionals, conèixer gent, generar relacions— tenia un nom concret.

“Recordo que va ser una mica revelador, perquè vaig veure que hi havia persones que es dedicaven professionalment a crear aquestes connexions. Fins aleshores no m'havia plantejat que allò que m'agradava fer pogués ser una professió”, recorda aquesta reconeguda divulgadora i experta en networking del nostre país.

“Em va cridar molt l'atenció la importància que als Estats Units es donava al networking: formava part de la vida professional diària, tenien incorporat el fet de relacionar-se, assistir i/o organitzar sopars de negocis, cuidar els seus contactes i, per descomptat, mantenir el vincle amb la seva universitat a través de les plataformes d'Alumni, que aquí tampoc estava encara tan desenvolupat”, afegeix.

En tornar a Barcelona, Alastruey va saber veure l'oportunitat: calia algú que donés a conèixer aquesta cultura empresarial al nostre país, algú que expliqués què era realment el networking i per què era important incorporar-lo al desenvolupament professional i empresarial.

“Vaig començar treballant per entitats que donaven suport a emprenedors i empreses i, uns anys després, també vaig començar a treballar amb professionals que buscaven feina. Perquè, tot i que el fet de tenir xarxa de contactes i, sobretot connexions, es vincula principalment a aquests dos àmbits, podem arribar a dir que serveix per a tot. Sempre dic que cal tenir contactes fins i tot a l'infern”, riu la reconeguda formadora i divulgadora.

"Acumular contactes no és fer 'networking'"

No obstant això, el concepte networking ha canviat des que Alastruey va decidir emprendre pel seu compte. En primer lloc, la paraula s'ha “normalitzat”. “Tothom ja sap (o hauria de saber) que cuidar de les teves relacions professionals forma part del teu desenvolupament professional”, explica. Però, malauradament, per aquest motiu, la paraula pot arribar a banalitzar-se i hi ha qui encara la segueix confonent amb “l'endollisme de tota la vida””, recalca.

Per això, ja fa alguns anys, Alastruey va començar a introduir la idea del networking BEN FET: “Fer-ho sense presses, sense un interès immediat… perquè acumular contactes no és fer networking. Per mi, el veritable networking consisteix a construir relacions de confiança i mantenir-les en el temps”.

Experiència

Actualment, Alastruey es dedica a la formació d'emprenedors i directius, a més de participar en programes de lideratge femení “on el networking potser encara ha d'adquirir més importància”.

Els seus 20 anys d'experiència li permeten afirmar que, a dia d'avui, l'ecosistema emprenedor català és una referència consolidada i ha madurat moltíssim. “Potser on més es nota aquesta evolució és, precisament, en què no paren de néixer projectes i empreses i en la quantitat d'associacions, programes i comunitats que existeixen per donar-los suport. Avui una persona que vol emprendre té moltes més eines i recursos al seu abast que fa 20 anys”, constata.

Un dels seus camps d'experiència és LinkedIn, una plataforma que, segons Alastruey, ha ajudat molt a “democratitzar” el networking; a què tots puguem arribar a connectar amb persones que abans era pràcticament inviable. “Això sí, tenir milers de contactes no significa necessàriament tenir una bona xarxa. I moltes vegades confonem contactes amb connexions”, comenta Alastruey, que fa classes de Networking, LinkedIn i creació de marca personal a l'escola de negocis ESADE des de 2015.

“LinkedIn, tot i que té els seus límits, et permet enviar una invitació sense escriure pràcticament res i, segurament, serà acceptada. Com dic als meus alumnes, el difícil comença després: aconseguir que aquell contacte es converteixi en una connexió i mantenir viva la relació”, afegeix.

Suport de la intel·ligència artificial

D'altra banda, l'especialista en LinkedIn creu que la intel·ligència artificial (IA) pot convertir-se en una potent aliada a l'hora d'utilitzar de manera eficaç la plataforma. “La IA ha de servir per ajudar-nos i facilitar certes tasques, però mai substituir el que ens diferencia com a professionals, la nostra opinió i coneixement”.

Posa com a exemple la tendència a publicar continguts creats íntegrament amb IA, sense que s'hi vegi cap apunt personal. “Si tots comencem a publicar el mateix, mateix to, mateixes idees, es perd l'essència i el que ens diferencia com a professionals”, insisteix.

Projectes

Un dels seus projectes més recents va ser l'organització de l'Enlleida’t, el passat juliol, un esdeveniment de networking destinat a facilitar i potenciar el networking de l'ecosistema emprenedor i empresarial de Lleida, i que aquest any celebrava la seva sisena edició.

“Els nostres projectes de networking tenen una característica molt especial: els personalitzem completament, entenent el que mou el territori, les seves empreses, la seva gent… i adaptem el networking a aquesta realitat”, explica. Per això, en aquest cas, vam decidir convertir-lo en una mena de rèplica de l'Aplec del Cargol tradicional, traslladat al món empresarial.

“M'ha aportat moltíssim veure com més de 60 emprenedors i empresaris de la província acudien amb ganes d'arribar a més. I quan dic arribar a més no em refereixo simplement a repartir targetes o contactes i pensar a veure què en trec d'aquí”, comenta.

Ajuda mútua

Això és, precisament, el que Alastruey defensa quan parla de networking BEN FET: relacionar-se sense estar pensant tota l'estona en què puc vendre-li a l'altre. “Si tu véns a vendre'm el teu negoci i jo vinc a vendre't el meu, poc farem. En canvi, si ens coneixem, compartim, ens ajudem i som capaços de treballar junts, aquí és on comencen a passar coses”, conclou.

Finalment, Alastruey posa en valor el valor de les trobades presencials en una època d'hiperconnexió digital en què vivim. “La pandèmia ens va obligar a comunicar-nos només a través de la pantalla i això ha passat factura. El valor emocional i real que té trobar-se cara a cara amb altres persones pot marcar la diferència”, comenta la reconeguda divulgadora.