És el segon president executiu que ha tingut la Fundació del Gran Teatre del Liceu i el que més temps ha estat al capdavant de la institució. Però a l'octubre tancarà una etapa: Salvador Alemany, també president d'Abertis, deixarà el càrrec després d'una dècada al capdavant del teatre barceloní.
Segons ha pogut saber aquest mitjà, Alemany, que ja ha complert els 82 anys, no optarà de nou a la presidència a l'octubre, quan expira el seu mandat.
Ara li correspon al president de la Generalitat, Salvador Illa, també president d'honor del Liceu, impulsar una candidatura per succeir-lo, que haurà de ser presentada al Patronat per a la seva aprovació.
Salvador Alemany, president del patronat del Liceu
Equilibri sense esplendor
Els deu anys de Salvador Alemany al capdavant del Patronat han estat marcats més per la recerca de l'equilibri pressupostari i la sostenibilitat econòmica —el seu gran repte— que per l'esplendor artístic.
"Treballaré des de l'equilibri i la mirada llarga al servei de la cultura i del país perquè el Liceu segueixi millorant dia a dia, tant en l'aspecte artístic com en el social", va afirmar en el seu discurs de reelecció, el 2021.
Tot i que els comptes estan avui sanejats després d'anys de control pressupostari, la institució no disposa de l'holgura dels seus millors anys per afrontar grans produccions o reunir els millors repartiments internacionals.
Liceu vs. Teatro Real
La comparació amb el Teatro Real de Madrid tampoc deixa el Liceu en bona posició. Encara que ambdues institucions compten amb aportacions públiques similars —al voltant dels 20-25 milions d'euros—, el Real supera àmpliament el Liceu en pressupost global (uns 70-75 milions, davant dels 55 milions del teatre català).
La superior capacitat del Teatro Real per atraure mecenatge li atorga un marge financer més gran per armar una programació més ambiciosa i competir amb força al circuit internacional.
Així, en el terreny artístic, el Real també sembla haver pres avantatge. Un exemple recent és el debut de l'Orquestra del Festival de Bayreuth, que va actuar aquest dijous per primera vegada a Espanya a Madrid, i no a Barcelona.
El Gran Teatre Liceu de Barcelona
El Liceu Mar
En aquest context de gestió prudent, sorprèn el Liceu Mar, la gran aposta d'Alemany i el projecte amb el qual podria deixar una empremta no només en la història del teatre, sinó també en la de la ciutat.
Concebut com una segona seu del Liceu al Moll d'Espanya, estarà dedicada a la innovació, la dansa i la creació contemporània. Es tracta d'un projecte de gran envergadura, impulsat amb determinació des de la presidència, tot i que avança a un ritme lent i genera dubtes entre alguns aficionats, que qüestionen l'oportunitat d'obrir un nou espai escènic quan el teatre principal encara té dificultats per omplir les seves butaques.
L'interior del Gran Teatre del Liceu, a Barcelona
Es busca president
Històricament, la presidència del Liceu queia en el president de la Generalitat i no tenia caràcter executiu. Però el 2013 es va decidir canviar el model i dotar el càrrec d'un perfil més executiu i menys polític: havia de ser una persona amb capacitat de gestió, de buscar finançament i de fer avançar la institució.
En aquest context es va escollir l'empresari Joaquim Molins per posar-se al capdavant del teatre. La seva elecció responia a la voluntat de representar l'equilibri públic-privat sobre el qual es fonamenta el Liceu, amb una composició del Patronat pràcticament dividida a parts iguals, però va renunciar al càrrec només tres anys després per motius de salut.
Alemany procedia del món empresarial privat, però també havia mantingut vincles amb la política i les institucions públiques. De fet, va arribar a sonar com a possible conseller d'Economia i ha tingut una llarga trajectòria de relació amb el sector públic. Complia, per tant, amb el perfil que es buscava, si es passa per alt que, a diferència de Molins, no és un aficionat a l'òpera.
Se'n va amb els deures fets, però potser al seny català li hauria anat bé una mica més de l'ambició madrilenya. No n'hi ha prou amb viure d'un passat esplendorós: també cal creure en el Liceu del futur. Aquest serà el repte del nou president.