L'hereu italià que va enterrar el Reggaeton Beach Festival: “Portem 250 anys fent negocis i hi serem molt després”
En conversa amb 'Crónica Global', Ian Cerruti ofereix la seva versió de les decisions que han portat el RBF a la cancel·lació i carrega durament contra els seus antics responsables
Més informació: Primer impagament als treballadors del Reggaeton Beach Festival: "Estem en un limbe, és molt trist"
Ian Cerruti és nét del gegant de la moda italiana Nino Cerruti i està al capdavant del fons d'inversió Cerruti Capital 1881, amb seu a Dubai i que, segons assegura, factura més de 600 milions d'euros.
La seva primera incursió al mercat espanyol, però, ha acabat en un sonat escàndol: la cancel·lació del Reggaeton Beach Festival (RBF), del qual es va fer càrrec aquest any després que els seus antics administradors, Iván Sanahuja i Raúl Rojas, busquessin finançament per tirar-lo endavant. “Espanya és el tercer món”, sentencia durant la conversa amb aquest mitjà.
La primera vegada que vam contactar amb ell, va respondre amb evasives: “I'm not Ian”. (Més tard justificaria la seva resposta al·legant que el seu nom complet és, en realitat, Gianmaria Borra Cerruti). Després de diversos missatges, però, va acabar canviant d'opinió i va agafar el telèfon.
El que va seguir va ser una conversa de prop de mitja hora, en què es van alternar l'anglès, l'italià i el castellà i es van succeir els exabruptes, insults i greus acusacions contra l'antiga cúpula del Reggaeton Beach Festival. Cerruti ofereix la seva versió de les decisions que han portat el RBF a la cancel·lació, i carrega durament contra qui estava al capdavant del festival abans de la seva arribada.
Aquest digital ha ofert als antics administradors del festival la possibilitat de respondre a les acusacions de Cerruti mitjançant una entrevista de rèplica. De moment, han declinat l'oferta.
Els antics socis de RBF, d'esquerra a dreta, Raul Rojas, Gianmaria Borra Cerruti, Mattia Loetscher, Ivan Sanahuuja, Antonio Beaus i Wonder Lozano RBF
Pregunta: - Com entra a l'operació del Reggaeton Beach Festival?
Resposta: - Com a consultor. Al gener rebo una trucada de Mattia Loetscher dient: “Hi ha una possibilitat de comprar un festival”. Jo dic que nosaltres no operem en aquest sector. Però com a consultor, m'ocupo de la due diligence, de l'anàlisi legal i financera de l'estructura, per després poder facilitar el procés d'adquisició per una altra persona.
Començo a fer la meva feina, i la primera anàlisi jurídica i legal em surt com per dir: “Això és una estafa, punt. Això s'ha d'anar a concurs d'acreedors. No hi ha cap oportunitat de poder rescatar això”.
"Que quedi molt clar: entro com a administrador de dret, no de fet"
-I per què entra?
-Em presenten a Antonio Beaus i al seu nebot, que són encara els propietaris del 12% de les quotes. I em diuen: “No, mira, hi ha una manera de poder-ho resoldre”. Jo dic: “Jo no posaré ni un euro dins d'això, perquè això caurà”.
Em diuen: “Ho fem amb un préstec del sector. Tu poses la garantia”. És clar, com a grup Cerruti, puc donar garantia econòmica. I em diuen: “Però has de ser l'administrador”. Jo dic: “És clar que seré jo l'administrador, perquè vull veure què passa dins. Perquè si he de signar per 700.000 euros de préstec, vull veure com s'utilitza el meu diner”.
Però que quedi molt clar: entro com a administrador de dret, no de fet.
-Què descobreix aleshores?
-Que això és una estafa. Per què? Perquè mai van ser presentats per part de l'antiga administració els comptes del 23 i del 24. Això ho descobreixo al moment de signar el contracte públic, a la notaria.
És que l'estafa també ve de la notaria, perquè els notaris van fer el contracte amb errors fets expressament.
Però no s'adonaven que això al final és un dany per a ells. Perquè, per defecte, si jo no sóc administrador, l'administrador és l'antic.
Vaig anar a l'advocat i li dic: “Bé, puc demanar el concurs?”. “No, tu no pots”. “Per què?”. “Perquè encara que surti al Registre Mercantil que tu ets l'administrador, no ho ets en realitat”.
Per què? Perquè falten els comptes anuals.
Vaig a la gestoria a demanar que m'enviïn la documentació per presentar-les i em diuen: “No, no, no, nosaltres no fem res”. “Per què?”. “Perquè l'antic administrador encara ens ha de pagar 50.000 o 70.000 euros”.
I el pitjor de tot és la gestoria laboral.
-Què va passar amb els treballadors?
-Jo això ho posaré a totes les notícies internacionals: una persona que gestiona la feina d'una empresa externament, que s'ocupa de la gestió laboral, i deixa tots els treballadors l'últim mes sense acabar aquest procés.
Jo truco a la gestoria i els dic: “Senyors, disculpin, s'han ocupat d'aquestes persones durant anys i les deixen a la merda les últimes tres setmanes”.
Jo no puc demanar el concurs, perquè no sóc l'administrador de fet. Aquesta és la llei.
Jo m'he ocupat d'un període de transició en què la majoria dels diners es van utilitzar per pagar una mica de deute i salaris. El mes en què vaig anunciar a l'equip que marxava, els vaig pagar per avançat de tres setmanes l'últim salari que els podia pagar.
Perquè vaig dir: “Senyors, si deixo els diners dins del compte, se'ls traurà el banc”. Llavors el meu esforç va ser, almenys, poder protegir la feina de les persones.
Però a la gestoria laboral li és igual, a la gestoria financera li és igual.
I no només això: la gestoria financera va deixar sense concloure un procediment relacionat amb l'IVA que podia acabar amb una multa de més de dos milions d'euros per a l'empresa. Ho van deixar, i ara se sumen dos milions més al deute.
Això és el típic casino d'Espanya en què no hi ha claredat, en què no hi ha cap tipus de responsabilitat civil. Perquè aquí, des del punt de vista civil, és com estar al tercer món. No hi ha cap certesa que la gent pagarà i serà responsable de les seves pròpies accions.
Jo espero el moment de veure aquestes persones en un tribunal dient: “És el senyor Cerruti qui ha fet tot això en 32 dies d'administració, i no nosaltres en deu anys d'estafes”.
"Sense el somni d'un entrepreneur, la societat no creix. Cal explicar-ho als socialistes"
-No confia que puguin ser els tribunals qui aclareixin el que ha passat?
-Els jutges, les gestoríes laborals… Tot és una merda, no tinc problemes a dir-ho. És un sistema corrupte en si mateix i la indústria de la música ho és més. Aquí la gent no sap què és la responsabilitat civil i social.
Nosaltres no tenim negocis a Espanya, jo no tinc casa, cotxe, res. Jo estic aquí per ocupar-me d'això, però demà me'n vaig i són ells els que assumiran la responsabilitat.
Ja torno als Estats Units, on almenys amb el negoci tenim certesa i claredat.
Perquè un procés civil que triga 15 anys a acabar-se no és justícia. És una merda i una estafa a nivell social.
Com pots pensar que un treballador pot esperar 15 anys?
És per això que la inversió internacional als països del sud d'Europa és molt complicada de fer.
Sense el somni d'un industrial, d'un entrepreneur, no hi ha negoci. La societat no creix. S'ha d'explicar això als socialistes.
-Era la primera vegada que feia negocis a Espanya?
-I l'última.
"La meva família fa 250 anys que fa negocis: ja hi érem molt abans d'això i hi serem molt després"
-Ha parlat amb els antics administradors?
-Tu penses que em poden donar lliçons de moral i d'ètica? Quan han estat deu anys prement el botó dels pagaments sabent exactament què estava passant?
És absurd. Però m'és igual. A mi la gent em pot dir el que vulgui.
La meva família fa 250 anys que fa negocis: ja hi érem molt abans d'això i hi serem molt després que tot això s'hagi acabat.
-I com pot ser que l'enganyessin?
-Jo no he posat ni un euro de la meva família dins d'això. A mi no m'han enganyat.
Si m'haguessin respectat, no dic que s'hagués pogut salvar, però sí que es podia tancar alguna cosa. Però són nens estúpids, idiotes, gent sense consciència ètica ni moralitat.
-No creu que està anant massa lluny?
-No. Jo els he intentat explicar una mica a aquestes persones que això és un sistema que es corromp sol.
I el més perillós no són els promotors del festival, sinó els advocats que treballen amb el crèdit fiscal, que és la pitjor droga que es pot posar a un sistema empresarial.
Aquests advocats fan el mateix que les empreses de venda d'entrades: avancen els diners. Saben que no són capaços de gestionar quantitats tan grans, perquè aquesta gent és idiota, així que saben que no podran tornar-los els diners. I què fan? Es queden amb quotes del festival i les bloquegen allà, dient-los: “Ara m'has de pagar, ara has de fer això”.
No utilitzen la palanca que han creat sobre el negoci per generar valor. L'utilitzen per extreure valor.
-A qui es refereix?
-L'antic accionista, Antonio Beaus, que, al meu parer, és un dels majors fills de puta que m'he trobat a la meva vida, i no tinc cap puta problema a dir-ho públicament. Que em denunciï si vol, m'importa una merda.
Antonio Beaus simplement estava esperant que algú com jo entrés al negoci.
Va passar de ser administrador d'Ibertropic a advocat de Viva Ticket i accionista del Reggaeton Beach Festival.
No pots estar dins d'una empresa i, dues setmanes després, enviar un burofax al nou administrador de la teva pròpia empresa perquè tens un 12% i dir-li: “Ara m'has de pagar dos milions d'euros”.
Quan vaig veure allò, els vaig enviar un burofax a ells i a Viva Ticket dient: “Hauré de fer una investigació a fons”. Jo sabia què hi havia darrere.
La gent està boja. Pots perdre la llicència com a advocat. En qualsevol altre sistema, no pots fer coses que vagin en contra dels interessos de l'empresa que posseeixes. Aquesta gent creu que pot fer-ho.
-Per què no ha explicat tot això abans? Semblava que s'estigués amagant.
-M'és igual. No necessito que la gent em digui si estic fent alguna cosa bé.
Això no és un concurs de popularitat. De veritat que m'és igual.
"Jo sobrevisc, però ells moriran"
-Però hi ha els treballadors i els clients que han pagat entrades i que exigeixen explicacions amb tot el dret.
-Què vols que faci? No puc fer res més. Jo agafo el telèfon. T'ho estic explicant tot. Us adonareu de com és molt més fàcil treballar amb mi que amb l'antic administrador.
Aquest any el sector s'ha posat potes enlaire. Crec que s'han cancel·lat més d'un centenar de festivals i esdeveniments musicals aquest any a tot Europa, a tot el sector. I no només festivals.
El crèdit és una droga. En el moment que s'acabi, podrem tenir un mercat sa.
Perquè quan jo vaig i inverteixo i després m'adono que al costat hi ha un altre tipus que no hi és per crear valor, sinó simplement per treure diners d'altres persones...
-Per acabar amb alguna cosa positiva, què va aprendre del seu avi?
El meu avi em deia: si tens una bona idea en el negoci mai hi inverteixis els teus diners. Perquè si és una bona idea, trobaràs inversors. I és exactament el que vaig fer. De totes maneres, no importa: jo sobrevisc, però ells moriran.
---
Aquesta informació ha rebut una petició de dret a la rectificació a l'empara de la LO 2/1984, que es pot consultar en aquest enllaç.
