És l'anatomia de la derrota de Pimec i del seu president, Antoni Cañete, davant la Llei de Cambres que avala la de Barcelona, presidida per Josep Santacreu. La patronal de pimes va maniobrar contra el text legal en tramitació, però el Constitucional català ha avortat aquesta oposició.
Ho expliquen juristes consultats per Crónica Global després que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) validés l'esborrany normatiu, tal com va explicar aquest mitjà.
Rapidesa
El nucli de la qüestió, indiquen aquests experts, és que el Consell "s'ha pronunciat per unanimitat i de forma molt ràpida". Cal recordar que Comuns i CUP --els primers per intercessió de Pimec-- van impugnar l'esborrany el passat 17 de juliol.
En menys d'un mes, el fiscalitzador català de lleis ja s'ha pronunciat. Ha confirmat que la futura llei respecta la Constitució i l'Estatut d'Autonomia.
Aquesta celeritat i el consens en la decisió suposen "un recolzament" a les tesis de la Cambra de Barcelona i de la resta dels organismes territorials.
El president de Pimec, Antoni Cañete
'Cadires de plata'
Hi ha altres avals derivats, indiquen aquestes veus, perquè un dels elements que veu bé el CGE són les anomenades cadires de plata als òrgans de govern de les cambres --reservades per a empreses que aporten 75.000 euros l'any--, que considera "democràtiques i conformes a llei".
Aquests vots queden compensats per l'elecció directa de dos terços del plenari.
Cal recordar que al juliol, la Cambra de Barcelona va ampliar de dues a deu les cadires de plata. Això sí, ho va fer en un plenari tens que va desempatar el vot de qualitat del president. El sí del CGE avala ara aquest moviment, que els seus impulsors justifiquen per sostenibilitat financera i pluralitat empresarial.
Participació en organismes
Així mateix, la llum verda del Constitucional català blinda la participació de les cambres en organismes administratius, ens públic-privats i organismes d'infraestructures.
És més, això es justifica en pro d'impulsar l'activitat econòmica, sense perjudici de les cadires que puguin tenir patronals i sindicats en aquestes plataformes.
Formació professional
Una cosa similar passa amb la formació professional (FP). El projecte de llei i el consegüent aval del Consell de Garanties corroboren que els ens de dinamització econòmica poden impulsar la FP i el treball dual en col·laboració amb les administracions públiques. Així com en els programes de formació i en l'avaluació de les competències professionals.
De nou, sense erosionar la capacitat de patronals i sindicats de fer el mateix.
"Redefinició"
Per tot això, fonts jurídiques coneixedores del dictamen del CGE conclouen que "s'ha redefinit" en positiu la futura Llei de Cambres. El text, adduïxen, no només ha passat el tall del Constitucional català, sinó que s'ha dotat de "seguretat jurídica i utilitat econòmica".
El pròxim pas és elevar el text al plenari, on se sotmetrà al criteri dels grups. Si es manté el consens polític de quan es va presentar —l'avalen PSC, Junts, ERC i PP—, la proposta normativa veurà finalment la llum.
Imatge aèria del Parlament de Catalunya
"Pronunciament clar"
Preguntat sobre la qüestió, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona ha subratllat que el dictamen del fiscalitzador és "especialment clar", per la qual cosa l'ens "està molt satisfet".
Igual que les fonts jurídiques consultades, Josep Santacreu destaca la "unanimitat" del Consell de Garanties a l'hora de validar la llei. Segons ell, "s'avalua la solidesa jurídica del text".
"Valida el model de governança"
En relació amb les tres qüestions més polèmiques, les citades a dalt —cadires de plata, participació en ens externs i FP—, el president de l'ens cameral constata que en els tres casos "el text s'ajusta al marc estatutari i constitucional".
Des del punt de vista de Santacreu, el parer del CGE confirma "el model de governança" de les cambres, que blinda "una participació plural i equilibrada". A més, el també exCEO de DKV Seguros celebra que es reconegui "la funció de representació" dels ens de dinamització, un "paper específic" que veu "compatible" amb la posició que tenen patronal i sindicats.
Aquesta coexistència la percep també el president en la FP i formació dual, on l'organització que presideix "col·laborarà" en els programes de forma "compatible" amb el rol dels agents socials.
"Estabilitat"
Després de superar el filtre del fiscalitzador de lleis, el màxim directiu de la Cambra confia que "se superin els dubtes jurídics" i "culmini una tramitació legislativa que ha estat llarga i en la qual s'ha posat molt d'esforç".
En contacte amb Crónica Global, el president ha valorat que "Catalunya necessita una Llei de Cambres que aporti seguretat jurídica, estabilitat i eines" als organismes. Perquè aquests "desenvolupin la seva funció al servei del conjunt del teixit empresarial i l'economia".
Josep Sánchez Llibre en un fotomuntatge amb la Cambra de Comerç de fons i el logo de Foment del Treball
Derrota de Cañete
En el tauler empresarial, la posició del Consell de Garanties suposa una doble victòria de Santacreu, principal impulsor del projecte de Llei de Cambres.
En el costat derrotat s'hi situaria Pimec, que va galvanitzar l'oposició parlamentària al text mitjançant Comuns, amb els sindicats com a intermediaris. Desconfiava del paper reforçat que dota el text a les cambres catalanes.
Hi ha un altre guanyador: el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, que aconsegueix una victòria sobre el seu principal competidor en el camp de les patronals sense participar en la disputa en cap moment.