El Constitucional català valida la llei de cambres i desmunta la maniobra de Pimec
El Consell de Garanties Estatutàries avala la constitucionalitat de la iniciativa legislativa
La patronal de mitjanes empreses va impugnar el text amb l'ajuda de Comuns
Més informació: Pimec trenca amb Santacreu a un any de les eleccions a la Cambra
L'equivalent català al Tribunal Constitucional ha avalat en la seva totalitat la proposició de llei de cambres de comerç, que actualment es troba en tramitació al Parlament. El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha validat la iniciativa legislativa que la CUP i Comuns, aquests últims a instàncies de Pimec, van elevar a l'òrgan de control normatiu.
En un dictamen no vinculant però políticament molt carregat, el CGE ha acordat per unanimitat que l'esborrany és consistent amb la Constitució i l'Estatut d'Autonomia. Amb aquesta llum verda a la proposició, el text continuarà ara amb la seva tramitació.
Votació
Aquests següents passos inclouen ara la votació al ple de l'hemicicle autonòmic. Un pas al qual s'havia d'arribar abans de l'estiu, però que va quedar aturat per, precisament, el doble recurs al Consell de Garanties.
L'hit és important perquè les cambres catalanes van presentar el text el 2025 amb la voluntat d'aprovar-lo tan aviat com fos possible. Però el desacord empresarial, i després polític, està endarrerint la seva aprovació.
Imatge aèria del Parlament de Catalunya
Oposició de Pimec
El principal antagonisme al text el protagonitza Pimec, patronal de petites i mitjanes empreses catalanes, com va avançar aquest mitjà. L'ens representatiu que presideix Antoni Cañete considera que la seva representativitat podria quedar laminada si s'aprova el text.
Per això, l'organisme es va posar a treballar, i va redoblar contactes amb els sindicats i partits de l'esquerra política. D'aquesta feina va néixer el recurs, almenys de Comuns, al Consell de Garanties.
Consens polític
I això que intra muros al Parlament, el text inicial va néixer amb ampli suport. PSC, ERC, Junts i PP van donar suport a les cambres catalanes quan aquestes van presentar l'esborrany a la cambra autonòmica.
![Cambra de Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/489744.jpg?p=w:320\/h:240&h=h_9YVJWe"])
Tanmateix, Comuns i antisistema van criticar la proposta preliminar retreient que contemplés vocalies per a empreses que fan aportacions especials als ens camerals.
Ampliació
Precisament, al juliol, l'actual equip rector de la Cambra de Comerç de Barcelona, que presideix Josep Santacreu, va aconseguir una victòria en aquest sentit. Va aconseguir que el ple de l'ens de dinamització econòmica ampliés de dues a deu les vocalies lligades a les aportacions especials de 75.000 euros.
Això sí, la votació interna va acabar en empat a 29 vots, i només la papereta de qualitat del president va decantar la votació cap al sí. Va ser, doncs, un debat molt ajustat.
Tot i això, les també anomenades —pels seus crítics— cadires de plata noves van veure la llum.
Fotomuntatge amb Antoni Fitó, Josep Santacreu i Antoni Cañete Crónica Global
Eleccions a la Cambra
L'episodi va significar una victòria de l'actual equip de la Cambra de Barcelona, que va guanyar les eleccions el 2023 amb la candidatura Va d'Empresa.
Això a un any de les eleccions camerals, quan se sap que l'equip de Santacreu es presentarà a la reelecció.
Crítics
Els guanyadors de fa tres anys s'enfrontaran previsiblement a una candidatura crítica que emana de Eines de País, la marca independentista que va controlar l'ens en el passat, però que el va acabar perdent.
![Salvador Illa y Josep Santacreu saludan a Ho Sy Hung, vicepresidente de la Vietnam Chamber of Commerce and Industry](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/560066.jpg?p=w:320\/h:240&h=x9mEB_9U"])
A mesos d'aquesta cita electoral econòmica, l'aval del CGE s'interpreta doncs com un aval a la feina de l'actual president de la Cambra de Barcelona. Això sí, el també empresari haurà de rematar aquesta feina a les urnes.
