Fotomontaje con un bar y el logo de LaLiga
Business

LaLiga fa fora els seus inspectors de bars i deixa la lluita contra la pirateria en mans de la IA

Els exverificadors alerten que el nou model de LaLiga, sense verificadors sobre el terreny, presenta importants llacunes jurídiques i problemes operatius

Contingut relacionat: L'empresa de calçat esportiu Munich negocia un ERO per acomiadar 65 persones a Espanya

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

Tota avanç tecnològic acaba destruint ocupació. S'ha escrit molt sobre els que ja ha provocat i els que encara provocarà la intel·ligència artificial, però hi ha unes víctimes inesperades d'aquesta revolució: els verificadors antipirateria de LaLiga en bars i restaurants.

“LaLiga suma més de mil sentències condemnatòries contra els establiments Horeca que cometen frau audiovisual”, presumien l'organització per aquestes dates fa dos anys, reivindicant la feina dels seus verificadors.

Al juny d'enguany, però, ha prescindit de els 22 mitjançant un ERO. L'organització sosté que els avenços tecnològics permeten fer aquesta feina de manera més ràpida, eficaç i barata. Els exverificadors amb qui ha parlat aquest mitjà, però, alerten que el nou model presenta importants mancances jurídiques i errors operatius.

Els arguments de LaLiga

Els arguments de LaLiga per extingir els contractes, als quals aquest mitjà ha tingut accés a través de la carta d'acomiadament als verificadors, són d'estricta eficiència econòmica i evolució tecnològica.

L'organització sosté que les inspeccions presencials pertanyen a un model obsolet, lent i reactiu, que actuava quan el frau ja s'havia comès.

Gràcies al desenvolupament d'eines pròpies, argumenta, ara pot interceptar, documentar i bloquejar els senyals pirates en temps real als mateixos proveïdors d'internet, abans que l'emissió arribi a l'usuari.

El president de LaLiga, Javier Tebas

El president de LaLiga, Javier Tebas

Els comptes i el volum

Els comptes també pesen. Per a LaLiga, identificar un cas positiu sobre el terreny mitjançant un inspector costa 157 euros, mentre que la tecnologia de bloqueig remot de la seva Àrea de Frau costa només 14,2 cèntims per usuari potencialment bloquejat.

I la diferència de volum és encara més gran: mentre la unitat de verificació física registrava uns 465 usuaris al mes, les eines tecnològiques de l'Àrea de Frau permeten estimar el bloqueig de 3,58 milions d'usuaris mensuals.

Això pel que fa a la pirateria. Per a les anomenades “irregularitats contractuals” —utilitzar en un bar un descodificador contractat per a un habitatge particular—, per als quals cal una persona, la detecció de locals que fan servir tarifes residencials de manera fraudulenta deixa de dependre dels inspectors de LaLiga i passa a recolzar-se en els equips comercials d'operadors com Movistar o DAZN, la xarxa comercial dels quals té, segons l'organització, molta més presència sobre el terreny.

Els arguments dels verificadors

Tanmateix, una de les afectades amb qui ha parlat aquest mitjà qualifica els arguments de LaLiga d'“interessats, incerts i partidistes”.

La principal conseqüència de l'acomiadament, al seu parer, es troba als tribunals. Segons explica, l'acord d'acomiadament assolit amb els treballadors contempla que els verificadors no acudeixin a testificar i que es retirin les citacions vigents. LaLiga es quedaria així sense els treballadors que van fer les inspeccions i que fins ara podien ratificar els seus informes davant d'un jutge.

Sense aquest testimoni directe, sosté l'exverificadora, les defenses dels hostalers podrien qüestionar les proves aportades per LaLiga i demanar la seva absolució.

També qüestiona que la tecnologia pugui substituir els inspectors en tots els casos. L'ex-treballadora assegura que la IA no pot detectar de forma remota el frau residencial: per demostrar davant d'un jutge que un bar està utilitzant un contracte domèstic per emetre futbol, explica, cal comprovar presencialment la pantalla i validar el fingerprint, el codi d'identificació que apareix al televisor.

Com s'ha explicat més amunt, LaLiga espera recórrer als equips comercials dels seus partners de difusió per a aquests casos.

"Extremadament incomprensible"

Des del punt de vista econòmic, a més, l'exverificadora considera “extremadament incomprensible” la decisió. Segons la seva versió, cada frau residencial detectat pel seu equip suposava un impacte econòmic immediat d'uns 3.500 euros per a LaLiga i els seus operadors associats.

Sosté a més que LaLiga pretén suplir part de la manca d'inspectors sobre el terreny amb el seu programa de denúncies ciutadanes a canvi de 50 euros.

Al seu parer, però, el sistema presenta problemes: acusa LaLiga de rebutjar el pagament als denunciants per motius com l'aparició d'ombres o peces de roba a les fotografies i, alhora, utilitzar aquestes imatges per reclamar contra els establiments.

L'exverificadora alerta també d'un possible problema de privacitat. Sosté que els ciutadans que fan les denúncies, tot i fer-ho de manera anònima, poden acabar identificats amb nom i cognoms en els procediments judicials, cosa que podria obligar-los a comparèixer com a testimonis.

Crónica Global ha contactat amb LaLiga per conèixer la seva versió sobre aquest extrem, però no ha rebut resposta al tancament d'aquesta edició.