La batalla per les cadires de plata a la Cambra de Comerç de Barcelona ha aixecat insospitades polsegueres en el món econòmic català.
En els darrers dies abans de la votació, la reforma del plenari ha estat motiu de tertúlia i discussió per a empresaris, polítics i patronals de tota mena i condició, sota una sola pregunta: qui guanya i qui perd en l'ecosistema patronal?
Passada l'efervescència posterior al polèmic comicis, el sector econòmic considera guanyador de l'entesa a Josep Santacreu, president de la Cambra. L'empresari ha sortit reforçat de la seva arriscada votació, ja que tot i la variable geometria del plenari encara no ha perdut cap elecció en tres anys.
Tot i que l'aritmètica permetia que una suma entre Eines de País i Pimec desbaratés l'acord, no va ser així. Els tentacles de Santacreu van aconseguir seduir alguns opositors i la votació va ser d'empat a 29, que es va resoldre amb el vot presidencial favorable als interessos de Va d’Empresa.
L'home a l'ombra: Sánchez Llibre
Tot i estar allunyat del focus i sense pronunciar-se al respecte, aquesta insòlita situació ha reforçat el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre.
Tot i que també representa pimes i autònoms, Foment és considerada la patronal de les grans empreses a Catalunya, i els interessos d'aquestes solen estar alineats amb els designis d'aquesta associació.
Abans que Joan Canadell reduís de 14 a 2 les cadires de plata, aquestes estaven ocupades per sociis directes o aliats estratègics de Foment, com Banc Sabadell, CaixaBank, Criteria, Deloitte, el Gremi d'Hotels de Barcelona, Naturgy, Aigües de Barcelona, Damm, Abertis, PwC, el RACC o Catalonia Hotels.
Les derrotes de Pimec, a més, són les victòries de Foment. Un Cañete aïllat de la Cambra i debilitat en el pla social i econòmic és una de les caramboles que han reforçat el president de la gran patronal.
Josep Sánchez Llibre i Santacreu en una reunió conjunta
El president de Foment va aconseguir mobilitzar els acòlits a Foment que estaven a favor de les cadires de plata. Cañete, en canvi, no ho va aconseguir, i només vuit dels seus membres es van posicionar en contra dels seients de pagament. Qui? Hi ha sospites, però no han transcendit els noms, ja que la votació va ser secreta.
Mentrestant, a Pimec li han sorgit també problemes interns. Eulàlia Planes, germana del president de Fluidra, Eloi Planes (molt proper a Santacreu i un dels seus possibles relleus), va deixar la junta de Pimec dies abans de la votació. Ara, la pregunta és si els membres de Pimec que formen part del Comitè executiu de la Cambra faran el mateix.
Fonts de l'entorn de Cañete admeten que aquest se sent traït per un president cameral a qui va ajudar a arribar al càrrec i amb qui després va buscar consensos, inclosos els perfils de les sis cadires reservades a les patronals en el ple, de les quals Pimec n'ocupa tres de forma directa, a parts iguals amb Foment.
La literatura ha ensenyat que tot sempre pot anar a pitjor. Si persistís el xoc entre Pimec i Santacreu, la patronal de les pimes podria perdre fins i tot les tres cadires que li corresponen aquesta legislatura com a membres destacats d'organitzacions empresarials.
A la pròpia Cambra ja hi ha precedents d'això: el 2019 ja es va trencar l'equilibrat repartiment patronal, amb quatre cadires per a Pimec i dues per a Foment.
A un any de les eleccions de 2027, Pimec afronta el procés sense el suport de l'equip de govern al qual va donar suport fa tres anys i amb el risc de quedar-se sense cap de les sis cadires que avui comparteix amb Foment.
La ruptura del G8
Un altre lobby que s'ha debilitat és el conegut com a G8, la unió que agrupa la Cambra, Pimec, el Cercle d'Economia, el Col·legi d'Economistes, la Fira de Barcelona, Femcat, Barcelona Global i el RACC.
Cal recordar el seu origen: el grup va néixer per iniciativa de Javier Faus, aleshores president del Cercle d'Economia, juntament amb Cañete, com a contrapès a Foment del Treball en un moment en què la patronal de Sánchez Llibre concentrava bona part de la veu pública de l'empresariat català.
El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, durant l'Assemblea General de l'organització
El dinar periòdic del G8 del passat 20 de juliol, convocat abans que esclatés la crisi de les cadires de plata, es va celebrar sense Santacreu ni el president de la Fira, Pau Relat, absents per la tensió amb Pimec. Segons fonts presents a la trobada, el dinar sense ambdós va resultar, paradoxalment, “el més fructífer i distès en molt de temps”.
A preguntes d'aquest mitjà, fonts de Foment del Treball han assegurat que “no entraran a comentar la governança d'altres entitats”.