Mentre Veolia s'emporta el contracte més gran de l'aigua adjudicat a Catalunya en les darreres dècades, valorat en 1.000 milions d'euros, Aqualia torna a perdre el tren que l'havia de situar entre els principals operadors de l'aigua de la comunitat catalana.
La darrera derrota a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és potser també la més dolorosa per a la filial de FCC, per la gegantina magnitud del contracte i el salt que hauria suposat per al grup guanyar poder i implantació al territori.
En aquesta ocasió, Aqualia ha anat de la mà de Global Omnium, a través de la seva filial Aigües de València, i sota el nom d'Aiguamet, una UTE al 50% pensada específicament per guanyar el contracte de vuit municipis metropolitans.
Tots dos socis, que conjuntament presten servei a més de 18 milions de persones en 1.518 municipis espanyols, van presentar la candidatura com la proposta "més sòlida" del concurs, però el tribunal no ho ha considerat així.
Seducció a Balmón
La tardor passada, Aqualia havia celebrat per primera vegada a Barcelona la reunió del seu comitè de direcció nacional, un gest llegit en el sector com una senyal que la companyia volia fer-se forta al mercat català. Ja planejava a l'horitzó el macrocontracte de l'aigua.
Fonts del sector apunten també que l'empresa havia estret en els darrers mesos la seva relació amb el vicepresident executiu de l'AMB i alcalde de Cornellà, Antonio Balmón.
Municipis en què Aqualia gestiona el cicle de l'aigua
Res d'això ha servit. L'esmentada UTE va tancar la fase tècnica amb 45,3 punts sobre 49, gairebé quatre punts per sota de Veolia, i tampoc ha aconseguit remuntar en la fase econòmica, on la proposta francesa s'ha tornat a imposar.
Aqualia es queda així com a segona classificada en el concurs més gran del sector dels darrers anys, tot i que abans de la licitació ja gestionava el subministrament en dos dels vuit municipis en joc, Molins de Rei i Sant Andreu de la Barca. Ara, es queda sense ells.
Fonts sindicals de CCOO situen Veolia com l'empresa més favorable per als treballadors del sector, perquè compta a la província de Barcelona amb un conveni propi que millora el conveni sectorial. Aqualia ocuparia el segon esglaó, per darrere de l'hereva d'Agbar, malgrat la seva mida i capacitat econòmica.
Segons dades de l'Anàlisi de competència en el subministrament d'aigua en l'àmbit urbà, Aqualia abasteix el 3,39% dels municipis (una trentena) i el 5,5% de la població.
Tanmateix, l'empresa assegura a la seva pàgina que “presta servei a més de 3,3 milions de persones en 241 municipis”, però molts d'ells de forma indirecta: mitjançant potabilitzadores i depuradores d'aigua.
Polèmiques recents
La companyia ha patit diverses polèmiques en els darrers anys. L'episodi recent més sonat es va viure a Anglès, on va deixar 6.000 veïns sense subministrament durant una setmana per la ruptura d'una canonada.
N'hi ha hagut més. El juny de 2025, un tribunal administratiu va tombar l'adjudicació del servei d'aigua potable, clavegueram i depuració de Daimiel (Ciudad Real) a Aqualia, en considerar la seva oferta "inviable" i "no justificada" després del recurs presentat per Veolia.
Anys abans, a Múrcia, el Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals havia anul·lat per motius similars l'adjudicació a Aqualia del contracte d'aigua de San Javier, valorat en gairebé 250 milions d'euros a 20 anys, després que un altre licitador impugnés el procés.
Fins i tot en una de les seves places més antigues, Vigo, on gestiona l'aigua des de 1991, Aqualia manté la seva posició no a través d'una licitació oberta sinó de successives pròrrogues (la darrera, aprovada a finals de 2025 i amb vigència fins a 2030), enmig de crítiques municipals per l'encariment del rebut i l'incompliment de compromisos inversors.
Esther Alcocer Koplowitz, presidenta no executiva de FCC, i Pablo Colio, conseller delegat
El seu mal rendiment a Catalunya contrasta amb el bon moment internacional de la companyia. Aqualia acaba d'entrar al mercat japonès amb un contracte per a una potabilitzadora a Toyohashi, ha consolidat la seva presència a París i la Bretanya francesa i és finalista en dues categories dels Global Water Awards 2026, els considerats "Òscar de l'aigua".