L'IRPF sense deflactar provoca una "pujada encoberta d'impostos" de 772 euros anuals
Un estudi de Pimec calcula que els treballadors catalans perden poder adquisitiu, tot i que el seu sou augmenti, per la manca d'actualització de les tarifes
Continguts relacionats: Pimec i els partits catalans demanen un pacte integral per Rodalies
Els treballadors espanyols perden una mitjana de 772 euros anuals per la no deflactació de l'IRPF.
És el que es coneix com a fiscal drag o progressivitat en fred, i segons un estudi de Pimec, aquesta manca d'actualització ha suposat per als contribuents una pujada encoberta d'impostos d'entre 1,3 i 3,2 punts en el darrer lustre.
Quan el salari puja per compensar l'IPC, el treballador no guanya poder adquisitiu real, ja que aquest increment nominal del sou empeny el contribuent cap a tipus efectius més alts. El resultat és que s'acaba pagant més impostos per guanyar, en termes reals, exactament el mateix que abans.
A Espanya, les tarifes estatals de l'IRPF fa des de 2015 que no s'actualitzen. Una dècada sense tocar ni els trams, ni els mínims exempts, ni bona part dels beneficis fiscals, mentre els preus han continuat pujant.
Pèrdua de poder adquisitiu
L'estudi de Pimec ha comparat una nòmina de 2020 amb la de 2025, un període en què l'IPC acumulat ha estat del 22,1%. Si un treballador ha vist revaloritzat el seu salari en aquesta mateixa proporció, caldria esperar que mantingués intacte el seu poder adquisitiu. No ha estat així: la quota de l'IRPF ha pujat un 38,7%, gairebé el doble que el salari.
El resultat net és una pèrdua del 3% de poder adquisitiu i un sobrecost fiscal mitjà de 772 euros anuals, segons ha detallat Sílvia Gabarró, presidenta de la Comissió d'Economia i Fiscalitat de Pimec.
El president de Pimec, Antoni Cañete
A més, les rendes més baixes són les que proporcionalment més pateixen, fins al punt que, segons l'estudi, arriben a desemborsar un 167% més del que pagarien si els paràmetres de l'impost estiguessin plenament actualitzats a la inflació.
Cost empresarial
Les empreses també són perjudicades per aquest mecanisme. Segons l'estudi, de cada 100 euros que costa un empleat a la seva empresa, entre 48 i 56 euros arriben al treballador en forma de salari net, mentre que entre 44 i 52 euros van a parar al sector públic en concepte d'IRPF i cotitzacions
És a dir, perquè un treballador rebi 100 euros nets, l'empresa ha d'assumir un cost d'entre 180 i 210 euros. En una pime de deu treballadors, la manca de compensació del fiscal drag suposa un sobrecost estimat de 16.000 euros anuals.
![La consellera Romero durante la rueda de prensa de balance de la campaña de la renta 2025](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/557592.jpg?p=w:320\/h:240&h=yEH_BNTO"])
Segons el Banc d'Espanya, la no deflactació va permetre recaptar 11.000 milions d'euros addicionals.
Funcas eleva aquesta recaptació extra a 16.800 milions d'euros acumulats entre 2021 i 2024. I l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) projecta que, entre 2025 i 2031, l'impost aportarà 12.600 milions d'euros més per aquesta mateixa via.
Espanya, a la cua
La comparativa europea situa Espanya entre els països que pitjor gestionen aquest ajust. Segons l'estudi, Espanya només ha compensat un 29% del fiscal drag generat per la inflació, la segona pitjor xifra del continent, només per darrere de Xipre.
A l'extrem oposat, països com Portugal, França, Alemanya o Letònia han compensat més del 100% de l'efecte, cosa que en la pràctica es tradueix en una rebaixa impositiva per als seus contribuents.
