El presidente de Telefónica, Marc Murtra, con la sede corporativa de fondo / CG
Business

Els 18 mesos de la Telefónica de Murtra per liderar Europa: solidesa, disciplina financera i creixement

L'executiu ha estat capaç de dissenyar i engegar amb èxit un pla estratègic per ser protagonista actiu en la consolidació del sector i permetre una major agilitat en la presa de decisions

Més informació: Les claus de Murtra perquè el mercat torni a creure en el pla de Telefónica

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

Tot just aterrat en un gegant com Telefónica, Marc Murtra va transmetre dos missatges al mercat: en primer lloc, el grup necessitava una revisió estratègica; en segon terme, l'actual escenari de les telecomunicacions a Europa exigia més agilitat en la presa de decisions.

De la mà d'ambdós plantejaments i amb una execució més que sòlida, l'executiu compleix un any i mig al capdavant de l'operadora. Un període de 18 mesos que s'ha caracteritzat per canvis de calat a la companyia: des de bona part de la cúpula directiva fins a la política de desinversions. Sense oblidar aspectes igualment rellevants com l'estructura de la plantilla, la disciplina financera i la postura de Telefónica al mercat: de subjecte passiu a actor rellevant.

La base de tot reposa en el pla estratègic aprovat a començaments de novembre i que defineix a la perfecció les línies mestres de la companyia: solidesa, disciplina financera i creixement.

Dissenyat a cinc anys però amb el propòsit d'assentar els fonaments per a tota una dècada, el programa Transform & Grow (transformar i créixer) atorga a l'operadora les eines per ser més executiva i operativa, eficient, innovadora i menys complexa.

Façana de la seu de Telefónica a Madrid

Façana de la seu de Telefónica a Madrid Eduardo Parra / Europa Press

Per començar, en aquest període l'equip que lidera Murtra ha estat capaç d'articular la sortida de pràcticament tots els mercats d'Hispanoamèrica en què estava present. Una maniobra que Telefónica havia plantejat fa anys però que, fins ara, no havia estat capaç d'executar, en bona part per les rigideses de què patia la seva operativa.

Així, en aquests 18 mesos l'empresa ha acordat i completat les vendes de les seves unitats a Argentina, Xile, Uruguai, Perú, Equador i Colòmbia. A l'espera de tancar la desinversió ja acordada a Mèxic, Veneçuela és l'única plaça de la regió en què roman, amb el compromís de sortir-ne abans del 2030, quan finalitza la vigència del pla.

Les operacions han permès a Telefónica concentrar els seus recursos i esforços en quatre grans mercats. El lideratge que exerceix des de fa temps a Espanya i Brasil s'ha vist incrementat gràcies al dinamisme comercial que exhibeix el grup. Mentrestant, els plans més ambiciosos per créixer arriben de la mà del Regne Unit, on la companyia ha protagonitzat la gran operació corporativa d'aquest període, amb l'adquisició de l'operador de cable Netomnia per uns 2.300 milions.

El quart en discòrdia és Alemanya, on els esforços de Telefónica se centren en la transformació de les operacions per adaptar-se al model d'èxit que l'empresa segueix en els altres mercats estratègics. Un cop assolit, serà el moment d'abordar les opcions de creixement inorgànic, com ha passat en territori britànic.

Precisament, les desinversions a Llatinoamèrica han permès que Telefónica apuntalés fermament la seva disciplina financera. El grau d'inversió de què gaudeix el grup ha passat de ser una característica més a un dels actius més protegits.

En tancar el primer trimestre de 2026, el deute financer es va situar lleugerament per sobre dels 25.300 milions d'euros, el més baix dels últims cinc anys.

Un dels objectius bàsics fixats en el pla de Telefónica és reduir l'apalancament financer. A l'arribada de Murtra, la ràtio deute/Ebitda fregava les tres vegades. La meta és rebaixar-la a l'entorn de 2,6 vegades, a la qual ja s'aproxima de manera paulatina des de l'aprovació del pla.

Juan Azcue, director financer de Telefónica / EP

Juan Azcue, director financer de Telefónica / EP

L'objectiu és que l'endeutament no sigui un llast per a l'agilitat financera de Telefónica. Aquella que requereix per complir amb un altre dels propòsits fixats per Murtra des de la seva arribada a la cadira presidencial: que la companyia sigui protagonista del procés de consolidació que el mercat de telecomunicacions europeu reclama des de fa temps.

Pràcticament fins a l'obsessió i també des del primer dia, Murtra ha estès per tota l'operativa de Telefónica la necessitat que el Vell Continent deixi de ser dependent des del punt de vista tecnològic dels EEUU i Xina. Un escenari que passa inevitablement per dur a terme grans inversions que permetin desenvolupar tecnologia pròpia, en lloc d'adquirir (i, per tant, dependre) la produïda pels dos blocs esmentats.

Canvis

Per això créixer a base de compres a Europa figura ara com mai en l'ideari de Telefónica, amb la vista posada en adquirir l'escala suficient per poder afrontar els esforços econòmics que requereix aquesta estratègia.

Amb tot, més difícil encara que dissenyar i implementar el pla és fer-ho sense que això repercuteixi en el compliment dels objectius fixats cada any per la companyia i exposats al mercat. Telefónica va ser capaç de fer-ho el 2025, malgrat els nombrosos canvis que va requerir deixar el grup preparat per afrontar el nou pla. I marxa en la mateixa línia aquest 2026, com prova el fet que els comptes del primer trimestre han permès ratificar les guies comunicades als analistes per al conjunt de l'exercici.

Enmig d'aquesta dinàmica, Murtra ha tingut espai i temps per adaptar l'equip directiu a la nova realitat de la companyia. Modificacions en càrrecs molt rellevants, com el de conseller delegat (Emilio Gayo), director financer (Juan Azcue), president de Telefónica d'Espanya (Borja Ochoa), conseller delegat de la divisió a Alemanya (Santiago Argelich) o consellera delegada de Telefónica Tech (Sofía Collado).

Molts canvis en poc temps. La Telefónica de Murtra no en té per perdre'l. Altrament, no seria capaç de complir amb el compromís que l'executiu va assumir amb els accionistes a la junta de 2026, la segona com a president: ser de les millors ‘telecos’ d'Europa el 2030; ser de les millors del món el 2035.